Pseudociència i mala ciència en biomedicina: Anàlisi d’evidències, riscos per a la salut i difusió mediàtica

Autors/ores

  • Gonzalo Casino Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.8.10019

Paraules clau:

pseudociència, mala ciència, biomedicina, medicines complementàries i alternatives, comunicació científica

Resum

La pseudociència (falsa ciència) i la ciència basada en estudis defectuosos i esbiaixats (mala ciència) produeixen coneixement fals o incert, sense proves o amb evidències de baixa qualitat. Ambdues repre­senten un risc per a la salut: les teràpies basades en pseudociència, perquè poden reemplaçar o retardar els tractaments convencionals i la biomedicina de baixa qualitat perquè propicia interven­cions mèdiques que poden ser perilloses. En la premsa, les teràpies alternatives tenen menor presència que les investigacions de baixa qualitat, mentre que l’enquadrament sol ser negatiu per a les primeres i positiu per a les segones. Ambdues necessiten estudis més complets i rigorosos per a comprendre millor els seus efectes negatius sobre el pensament crític, l’economia i la presa de decisions que afecten la salut.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Gonzalo Casino, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya).

Responsable de Transferència del Coneixement del Centro Cochrane Iberoamericano i professor de Periodisme científic i de dades en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya). Dirigeix el projecte Nutrimedia i publica des de 1999 el blog  Escepticemia.

Referències

Angell, M., & Kassirer, J. P. (1998). Alternative medicine: The risks of untested and unregulated remedies. The New England Journal of Medicine, 339(12), 839–841. doi: 10.1056/NEJM199809173391210

Baker, M. (2016). 1,500 scientists lift the lid on reproducibility. Nature, 533(7604), 452–454. doi: 10.1038/533452a

Bauer, M. (1998). The medicalization of science news: From the “rocket-scalpel” to the “gene-meteorite” complex. Social Science Information37(4), 731–751. doi: 10.1177/053901898037004009

BMJ Publishing Group Limited. (2017). What conclusions has Clinical Evidence drawn about what works, what doesn’t based on randomised controlled trial evidence? Retrieved on 4 September 2017 from http://clinicalevidence.bmj.com/x/set/static/cms/efficacy-categorisations.html

Camí, J., Méndez-Vásquez, R. I., & Suñén-Pinyol, E. (2008). Evolución de la productividad científica de España en biomedicina (1981-2006). Redes, 10, 24–29. Retrieved from https://www.medicamentos-innovadores.org/sites/default/files/medinnovadores/Espa%C3%B1ol/Publicaciones/Revista%20Redes/Marzo%202008/REDES_10.pdf

Chalmers, I., & Glasziou, P. (2009). Avoidable waste in the production and reporting of research evidence. The Lancet, 374(9683), 86–89. doi: 10.1016/S0140-6736(09)60329-9

Cortiñas-Rovira, S., Alonso-Marcos, F., Pont-Sorribes, C., & Escribà-Sales, E. (2015). Science journalists’ perceptions and attitudes to pseudoscience in Spain. Public Understanding of Science, 24(4), 450–465. doi: 10.1177/0963662514558991

Djulbegovic, B., & Hozo, I. (2007). When should potentially false research findings be considered acceptable? PLoS Medicine, 4(2), 0211–0217. doi: 10.1371/journal.pmed.0040026

Dumas-Mallet, E., Smith, A., Boraud, T., & Gonon, F. (2017). Poor replication validity of biomedical association studies reported by newspapers. PLoS ONE, 12(2), e0172650. doi: 10.1371/journal.pone.0172650

Escribà-Sales, E., Cortiñas Rovira, S., & Alonso-Marcos, F. (2015). La pseudociencia en los medios de comunicación: Estudio de caso del tratamiento de la homeopatía en la prensa española y británica durante el período 2009-2014. Panace@, 16(42), 177–183.

Goldacre, B. (2009). Bad science. London: Harper Perennial.

Gonon, F., Konsman, J. P., Cohen, D., & Boraud, T. (2012). Why most biomedical findings echoed by newspapers turn out to be false: The case of attention deficit hyperactivity disorder. PLoS ONE, 7(9), e44275. doi: 10.1371/journal.pone.0044275

Goodman, S., & Greenland, S. (2007). Why most published research findings are false: Problems in the analysis. PLoS Medicine, 4(4), e168. doi: 10.1371/journal.pmed.0040168

Guyatt, G. H., Oxman, A. D., Vist, G. E., Kunz, R., Falck-Ytter, Y., Alonso-Coello, P., & Schünemann, H. J. (2008). GRADE: An emerging consensus on rating quality of evidence and strength of recommendations. British Medical Journal, 9(1), 8–11. doi: 10.1136/bmj.39489.470347.AD

Haynes, R. B. (2005). Bmjupdates+, a new free service for evidence-based clinical practice. Evidence-Based Mental Health, 8(3), 62–63. doi: 10.1136/ebmh.8.3.62

Ioannidis, J. P. A. (2005). Why most published research findings are false. PLoS Medicine, 2(8), e124. doi: 10.1371/journal.pmed.0020124

Johnson, S. B., Park, H. S., Gross, C. P., & Yu, J. B. (2018). Use of alternative medicine for cancer and its impact on survival. Journal of the National Cancer Institute, 110(1), 1–4. Pre-published online. doi: 10.1093/jnci/djx145

Lai, W. Y. Y., & Lane, T. (2009). Characteristics of medical research news reported on front pages of newspapers. PLoS ONE, 4(7), e6103. doi: 10.1371/journal.pone.0006103

Mercurio, R., & Eliott, J. A. (2011). Trick or treat? Australian newspaper portrayal of complementary and alternative medicine for the treatment of cancer. Supportive Care in Cancer, 19(1), 67–80. doi: 10.1007/s00520-009-0790-4

Ministry of Health, Social Policy, and Equality. (2011). Análisis de situación de las terapias naturales. Madrid: MSPSI. Retrieved from http://www.mspsi.gob.es/novedades/docs/analisisSituacionTNatu.pdf

Moreno-Castro, C., & Lopera-Pareja, E. H. (2016, 26-28 April). Comparative study of the frequency of use of natural therapies among the Spanish population and their public image on digital media. 14th International Conference on Public Communication of Science and Technology (PCST), Estambul, Turquía. Retrieved from https://pcst.co/archive/paper/2623

Munafò, M. R., Nosek, B. A., Bishop, D. V. M., Button, K. S., Chambers, C. D., Percie du Sert, N., … Ioannidis, J. P. A. (2017). A manifesto for reproducible science. Nature Human Behaviour, 1(1), 21. doi: 10.1038/s41562-016-0021

Schoenfeld, J. D., & Ioannidis, J. P. A. (2013). Is everything we eat associated with cancer? A systematic cookbook review. The American Journal of Clinical Nutrition, 97(1), 127–134. doi: 10.3945/ajcn.112.047142

Sumner, P., Vivian-Griffiths, S., Boivin, J., Williams, A., Bott, L., Adams, R., … Chambers, C. D. (2016). Exaggerations and caveats in press releases and health-related science news. PLoS ONE, 11(12), e0168217. doi: 10.1371/journal.pone.0168217

Sumner, P., Vivian-Griffiths, S., Boivin, J., Williams, A., Venetis, C. A., Davies, A., … Chambers, C. D. (2014). The association between exaggeration in health related science news and academic press releases: Retrospective observational study. British Medical Journal (Clinical Research Edition), 349(dec09_7), g7015. doi: 10.1136/bmj.g7015

Descàrregues

Publicades

2018-06-05

Com citar

Casino, G. (2018). Pseudociència i mala ciència en biomedicina: Anàlisi d’evidències, riscos per a la salut i difusió mediàtica. Metode Science Studies Jornal, (8), 157–163. https://doi.org/10.7203/metode.8.10019
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2870
  • PDF
    981

Número

Secció

L'engany de la pseudociència

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.