Las finalidades de las relaciones de sucesos y los elementos que aumentan su efectividad: El caso de un mesonero avaricioso
DOI:
https://doi.org/10.7203/scripta.1.2584Resum
Resumen: Las «relaciones de sucesos», unos escritos de carácter fundamentalmente popular, tuvieron durante el siglo XVII una notable difusión. A menudo, la finalidad de estos impresos era moralizante. Es el caso de una jácara publicada hacia 1687, la cual constituye un ataque a la avaricia, personificada en un mesonero de Yebes, pueblo del término de Alcalá de Henares. Los elementos que aportan veracidad al relato, el sensacionalismo y la existencia de una serie de lugares comunes hacían aumentar la efectividad del exemplum. Por otra parte, este tipo de relatos solían acoger en sus páginas una visión de las estructuras económicas que interesaba a los poderes establecidos. Además, sus versos proyectaban las ideas religiosas imperantes.
Palabras clave: Relaciones de sucesos, Jácara, Exemplum, Avaricia, Economía
Abstract: The following «pamphlets» –essentially popular writings– spread throughout 17th century. Quite often, the ending of these leaflets was moralistic. In the case of a tale published about 1687, which instigated an attack of greed, relates to an innkeeper from Yebes, a town in the district of Alcalá de Henares. The elements that contributed to the story were sensationalism and the existence of a series of common places that augmented the effectiveness of the exemplum. On the other hand, this type of legend always embraces a perception of the economic structures that call the attention of the established authorities. Moreover, its verses reflect the religious ideas.
Keywords: Pamphlets, Tale, Exemplum, Avarice, Economy
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1090
-
PDF1211
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.
L’autor o autora que adrece un treball a la redacció de Scripta perquè siga publicat ha de ser el titular legítim dels drets d’explotació. La legitimació per a la publicació del treball ha d’incloure també les imatges, les taules, els gràfics i altres materials que puguen complementar el text, amb independència de si n’és l’autor o autora.
Copyright: En publicar el treball en la revista, l’autor o autora cedeix a Scripta. Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna els drets d’explotació (reproducció, distribució i comunicació pública), tant per a l’edició impresa en paper com per a la versió electrònica, que serà accessible mitjançant la xarxa Internet.
Tots els treballs publicats en Caplletra es troben sota una llicència Creative Commons del tipus Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada 4.0.