La naturalesa com a qüestió política: Alexander von Humboldt i les xarxes del poder

Autors/ores

  • Bernat Lladó i Mas Euroaula, Escola Universitària de Turisme de Barcelona (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.8.10438

Paraules clau:

geografia, Alexander von Humboldt, naturalesa, xarxes del poder, paisatge

Resum

La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació. Part d’aquesta es justifica perquè la seva figura concentra i sintetitza els moviments, les idees i, fins i tot, les grans contradiccions d’una època de canvis profunds com és l’Europa del segle XIX. Una d’aquestes grans contradiccions és la relació entre ciència i poder. Certament, mentre que d’una banda la ciència reclamava amb més força que mai la seva autonomia, el seu valor universal, la seva «puresa» i objectivitat, de l’altra quedava enredada sovint en qüestions de poder polític i econòmic. En una era en la qual els països europeus intensificaven la carrera pel control del món, la informació i el coneixement de la naturalesa significaven un posicionament d’avantguarda a l’hora d’afrontar aquest control. I és també en aquest context que podem situar la innovadora obra geogràfica d’Alexander von Humboldt.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Bernat Lladó i Mas, Euroaula, Escola Universitària de Turisme de Barcelona (Espanya).

Professor de Geografia a Euroaula, Escola Universitària de Turisme de Barcelona (Espanya). Interessat en el camp de la història de la Geografia i de la cultura territorial europea. És autor de diversos articles, i autor i traductor del llibre  Franco Farinelli. Del mapa al laberinto  (Icària, 2013). Ha participat en els projectes d’art geogràfic «Urbanoporosi. Sabadell i els silencis urbans» (Alliance Française, Sabadell, 2012) i «Geopresències. De la distància gràfica a les micropolítiques» (Sala d’Art Roca Umbert, Granollers, 2016).

Referències

Arendt, H. (2004). Un salón berlinés. Revista de Occidente282, 105–116.

Blumenberg, H. (2000). La legibilidad del mundo. Barcelona: Paidós.

Cassirer, E. (2007). Rousseau, Kant, Goethe. Filosofía y cultura en la Europa del siglo de las luces. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

De Clozier, R. (1956). Las etapas de la geografía. Barcelona: Salvat.

Farinelli, F. (1991). L’arguzia del paesaggio. Casabella575–576, 10–12.

Hadot, P. (2015). El velo de Isis. Ensayo sobre la historia de la idea de Naturaleza. Barcelona: Alpha Decay.

Heinz, M. (1999). La obra Cosmos, de Alexander von Humboldt. Estudios de Filosofía, 19–20.

Humboldt, A. (2003). Cuadros de la Naturaleza. Madrid: Los libros de la Catarata.

Humboldt, A. (2011). Cosmos. Ensayo de una descripción física del cosmos. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Lladó, B. (2013). Un Geranium humboldtii al jardí geogràfic. Opinió pública, burgesia i paisatge als inicis de la geografia moderna. Documents d’Anàlisi Geogràfica59(2), 363–374.

Mignolo, W. (2007). La idea de América Latina. Barcelona: Gedisa.

Minca, C. (2007). Humboldt’s compromise, or the forgotten geographies of landscape. Progress in Human Geography31, 179–193. doi: 10.1177/0309132507075368

Nogué, J. (2010). El retorn al paisatge. Enrahonar. An international Journal of Theoretical and Practical Reason45, 121–136. doi: 10.5565/rev/enrahonar.224

Raffestin, C. (2016). Géographie buissonnière. Ginebra: Héros-Limite.

Steiner, G. (2008). Els llibres que no he escrit. Barcelona: Arcàdia.

Wulf, A. (2016). La invención de la naturaleza. El nuevo mundo de Alexander von Humboldt. Madrid: Taurus.

Descàrregues

Publicades

2018-06-05

Com citar

Lladó i Mas, B. (2018). La naturalesa com a qüestió política: Alexander von Humboldt i les xarxes del poder. Metode Science Studies Jornal, (8), 16–23. https://doi.org/10.7203/metode.8.10438
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2058
  • PDF
    778

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.