Vulnerabilitats en la mobilitat de pacients

Vulnerabilitats lingüístiques, traducció i interpretació en la mobilitat transnacional de pacients

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories

Editores invitades:

Sonja Pöllabauer & Katia Iacono

 

La mobilitat transnacional de pacients s’esdevé quan qui resideix en un país determinat (país d’origen) cerca tractament mèdic en un de diferent (país receptor) (Lunt, Horsfall & Hanefeld 2016). Aquestes persones travessen fronteres per obtenir serveis d’atenció sanitària a curt o llarg termini i esdevenen pacients en un país tot i no ser-ne residents, temporals o permanents. Aquest tipus de mobilitat de pacients s’ha tractat amb termes diferents (per exemple, mobilitat mèdica, sanitària o de pacients, mobilitat internacional, transnacional o transfronterera de pacients, viatge mèdic o assistència sanitària transnacional) (Freyer & Kim 2013). Tanmateix, algunes de les etiquetes utilitzades (com ara turisme mèdic o sanitari) han rebut crítiques per amagar connotacions negatives o enganyoses (Snyder, Dharamsi & Crooks 2011) i relacionar superficialment condicions mèdiques potencialment greus amb idees d’oci i relaxació. Els viatges mèdics transfronterers es poden produir de països d’ingressos alts a països de baixos ingressos i a la inversa (Durham & Blondell 2017). A més a més, es poden realitzar amb la cobertura d’una assegurança o sense aquesta (Glinos et al. 2010). I tot i que els estudis en la matèria parlen sobretot de la mobilitat de pacients, també hi ha mobilitats per a la provisió de serveis mèdics, com ara metgesses i metges que viatgen per prestar atenció a pacients (Elnawawy, Lee & Pohl 2014; vegeu Snyder, Dharamsi & Crooks 2011 sobre voluntarisme mèdic).

Els motius que hi ha darrere la mobilitat transnacional de pacients poden basar-se en la disponibilitat de serveis—ja sia en termes quantitatius (per exemple, llistes d’espera) o qualitatius (pels tipus de serveis mèdics)—o en l’assequibilitat d’aquests, la familiaritat amb un determinat tipus de tractament (per exemple, per a un país o comunitat expatriada específics) o la qualitat percebuda (Glinos et al. 2010; Laugesen & Vargas-Bustamante 2010). Els tipus de (no) disponibilitat poden revestir una dimensió geogràfica, financera o jurídica (vegeu també Lunt & Carrera 2010): alguns serveis poden no estar disponibles en absolut o estar-ho amb un grau de cobertura insuficient a determinades zones, o poden no ser de la màxima qualitat (recerca puntera); poden ser massa cars (per exemple, tractaments dentals, cirurgia estètica o tractaments de benestar); no permesos legalment (entre aquests, alguns tipus de tractaments de salut reproductiva, com ara la gestació subrogada, la cirurgia de reassignació sexual, l’assistència al final de la vida amb eutanàsia i suïcidi assistit, l’avortament o els parts anònims); o ser tractaments controvertits, com ara determinats tractaments contra el càncer o tractaments amb cèl·lules mare (Laugesen & Vargas-Bustamante 2010). Els tractaments que representen frau de llei s’han estudiat com a mobilitat evasora de pacients (Cohen 2012; Snyder 2022) i són els que més sovint se sufraguen de manera privada (Glinos et al. 2010). 

La mobilitat transnacional de pacients s’ha convertit en un fenomen mundial i globalitzat amb implicacions ètiques de gran abast (Smith 2012; Whitmore, Crooks & Snyder 2015; Cesario 2018). Des d’una perspectiva econòmica, s’han convertit en un factor rellevant de negoci amb diversos grups d’interès implicats (Lunt & Carrera 2010; Smith 2012): cada any milions de pacients, amb diferents orígens econòmics i socials, viatgen als països receptors per rebre tractament mèdic (Patients Beyond Borders 2023). Els països receptors més comuns es troben tant al Sud global (Meghani 2011) com als països industrialitzats o la Unió Europea (vegeu-ne exemples en Patients Beyond Borders 2023), en funció del tipus de servei sol·licitat. Dins la Unió Europea, la Directiva 2011/24/EU regula tipus diferents de mobilitat per raons sanitàries i estableix les condicions per al reemborsament de les despeses ocasionades si els serveis són legals i, per tant, coberts per l’assegurança mèdica. 

Qui opta per rebre tractament mèdic en un país receptor acara una sèrie de reptes organitzatius, econòmics i lingüístics (Crooks et al. 2010), però hi ha pocs estudis basats en dades empíriques sobre les seues experiències concretes (Crooks et al. 2010). El consentiment informat i la gestió del risc es consideren especialment problemàtics (Crooks et al. 2013; Snyder et al. 2013; Hohm & Snyder 2015): les barreres lingüístiques poden afectar el dret a informació prèvia al tractament mèdic; a més a més, en cas d’errors mèdics i de comunicació, també pot ser difícil determinar-ne la competència jurisdiccional (Iacono 2021, 40). 

Un conjunt més reduït d’estudis especialitzats tracten les perspectives de cuidadores i cuidadors en l’economia paral·lela que també assenyalen la manca d’estructures de suport i els reptes que subjauen a la presa de decisions informades i la gestió del risc (Crooks et al. 2017; Whitmore, Crooks & Snyder 2017). Juntament amb les xarxes virtuals i socials (Hanefeld et al. 2015; Hohm & Snyder 2015), les persones o empreses anomenades intermediàries o facilitadores desenvolupen una funció important com a tercers en el mercat global de la salut, ja que connecten pacients amb proveïdores i proveïdors en alguns països i per a determinats camps (Penney et al. 2011): novament, una pràctica parcialment comercialitzada que comporta implicacions ètiques i jurídiques específiques (Snyder, Dharamsi & Crooks 2011; Hunter 2020). 

L’altra part important de l’equació, les proveïdores i proveïdors mèdics, han de proporcionar un entorn de serveis satisfactori (Kim et al. 2017). S’hi inclou la publicitat o difusió dels seus serveis (Bartłomiejczyk & Pöllabauer 2022), la captació de pacients, qüestions organitzatives, aspectes ètics, jurídics i polítics, com poden ser els efectes de la mobilitat transnacional de pacients en els recursos humans sanitaris dels països receptors (Crooks et al. 2019). La prestació d’estructures i competències d’atenció cultural (Whittaker & Chee 2015) i suport lingüístic (Angelelli 2015)presenta altres reptes: sent-hi la llengua un bé important (Muth 2018), les necessitats de qui parla llengües minoritzades no sempre se satisfan plenament per causes que inclouen la no disponibilitat d’intèrprets per a llengües de difusió limitada.

Malgrat la funció crucial de la comunicació en la mobilitat transnacional de pacients, i de la traducció i la interpretació en aquesta, els estudis sobre aspectes lingüístics o culturals específics de la mobilitat transnacional de pacients segueixen poc representats tant en els estudis de traducció i d’interpretació (com a excepcions, vegeu, entre d’altres, Angelelli 2015; Lee 2015; Muth & Suryanarayan 2020; Iacono 2021; Bartłomiejczyk & Pöllabauer 2022; Iacono 2022; Bartłomiejczyk, Pöllabauer & Straczek-Helios en premsa; Pöllabauer et al. en premsa) com en altres disciplines que exploren la traducció en els viatges de pacients. Així mateix, mentre que les implicacions jurídiques, econòmiques o mèdiques i ètiques d’aquest tipus de mobilitat de pacients, entre altres aspectes, s’han explorat en àmbits com el dret, l’economia, la medicina i les ciències de la salut o la recerca en turisme (Iacono 2022, 130), aquests estudis tampoc no s’endinsen en les particularitats de la comunicació transcultural i el suport lingüístic, incloses la traducció i la interpretació.

Les qüestions de comunicació i interpretació sanitària s’han tractat àmpliament, no només en la recerca en interpretació (Hsieh 2015), sinó també en guies pràctiques (Angelelli 2019) i en diferents disciplines de la salut. Aquest conjunt d’estudis també explora aspectes relacionats amb la mobilitat transnacional de pacients (per exemple, dèficits estructurals que fomenten les desigualtats lingüístiques, qüestions de poder i llengua en visites de pacients i personal mèdic, confusió i sobrecàrrega de rols i dilemes ètics que troben les i els intèrprets, problemes d’emocionalitat, empatia i autocura o la qualificació de les i els intèrprets). Tanmateix, els aspectes específicament relacionats amb la mobilitat transnacional de pacients s’han estudiat menys àmpliament. Fins ara, els estudis que (també) es miren més de prop les pràctiques lingüístiques en la mobilitat transnacional de pacients s’han centrat en la formació d’intèrprets per a l’àmbit del turisme mèdic (Lee 2015), la mercantilització dels recursos lingüístics en el marc d’estructures sanitàries neoliberals i les limitacions que presenten en la mobilitat transnacional de pacients (Muth 2017, 2018), la necessitat d’emprenedoria entre les persones dedicades a treballs lingüístics en els viatges de pacients (Muth & Suryanarayan 2020) i la cartera de serveis d’interpretació (Iacono 2021, 2022), els webs multilingües que anuncien els serveis de clíniques d’avortament (Bartłomiejczyk & Pöllabauer 2022) i la motivació d’activistes per col·laborar en el suport lingüístic (Pöllabauer et al. en premsa). En un estudi exploratori sobre la prestació lingüística en l’assistència sanitària transfronterera a la Unió Europea, encarregat per la Direcció General de Traducció, Angelelli (2015) informa sobre les polítiques lingüístiques a cinc països (aleshores) de la UE (Alemanya, Grècia, Itàlia, Espanya i el Regne Unit). L’estudi conclou que «el suport lingüístic o la provisió lingüística per a pacients de serveis sanitaris transfronterers no es garanteix ni es proporciona de manera uniforme als Estats membres i els llocs observats» (Angelelli 2015, 91).

En aquest context, aquest monogràfic pretén contribuir al coneixement de les característiques específiques, els reptes i les dimensions ètiques de la comunicació en la mobilitat transnacional de pacients, incloses la traducció i la interpretació. Pretenem explorar si aquestes promouen o agreugen les desigualtats lingüístiques, que s’han presentat com a vulnerabilitats lingüístiques(Määttä, Puumala & Ylikomi 2021; vegeu també Butler 1997 sobre vulnerabilitat lingüística). Convidem la comunitat acadèmica a presentar resums entre 500 i 700 paraules (sense comptar-hi la bibliografia), en anglès, català o espanyol. Són especialment benvinguts els estudis de casos, la investigació empírica i les discussions metodològiques, tant des del camp dels estudis de la traducció i la interpretació com des d’altres perspectives disciplinàries. Els temes d’interès inclouen, entre d’altres, els aspectes següents:

  • reptes que acaren les diferents parts interessades en la mobilitat transnacional de pacients —també traductores, traductors i intèrprets—, com poden ser les dimensions ètiques, emocionals i lingüístiques de la comunicació i la cooperació, i les vulnerabilitats lingüístiques; 
  • tipus de cooperació, gestió de riscos (lingüístics) i qüestions relacionades amb el consentiment informat i la presa de decisions entre parts interessades i pacients;
  • l’ espai del rol percebut i assumit (Llewellyn-Jones & Lee 2014) d’intèrprets, traductores, traductors i altres professionals de la llengua en la mobilitat transnacional de pacients;
  • qüestions lingüístiques a l’hora de garantir la protecció jurídica de pacients en la mobilitat transnacional, entre aquestes, les derivades de l’ús de la traducció automàtica;
  • activisme i enfocaments feministes de la mobilitat transnacional de pacients;
  • aspectes motivacionals relacionats amb la comunicació i la traducció i interpretació en la mobilitat transnacional de pacients; 
  • necessitats i desafiaments de tipus específics de tractaments —inclosa la mobilitat que representa frau de llei— i per grups específics, com ara poblacions ocultes (Lomeña-Galiano 2020) i grups més vulnerables en àmbits sensibles (per exemple, dones, infants, joves, gestants per subrogació o mares per substitució, pacients ancianes i ancians, pacients al final de la vida, persones transgènere), inclosos els enfocaments interseccionals;
  • aspectes de la mobilitat transnacional de pacients vinculats amb la bioètica i la comunicació sanitària;
  • aspectes de la mobilitat transnacional de pacients vinculats amb el biodret i la biopolítica;
  • condicions estructurals i polítiques de comunicació i traducció, inclosa la comunicació (informal o virtual) amb xarxes de facilitació o intermediació.

 

Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories és una revista dedicada a difondre estudis sobre la protecció, l’observança i la promoció dels drets de les minories lingüístiques, així com temes afins que sorgeixen de la confluència de la llengua, les dinàmiques socials de dominació i opressió, i el dret. Tots els resums i manuscrits han de seguir l’adaptació al català del Chicago Manual of Style (CMS) de Just(https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions), tant per a la citació com per a altres aspectes de la redacció.. Les persones interessades a remetre un article poden enviar-ne un resum d’entre 500 i 700 paraules directament a les editores invitades, Sonja Pöllabauer (sonja.poellabauer@univie.ac.at) i Katia Iacono (katia.iacono@univie.ac.at), abans de l’1 de novembre de 2024. Poden contactar-hi també en cas que sorgisca qualsevol dubte respecte de la convocatòria. En acceptar els resums, es remetrà una invitació a presentar l’article complet que s’haurà de situar entre les 6000 i les 8000 paraules (sense comptar-hi el resum ni les referències, però incloent-hi les notes al peu). Els manuscrits es remetran a una avaluació de cec doble per part d’un mínim de dues persones expertes.

 

La publicació d’aquest número monogràfic seguirà el calendari editorial següent:

 

Enviament de resums (500 a 700 paraules) a les editores invitades

1 de febrer de 2025

 

Remissió de decisions sobre els resums

1 de març de 2025

 

Presentació dels articles complets

1 d'octubre de 2025

 

Versió final dels articles

1 de maig de 2026

 

Acceptació final

15 de juliol de 2026

 

Publicació del número monogràfic

9 d’octubre de 2026

 

 

 

Bibliografia

Angelelli, Claudia V. 2015. A Study on Public Service Translation in Cross-Border Healthcare: Final Report for the European Commission Directorate-General for Translation. Luxemburg: Publications Office of the European Union.

Angelelli, Claudia V. 2019. Healthcare interpreting explained. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315310978.

Bartłomiejczyk, Magdalena & Sonja Pöllabauer. 2022. «Communication needs in circumvention medical tourism: Multilingual websites of abortion clinics». Linguistica Silesiana 43: 237-256.

Bartłomiejczyk, Magdalena, Sonja Pöllabauer & Veronika Straczek-Helios. En premsa. «“The heart will stop beating.” Ethical issues in activist interpreting: The case of Ciocia Wienia». Interpreting.

Butler, Judith. 1997. «Introduction on linguistic vulnerability». En Excitable speech. A politics of the performative, 1-42. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003146759-1.

Cesario, Sandra K. 2018. «Implications of medical tourism». Nursing for Women’s Health 22 (3): 269-273.https://doi.org/10.1016/j.nwh.2018.03.008.

Cohen, Glenn. 2012. «Circumvention tourism». Cornell Law Review 97 (6): 1309-1398.

Crooks, Valorie A., Paul Kingsbury, Jeremy Snyder & Rory Johnston. 2010. «What is known about the patient’s experience of medical tourism? A scoping review». BMC Health Services Research 10: 1-12. https://doi.org/10.1186/1472-6963-10-266.

Crooks, Valorie A., Ronald Labonte, Alejandro Ceron, Rory Johnston, Jeremy Snyder & Marcie Snyder. 2019. «“Medical tourism will... obligate physicians to elevate their level so that they can compete”: A qualitative exploration of the anticipated impacts of inbound medical tourism on health human resources in Guatemala». Human Resources for Health17 (53): 1-11. https://doi.org/10.1186/s12960-019-0395-z. https://human-resources-health.biomedcentral.com/counter/pdf/10.1186/s12960-019-0395-z.pdf.

Crooks, Valorie A., Leigh Turner, I. Glenn Cohen, Janet Bristeir, Jeremy Snyder, Victoria Casey & Rebecca Whitmore. 2013. «Ethical and legal implications of the risks of medical tourism for patients: A qualitative study of Canadian health and safety representatives’ perspectives». BMJ Open 3 (2). https://doi.org/10.1136/bmjopen-2012-002302.

Crooks, Valorie A., Rebecca Whitmore, Jeremy Snyder & Leigh Turner. 2017. «“Ensure that you are well aware of the risks you are taking…”: Actions and activities medical tourists’ informal caregivers can undertake to protect their health and safety». BMC Public Health 17. https://doi.org/10.1186/s12889-017-4442-1.

Durham, Jo & Sarah J. Blondell. 2017. «A realist synthesis of cross-border patient movement from low and middle income countries to similar or higher income countries». Globalization and Health 13 (68): 1-14. https://doi.org/10.1186/s12992-017-0287-8. https://globalizationandhealth.biomedcentral.com/counter/pdf/10.1186/s12992-017-0287-8.pdf.

Elnawawy, Omnia, Andrew C. K. Lee & Gerda Pohl. 2014. «Making short-term international medical volunteer placements work: a qualitative study». British Journal of General Practice 64 (623): E329-E335. https://doi.org/10.3399/bjgp14X680101.

Europa. Parlament Europeu & Consell de la Unió Europea. 2011. Directive 2011/24/EU of the European Parliament and of the Council of 9 March 2011 on the application of patients’ rights in cross-border healthcare. L 88/45. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=celex%3A32011L0024.

Freyer, Walter & Bong-Seok Kim. 2013. «Medizintourismus und Medizinreisen - eine interdisziplinäre Betrachtung». Gesundheitswesen 76 (1): 65-68. https://doi.org/10.1055/s-0033-1343439.

Glinos, Irene A., Rita Baeten, Matthias Helble & Hans Maarse. 2010. «A typology of cross-border patient mobility». Health & Place 16 (6): 1145-1155. https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2010.08.001.

Hanefeld, Johanna, Neil Lunt, Roger Smith & Dan Horsfall. 2015. «Why do medical tourists travel to where they do? The role of networks in determining medical travel». Social Science & Medicine 124: 356-363. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2014.05.016.

Hohm, Carly & Jeremy Snyder. 2015. «“It was the best decision of my life”: A thematic content analysis of former medical tourists’ patient testimonials». BMC Medical Ethics 16. https://doi.org/10.1186/1472-6939-16-8. https://bmcmedethics.biomedcentral.com/counter/pdf/10.1186/1472-6939-16-8.pdf.

Hsieh, Elaine. 2015. «Healthcare interpreting». En Routledge encyclopedia of interpreting studies, edició de Franz Pöchhacker, 177-182. Londres: Routledge.

Hunter, Benjamin M. 2020. «Going for brokerage: Strategies and strains in commercial healthcare facilitation». Globalization and Health 16 (1): 1-13. https://doi.org/10.1186/s12992-020-00578-z. https://globalizationandhealth.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/s12992-020-00578-z.pdf.

Iacono, Katia. 2021. Dolmetschen im Medizintourismus. Anforderungen und Erwartungen an DolmetscherInnen in Deutschland und Österreich. Tübingen: Narr Francke Attempto.

Iacono, Katia. 2022. «Interpreting in quality-centred medical tourism in Austria and Germany». Trans-kom 15 (1): 128-141.

Kim, Minseong, Dong-Woo Koo, Dong-Jin Shin & Sae-Mi Lee. 2017. «From servicescape to loyalty in the medical tourism industry: A medical clinic’s service perspective». Inquiry. The Journal of Health Care Organization Provision and Financing 54. https://doi.org/10.1177/0046958017746546. https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0046958017746546.

Laugesen, Miriam J. & Arturo Vargas-Bustamante. 2010. «A patient mobility framework that travels: European and United States-Mexican comparisons». Health Policy 97 (2-3): 225-231. https://doi.org/10.1016/j.healthpol.2010.05.006.

Lee, Sang-Bin. 2015. «Medical interpreting for business purposes and language access in ordinary hospitals in Korea». Babel. Revue Internationale de la Traduction / International Journal of Translation 61 (4): 443-463. https://doi.org/10.1075/babel.61.4.01lee.

Llewellyn-Jones, Peter & Robert G. Lee. 2014. Redefining the role of the community interpreter: The concept of role-space. Lincoln, UK: SLI Press.

Lomeña-Galiano, María. 2020. «Finding hidden populations in the field of translating and interpreting: A methodological model for improving access to non-professional translators and interpreters working in public service settings». En “Research Methods in Public Service Interpreting and Translation,” edició d’Esther Monzó-Nebot & Melissa Wallace. Special issue,FITISPos International Journal 7: 72-91. https://doi.org/10.37536/FITISPos-IJ.2020.7.1.248.

Lunt, Neil & Percivil Carrera. 2010. «Medical tourism: Assessing the evidence on treatment abroad». Maturitas 66 (1): 27-32. https://doi.org/10.1016/j.maturitas.2010.01.017.

Lunt, Neil, Daniel Horsfall & Johanna Hanefeld. 2016. «Medical tourism: A snapshot of evidence on treatment abroad». Maturitas 88: 37-44. https://doi.org/10.1016/j.maturitas.2016.03.001.

Määttä, Simo K., Eeva Puumala & Riitta Ylikomi. 2021. «Linguistic, psychological and epistemic vulnerability in asylum procedures: An interdisciplinary approach». Discourse Studies 23 (1): 46-66. https://doi.org/10.1177/1461445620942909.

Meghani, Zahra. 2011. «A robust, particularist ethical assessment of medical tourism». Developing World Bioethics11 (1): 16-29. https://doi.org/10.1111/j.1471-8847.2010.00282.x.

Muth, Sebastian. 2017. «Russian as a commodity: Medical tourism and the healthcare industry in post-Soviet Lithuania». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 20 (4): 404-416. https://doi.org/10.1080/13670050.2015.1115002.

Muth, Sebastian. 2018. «“The ideal Russian speaker is no Russian”: Language commodification and its limits in medical tourism to Switzerland». En “Policing for commodification: turning communicative resources into commodities,” Language Policy 17 (2): 217-237. https://doi.org/10.1007/s10993-017-9434-6.

Muth, Sebastian & Neelakshi Suryanarayan. 2020. «Language, medical tourism and the enterprising self». En “Entrepreneurial visions of the self: Language teaching and learning under neoliberal conditions,” edició de Martina Zimmermann & Sebastian Muth. Special issue, Multilingua. Journal of Cross-Cultural and Interlanguage Communication 39 (3): 321-342. https://doi.org/10.1515/multi-2019-0006.

Patients Beyond Borders. 2023. Quick facts about medical tourism. Chapel Hill: Patients Beyond Borders, https://www.patientsbeyondborders.com/media.

Penney, Kali, Jeremy Snyder, Valorie A. Crooks & Rory Johnston. 2011. «Risk communication and informed consent in the medical tourism industry: A thematic content analysis of canadian broker websites». BMC Medical Ethics 12. https://doi.org/10.1186/1472-6939-12-17.

Pöllabauer, Sonja, Magdalena Bartłomiejczyk, Maria Bernadette Zwischenberger & Veronika Straczek-Helios. En premsa. «“We have a damn duty.” What motivates volunteer interpreters to engage in activist interpreting in abortion clinics?». Translation in Society.

Smith, Kristen. 2012. «The problematization of medical tourism: A critique of neoliberalism». Developing World Bioethics 12 (1): 1-8. https://doi.org/10.1111/j.1471-8847.2012.00318.x.

Snyder, Jeremy C. 2022. «Revisiting the ethics of circumvention tourism». En “Transgender Health Equity and the Law,” Journal of Law Medicine & Ethics 50 (3): 563-565. https://doi.org/10.1017/jme.2022.94.

Snyder, Jeremy, Valorie A. Crooks, Rory Johnston & Shafik Dharamsi. 2013. «“Do your homework… and then hope for the best”: The challenges that medical tourism poses to Canadian family physicians’ support of patients’ informed decision-making». BMC Medical Ethics 14. https://doi.org/10.1186/1472-6939-14-37.

Snyder, Jeremy, Shafik Dharamsi & Valorie A. Crooks. 2011. «Fly-by medical care: Conceptualizing the global and local social responsibilities of medical tourists and physician voluntourists». Globalization and Health 7 (6): 1-14. https://doi.org/10.1186/1744-8603-7-6. https://globalizationandhealth.biomedcentral.com/counter/pdf/10.1186/1744-8603-7-6.pdf.

Whitmore, Rebecca, Valorie A. Crooks & Jeremy Snyder. 2015. «Ethics of care in medical tourism: Informal caregivers’ narratives of responsibility, vulnerability and mutuality». Health & Place 35: 113-118. https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2015.08.004.

Whitmore, Rebecca, Valorie A. Crooks & Jeremy Snyder. 2017. «A qualitative exploration of how Canadian informal caregivers in medical tourism use experiential resources to cope with providing transnational care». Health & Social Care in the Community 25 (1): 266-274. https://doi.org/10.1111/hsc.12302.

Whittaker, Andrea & Heng Leng Chee. 2015. «Perceptions of an ‘international hospital’ in Thailand by medical travel patients: Cross-cultural tensions in a transnational space». Social Science & Medicine 124: 290-297.https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2014.10.002.