La naturalesa com a qüestió política: Alexander von Humboldt i les xarxes del poder
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.8.10438Paraules clau:
geografia, Alexander von Humboldt, naturalesa, xarxes del poder, paisatgeResum
La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació. Part d’aquesta es justifica perquè la seva figura concentra i sintetitza els moviments, les idees i, fins i tot, les grans contradiccions d’una època de canvis profunds com és l’Europa del segle XIX. Una d’aquestes grans contradiccions és la relació entre ciència i poder. Certament, mentre que d’una banda la ciència reclamava amb més força que mai la seva autonomia, el seu valor universal, la seva «puresa» i objectivitat, de l’altra quedava enredada sovint en qüestions de poder polític i econòmic. En una era en la qual els països europeus intensificaven la carrera pel control del món, la informació i el coneixement de la naturalesa significaven un posicionament d’avantguarda a l’hora d’afrontar aquest control. I és també en aquest context que podem situar la innovadora obra geogràfica d’Alexander von Humboldt.
Descàrregues
Referències
Arendt, H. (2004). Un salón berlinés. Revista de Occidente, 282, 105–116.
Blumenberg, H. (2000). La legibilidad del mundo. Barcelona: Paidós.
Cassirer, E. (2007). Rousseau, Kant, Goethe. Filosofía y cultura en la Europa del siglo de las luces. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
De Clozier, R. (1956). Las etapas de la geografía. Barcelona: Salvat.
Farinelli, F. (1991). L’arguzia del paesaggio. Casabella, 575–576, 10–12.
Hadot, P. (2015). El velo de Isis. Ensayo sobre la historia de la idea de Naturaleza. Barcelona: Alpha Decay.
Heinz, M. (1999). La obra Cosmos, de Alexander von Humboldt. Estudios de Filosofía, 19–20.
Humboldt, A. (2003). Cuadros de la Naturaleza. Madrid: Los libros de la Catarata.
Humboldt, A. (2011). Cosmos. Ensayo de una descripción física del cosmos. Madrid: Los Libros de la Catarata.
Lladó, B. (2013). Un Geranium humboldtii al jardí geogràfic. Opinió pública, burgesia i paisatge als inicis de la geografia moderna. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59(2), 363–374.
Mignolo, W. (2007). La idea de América Latina. Barcelona: Gedisa.
Minca, C. (2007). Humboldt’s compromise, or the forgotten geographies of landscape. Progress in Human Geography, 31, 179–193. doi: 10.1177/0309132507075368
Nogué, J. (2010). El retorn al paisatge. Enrahonar. An international Journal of Theoretical and Practical Reason, 45, 121–136. doi: 10.5565/rev/enrahonar.224
Raffestin, C. (2016). Géographie buissonnière. Ginebra: Héros-Limite.
Steiner, G. (2008). Els llibres que no he escrit. Barcelona: Arcàdia.
Wulf, A. (2016). La invención de la naturaleza. El nuevo mundo de Alexander von Humboldt. Madrid: Taurus.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum2058
-
PDF 778
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.