Apunts sobre exili, llengua i traducció

Autors/ores

  • Montserrat Bacardí Universitat Autònoma de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.7203/caplletra.58.7175

Paraules clau:

exili, traducció, llengua catalana, Full Català, Quaderns de l’Exili, Lletres, Lluís Ferran de Pol, Joan Sales, Agustí Bartra

Resum

Resum: A l’exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L’obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. Els traductors «professionals» van haver de servir-se d’altres llengües (del castellà, sobretot), mentre que els traductors «vocacionals» traduïen al català per a ells mateixos, per a l’esdevenidor. La premsa exiliada tan sols podia acollir algunes versions literàries testimonials o bé trasllats anònims de textos informatius. Les revistes Full Català, Quaderns de l’Exili i Lletres, publicades a Mèxic els anys quaranta, il·lustren concepcions confrontades de la llengua i la traducció.

Paraules clau: exili, traducció, llengua catalana, Full Català, Quaderns de l’Exili, Lletres, Lluís Ferran de Pol, Joan Sales, Agustí Bartra.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

21.10.2015

Com citar

Bacardí, M. (2015). Apunts sobre exili, llengua i traducció. Caplletra. Revista Internacional De Filologia, (58), 159–182. https://doi.org/10.7203/caplletra.58.7175
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    676
  • PDF
    303

Número

Secció

ARTICLES MONOGRÀFIC

Metrics

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.