L’aparell estatal contra les comunitats etnolingüístiques i el gènere

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories

Editores invitades:

Melissa Wallace i Esther Monzó-Nebot

Arran de l’interès creixent pel paper que exerceix la llengua en la creació i el manteniment de les jerarquies socials, el qüestionament de les polítiques lingüístiques (la gestió de les polítiques i les creences i pràctiques al respecte; vegeu Spolsky 2004) que afecten les dones i les persones LGBTQ+ s’ha centrat en qui, com a migrants, s’enfronten a cultures noves i han de navegar i experimentar els espais socials i institucionals sense drets polítics (Heller 2009; Abji 2016). Alhora, les tendències geopolítiques apunten un augment de la violència, l’exclusió i la desigualtat, que sovint es tradueixen en lleis discriminatòries contra determinades comunitats etnolingüístiques, en general, i contra les dones i les persones LGBTQ+, en particular (Vitikainen 2020; Lythgoe 2022). Aquestes comunitats pateixen una vulnerabilitat extrema com a resultat de règims polítics que adopten postures contràries a la immigració i les minories, que són misògines, homòfobes i racistes. Transformant en armes els instruments de l’Estat, les pràctiques institucionals discriminen, neguen deliberadament l’accés lingüístic a les persones vulnerables i indocumentades (Abji 2020; Oliveiro 2021), adopten programes que encoratgen la criminalització (Pakes & Holt 2012; Abji 2012; Abji 2012; López-Sala & Barbero 2021) i la vigilància (Broeders 2007; McDowell and Wonders 2009; Latonero & Kift 2018; Heyman 2022) de la immigració. La tracten com una amenaça a la seguretat (Farny 2016; Ghezelbash, Moreno-Lax, Klein Madoerin 2020; Edmunds 2021) o una causa de delinqüència (Gentile 2014; Olivares 2016; Berti 2021). Des d’aquest prisma, la immigració s’ha de contenir (Ben-Ariyeh & Heins 2021; Piguet 2021) i es justifica l’externalització de les fronteres (Carr 2020; Yin 2022).

Aquestes pràctiques generen més desavantatges per a qui ocupa els esglaons més baixos de l’escalafó social, en especial, per a les dones i les persones LGBTQ+. La discriminació també pot promoure’s amb lleis que limiten explícitament l’accés, els drets i les oportunitats de les dones i les persones LGBTQ+ (Zúñiga-Fajuri 2014; Thomson 2016). Es manifesta en la guerra actual contra els estudis de gènere i els plans d’estudi amb perspectiva de gènere (Goldberg 2021), així com en les propostes cada vegada més freqüents de limitar els drets lingüístics i la planificació lingüística (Laitin & Reich 2003; Gustafsson , Norström & Åberg 2022). També es fa palesa en els casos de resistència generalitzada a reconèixer l’impacte particularment nociu que la guerra, la migració i les polítiques d’immigració actuals tenen sobre les dones, les persones LGBTQ+ i les comunitats lingüístiques minoritzades, incloses les comunitats signants. Les persones d’aquests grups són el blanc de delictes com el tràfic sexual (Cockbain & Sidebottom 2022; Hoff & de Volder 2022) i la violació (Heartland Alliance International 2014; Reid 2014; Adams 2018; Jaffal 2020) i troben més dificultats per accedir a zones segures en situacions de conflicte armat (Outright Action International 2014; Hearth 2022). La reticència política a reconèixer aquestes realitats invisibilitza (certes) persones i abusos, alhora que fa evidents les disfuncions de determinats models polítics.

La guerra estatal contra les comunitats etnolingüístiques i de gènere privilegia el monolingüisme i l’heteromasculinitat, donant lloc a sistemes que són còmplices de la creació i el manteniment d’espais socials en què la llengua i el gènere han esdevingut capital social negatiu (MADRE et al 2019; Salazar González 2022). Els estats continuen incomplint les obligacions, consagrades en els pactes internacionals, de protegir les comunitats minoritzades, amb la qual cosa els drets de les persones amb identitats de gènere se sacrifiquen a banda i banda de les fronteres. La manera com ens enfrontem col·lectivament a la nostra experiència comuna de les barreres lingüístiques (Peled 2020) conté la clau per preservar el fràgil compromís internacional amb un ordre mundial nou que respecte la diversitat de les societats i els individus.

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories sol·licita propostes d’articles per a un número monogràfic dedicat a les confluències entre la instrumentació de l’Estat com a arma i les comunitats etnolingüístiques de gènere, amb especial interès per les anàlisis que estudien qüestions de llengua, dret i sistemes i polítiques que perpetuen o acaren l’opressió dels cossos marcats pel gènere. Aquest volum pretén explorar els discursos i les pràctiques contrahegemòniques que s’oposen a les polítiques que exclouen, perjudiquen, castiguen o discriminen les comunitats etnolingüístiques marcades pel gènere i la seua vulnerabilitat.

Convidem la comunitat acadèmica a presentar resums entre 500 i 700 paraules (sense comptar la bibliografia), en anglès, català o espanyol, des de perspectives disciplinàries diverses, entre les quals s’inclouen els estudis jurídics, els estudis del discurs, la sociolingüística, els estudis sobre la seguretat, les humanitats digitals, els estudis sobre migració, els estudis sobre fronteres, els estudis culturals, la sociologia, els estudis de gènere, els estudis queer i els estudis de traducció i interpretació. Els temes següents o d’altres que es presenten des de lents que refracten vulnerabilitats particulars de comunitats de gènere i lingüísticament minoritzades dins dels sistemes judicials i davant de les institucions són d’interès especial per a aquest monogràfic:

• Sexisme i/o violència amb el patrocini de l’Estat contra comunitats de gènere, racialitzades o lingüísticament minoritzades;
• La instrumentació de l’Estat com a arma en la discriminació etnolingüística contra les dones i les persones LGBTQ+ en trajectes per arribar a les fronteres i travessar-les;
• L’adopció de perspectives que defineixen les dones migrants i les persones LGBTQ+ com a qüestions de seguretat i delinqüència i les criminalitzen;
• La instrumentació de l’Estat com a arma contra els estudis de gènere i els plans d’estudis amb perspectiva de gènere;
• La instrumentació de l’Estat com a arma contra els drets reproductius de les dones i els efectes concomitants en determinades comunitats etnolingüístiques;
• Els enclavaments etnolingüístics per a les dones i les persones LGBTQ+, per exemple, en els mercats laborals, l’educació i els àmbits de compromís social;
• L’activisme de les dones i de les persones LGBTQ+ a favor de la diversitat etnolingüística;
• Les perspectives acadèmiques que adopten, de manera conscient i inconscient, la discriminació com a tradició epistèmica pròpia, permetent que continuen les epistemologies de la ignorància;
• La realitat que viuen les dones i les persones LGBTQ+ a les zones etnolingüístiques frontereres;
• Els sistemes judicials que reforcen les jerarquies socials i imparteixen injustícia a les comunitats etnolingüístiques i de gènere;
• Els delictes invisibles contra les dones migrants i les persones LGBTQ+;
• Els danys individuals i col·lectius causats per la discriminació social derivada del biaix monolingüe, incloses les microagressions contra les dones immigrants i les persones LGBTQ+ motivades per l’accentisme, l’oralisme i el supremacisme lingüístic;
• Les relacions entre el monolingüisme i l’heteronormativitat i el seu impacte en les percepcions i els comportaments autoregulats de les persones pel que fa a la diversitat lingüística i de gènere;
• L’ús de la tecnologia per mantenir o desestabilitzar les comunitats etnolingüístiques i de gènere.

 

Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories és una revista dedicada a difondre estudis sobre la protecció, l’observança i la promoció dels drets de les minories lingüístiques, així com temes afins que sorgeixen de la confluència de la llengua, les dinàmiques socials de dominació i opressió, i el dret. Es convida la comunitat acadèmica a enviar les propostes, d’entre 500 i 700 paraules, i les consultes que puguen sorgir directament a les editores invitades, Melissa Wallace (melissa.wallace@utsa.edu) i Esther Monzó-Nebot (monzo@uji.es ), abans de l’1 d’abril de 2023. Juntament amb el resum, caldrà incloure, en un arxiu diferent, una breu nota biogràfica de les persones que presenten la proposta. Tots els resums i manuscrits han de seguir l’adaptació al català del Chicago Manual of Style (CMS) de Just (https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions), tant per a la citació com per a altres aspectes de la redacció. En acceptar els resums, es remetrà una invitació a presentar l’article complet que s’haurà de situar entre les 6000 i les 8000 paraules (sense comptar el resum ni les referències, però incloent-hi les notes al peu). Els manuscrits es remetran a una avaluació de cec doble per part d’un mínim de dues persones expertes.

La publicació d’aquest número monogràfic seguirà el calendari editorial següent:

Enviament de resums (500 a 700 paraules) a les editores invitades	15 d’abril de 2023
Remissió de decisions sobre els resums	15 de juliol de 2023
Presentació dels articles complets	15 de gener de 2024
Presentació de la versió final dels articles	15 de juny de 2024
Acceptació final	15 de juliol de 2024
Publicació del número monogràfic	Octubre del 2024

 

Bibliografia

Abji, Salina. 2016. “‘Because deportation is violence against women’: On the politics of state responsibility and women’s human rights”. Social Politics: International Studies in Gender, State and Society 23 (4): 483-507. https://doi.org/10.1093/sp/jxw004.

Abji, Salina. 2020. “Punishing survivors and criminalizing survivorship: A feminist intersectional approach to migrant justice in the crimmigration system”. Studies in Social Justice 14: 67-89. https://doi.org/10.26522/ssj.v2020i14.2158

Adams, Alexandra. 2018. “The legacy of the International criminal tribunals for the former Yugoslavia and Rwanda and their contribution to the crime of rape”. European Journal of International Law 29 (3): 749-769. https://doi.org/10.1093/ejil/chy043.

Aris Escarcena, Juan Pablo. 2022. “Ceuta: The humanitarian and the Fortress Europe”. Antipode 54 (1): 64-85. https://doi.org/10.1111/anti.12758.

Ben-Arieh, Galya & Volker M. Heins. 2021. “Criminalisation of kindness: Narratives of legality in the European politics of migration containment”. Third World Quarterly 42 (1): 200-217. https://doi.org/10.1080/01436597.2020.1855074.

Berti, Carlo. 2021. “Right-wing populism and the criminalization of sea-rescue NGOs: The ‘Sea-Watch 3’ case in Italy, and Matteo Salvini’s communication on Facebook”. Media Culture & Society 43 (3): 532-550. https://doi.org/10.1177/0163443720957564.

Broeders, Dennis. 2007. “The new digital borders of Europe—EU databases and the surveillance of irregular migrants”. International Sociology 22 (1): 71-92. https://doi.org/10.1177/0268580907070126.

Carr, Matthew. 2012. Fortress Europe: Inside the war against immigration. Londres: Hurst & Company.

Cockbain, Ella & Aiden Sidebottom. 2022. The war in Ukraine and associated risks of human trafficking and exploitation. Insights from an evidence-gathering roundtable. UCL, Independent Anti-Slavery Commissioner, Economic and Social Research Council. http://www.antislaverycommissioner.co.uk/media/1801/ucl-iasc-2022-roundtable-report-the-war-in-ukraine-human-trafficking-and-exploitation.pdf. https://doi.org/10.1080/23322705.2022.2128242.

Edmunds, Aneira J. 2021. “Precarious bodies: The securitization of the ‘veiled’ woman in European human rights”. British Journal of Sociology 72 (2): 315-327. https://doi.org/10.1111/1468-4446.12806.

Farny, Elisabeth. 2016. “Implications of the securitisation of migration”. E-International Relations 29: 1-8.

Ghezelbash, Daniel, Violeta Moreno-Lax, Natalie Klein & Brian Opeskin. 2018. “Securitization of search and rescue at sea: The response to boat migration in the Mediterranean and offshore Australia”. International & Comparative Law Quarterly 67 (2): 315-351. https://doi.org/10.1017/S0020589317000562.

Gentile, Paula. 2014. “Interpreting democracy: Interpreters as drivers of democratization”. Demokratia, Demokrati, Democracy, Demokratie VAKKI-symposiumi XXXIV 3: 86-98.

Goldberg, David Theo. 7 de maig de 2021. “The war on critical race theory”“ Boston Review. https://www.bostonreview.net/articles/the-war-on-critical-race-theory/. https://doi.org/10.4324/b23210-37.

Gustafsson, Kristina, Eva Norström & Linnéa Åberg. 2022. “The right to an interpreter - A guarantee of legal certainty and equal access to public services?”. Dins “Language policies for social justice”, edició de Christopher D. Mellinger & Esther Monzó-Nebot. Número monogràfic, Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories 1 (1-2): 165-192. https://doi.org/10.7203/Just.1.24781.

Hearth, Katey. 2022. “Deaf Bridge helps Deaf refugees escape Ukraine”. Mission Network News, 2022. https://www.mnnonline.org/news/deaf-bridge-helps-deaf-refugees-escape-ukraine/.

Heller, Pamela. 2009. “Challenges facing LGBT asylum-seekers: The role of social work in correcting oppressive immigration processes”. Journal of Gay & Lesbian Social Services 21 (2-3): 294-308. https://doi.org/10.1080/10538720902772246.

Heyman, Josiah. 2022. “Who Is watched? Racialization of surveillance technologies and practices in the US-Mexico borderlands”. Information & Culture 57 (2): 123-149. https://doi.org/10.7560/IC57202.

Jaffal, Zeyad. 2020. “Rape as genocide crime in international criminal law—The case of Yazidi women in Iraq”. International Journal of Criminal Justice Sciences 15 (2): 230-247. https://doi.org/10.5281/zenodo.3841256.

Laitin, David & Rob Reich. 2003. “A liberal democratic approach to language justice”. Dins Language rights and political theory, edició de Will Kymlicka & Alan Patten, 80-104. Oxford: Oxford University Press.

Latonero, Mark & Paula Kift. 2018. “On digital passages and borders: Refugees and the new infrastructure for movement and control”. Social Media + Society 4 (1): 1-11. https://doi.org/10.1177/2056305118764432.

Lythgoe, Gail (Producer). 2022. “Iran protests: A fight for ‘women, life & freedom’?”. https://anchor.fm/out-lines/episodes/IRAN-PROTESTS-A-Fight-for-Women--Life--Freedom-e1qtdj4.

López-Sala, Ana & Iker Barbero. 2021. “Solidarity under siege: The crimmigration of activism(s) and protest against border control in Spain”. European Journal of Criminology 18 (5): 678-694. https://doi.org/10.1177/1477370819882908.

Madoerin, Anouk. 2020. “‘The view from above’ at Europe’s maritime borders: Racial securitization from visuality to postvisuality”. European Journal of Cultural Studies 23 (5): 698-711. https://doi.org/10.1177/1367549419869356.

MADRE, Human Rights and Gender Justice Clinic, Center for Gender and Refugee Studies, and Florence Immigrant and Refugee Rights Project. 2019. “Eroded U.S. asylum protections for gender based violence survivors: Published in advance of the United Nations Human Rights Council’s universal periodic review of the United States of America at the UPR Working Group’s 36th session”. https://www.madre.org/press-publications/human-rights-report/eroded-us-asylum-protections-gender-based-violence-survivors.

McDowell, Meghan G. and Wonders, Nancy A. 2009. “Keeping migrants in their place: Technologies of control and racialized public space in Arizona”. Social Justice 36 (2) (116): 54-72.

Olivares, Mariela. 2016. “Intersectionality at the intersection of profiteering and immigration detention”. Nebraska Law Review 94 (4): 963-1027.

Outright Action International. November 19, 2014. Exposing persecution of LGBT individuals in Iraq.www.outrightinternational.org/content/exposing-persecution-lgbt-individuals-iraq.

Pakes, Francis & Katrine Holt. 2017. “Crimmigration and the prison: Comparing trends in prison policy and practice in England & Wales and Norway”. European Journal of Criminology 14 (1): 63-77. https://doi.org/10.1177/1477370816636905.

Peled, Yael. 2020. “The idea of language ethics as a field of inquiry”. Dins Language ethics, edició de Yael Peled & Daniel M. Weinstock, 3-30. Montreal: McGill-Queens University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv15d7z03.4.

Piguet, Etienne, ed. 2021. “The ‘refugee crisis’ in Europe: Shortening distances, containment and asymmetry of rights—A tentative interpretation of the 2015–16 events”. Journal of Refugee Studies 34 (2): 1577-1594. https://doi.org/10.1093/jrs/feaa015.

Reid, Graeme. 2014. “The double threat for gay men in Syria”. Washington Post, 25 d’abril de 2014.

Salazar González, Carla. (May 13, 2022) “‘It’s unjust what they are doing with us’: Asylum-seeking women living under the guise of a border protection policy and the (un)lawfulness of a US asylum process (disrupted)”. Center for the Study of Women. https://csw.ucla.edu/2022/05/13/its-unjust-what-they-are-doing-with-us-asylum-seeking-women-living-under-the-guise-of-a-border-protection-policy-and-the-unlawfulness-of-a-us-asylum-process-disrupted/.

Salamon, Neza Kogovsek. 2017. “Mass migration, crimmigration and defiance. The case of the humanitarian corridor”. Southeastern Europe 41 (3): 251-275. https://doi.org/10.1163/18763332-04103001.

Spolsky, Bernard. 2004. Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.

Thomson, Jennifer. 2016. “Explaining gender equality difference in a devolved system: The case of abortion law in Northern Ireland”. British Politics 11 (3): 371-388. https://doi.org/10.1057/bp.2015.47.

Oliviero, Katie. 2021. “Challenging ‘Americans are dreamers, too’: Undocumented youths’ queer and feminist coalition politics”. Frontiers (Boulder) 42 (2): 49-84. https://doi.org/10.1353/fro.2021.0016.

Vitikainen, Annamari. 2020. “LGBT rights and refugees: A case for prioritizing LGBT status in refugee admissions”. Ethics & Global Politics 13 (1): 64-78. https://doi.org/10.1080/16544951.2020.1735015.

Ybarra, Megan. 2019. “‘We are not ignorant’: Transnational migrants’ experiences of racialized securitization”. Environment and Planning. D: Society & Space 37 (2): 197-215. https://doi.org/10.1177/0263775818819006.

Yin, Mark. 2022. “Privatisation and accountability in Australian immigration detention: A case of state-corporate symbiosis”. Punishment & Society. https://doi.org/10.1177/14624745221135175.

Zúñiga-Fajuri, Alejandra. 2014. “Human rights and the right to abortion in Latin America”. Ciência & Saúde Coletiva19 (3): 841-846. https://doi.org/10.1590/1413-81232014193.11032013.