Exploració dels mesuraments de radiació després de Fukushima: Quan l’ecologia dels mitjans s’uneix a la ciència ciutadana

Autors/ores

  • Yasuhito Abe Universitat de Komazawa (Japó).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.12.17642

Paraules clau:

ciència ciutadana, ecologia dels mitjans, Marshall McLuhan, Fukushima, mesurament de la radiació

Resum

Mentre que diversos acadèmics han investigat el paper de la ciutadania en la generació de dades científiques després de la catàstrofe nuclear de la central Fukushima Daiichi des del prisma de la ciència i la detecció ciutadana, aquest article pren conceptes de l’ecologia dels mitjans i explora el seu potencial teòric per a millorar el nostre coneixement de les pràctiques de ciència ciutadana post-Fukushima. Basant-se en la perspectiva de Marshall McLuhan de la tecnologia com a mitjà, crea un marc teòric per a posar en primer pla el paper dels dispositius de mesurament (del nivell de radiació, en el cas que ens ocupa) com a extensió del cos i la ment de l’usuari. D’aquesta manera, pretén contribuir als estudis de mitjans i als estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Yasuhito Abe, Universitat de Komazawa (Japó).

Professor titular en la Facultat d’Estudis de Mitjans Globals de la Universitat de Komazawa (Japó). La seua investigació se centra en la ciència ciutadana després del desastre nuclear de Fukushima Daiichi en 2011.

Referències

Abe, Y. (2015). Measuring for what: Networked citizen science movements after the Fukushima nuclear accident. [Tesis doctoral, University of Southern California]. USC Digital Library. http://digitallibrary.usc.edu/cdm/ref/collection/p15799coll3/id/620280

Abe, Y. (2020). Citizen before science: R-DAN and its monitorial ethic after Chernobyl. En M. Fathisalout-Bollon, & A. Berti-Suman (Eds.), Legal, social and ethical perspectives on health & technology (pp. 65–90). Sovoie Mont Blanc University Press.

Beck, U. (1992). Risk society: Towards a new modernity. Sage.

Berti-Suman, A. (2020). Sensing the risk: In search of the factors influencing the policy uptake of citizen sensing. Tilburg Law School.

Carey, J. W. (2008). Communication as culture. Routledge.

Gabrys, J. (2019). Sensors and sensing practices: Reworking experience across entities, environments, and technologies. Science, Technology, & Human Values44(5), 723–736. https://doi.org/10.1177/0162243919860211

Gabrys, J., Pritchard, H., & Barratt, B. (2016). Just good enough data: Figuring data citizenships through air pollution sensing and data stories. Big Data & Society3(2), 1–14. https://doi.org/10.1177/2053951716679677

Goodchild, M. F. (2007). Citizens as sensors: The world of volunteered geography. GeoJournal69(4), 211–221. https://doi.org/10.1007/s10708-007-9111-y

Kenens, J., Van Oudheusden, M., Yoshizawa, G., & Van Hoyweghen, I. (2020). Science by, with and for citizens: Rethinking ‘citizen science’ after the 2011 Fukushima disaster. Palgrave Communications6, 58. https://doi.org/10.1057/s41599-020-0434-3

Kuchinskaya, O. (2019). Citizen science and the politics of environmental data. Science, Technology, & Human Values, 44(5), 871–880. https://doi.org/10.1177/0162243919858669

Maruko, K. (2012). Hōshasen sokutei no uso [Mentiras en las mediciones de radiación]. Mynavi.

McLuhan, M. (1964). Understanding media: The extensions of man. Routledge.

McLuhan, M., & Fiore, Q. (1967). The medium is the massage. Penguin Books.

Nihon Hōshasen Kanshitai. (2011). Gaigā kauntā saishin gaido [Última guía sobre contadores Geiger]. Softbank Creative.

Postman, N. (1970). The reformed English curriculum. En A. C. Eurich (Ed.), High school 1980: The shape of the future in American secondary education (pp.160–168). Pitman.

Scolari, C.A. (2012). Media ecology: Exploring the metaphor to expand the theory. Communication Theory, 22, 204–225. https://doi.org/10.1111/j.1468-2885.2012.01404.x

Sternsdorff-Cisterna, N. (2019). Food safety after Fukushima: Scientific citizenship and the politics of risk. University of Hawaii Press.

Strate, L. (2004). A media ecology review. Communication Research Trends, 23(2), 3–48.

Strate, L. (2008). Studying media as media: McLuhan and the media ecology approach. Media Tropes1, 127–142.

Strate, L., & Wachtel, E. (2005). Introduction. En L. Strate, & E. Wachtel (Eds.), The legacy of McLuhan (pp.1–21). Hampton Press.

Williams, R. (2003). Television: Technology and cultural form. Routledge.

Wynn, J. (2017). Citizen science in the digital age: Rhetoric, science, and public engagement. The University of Alabama Press.

Descàrregues

Publicades

2022-02-02

Com citar

Abe, Y. (2022). Exploració dels mesuraments de radiació després de Fukushima: Quan l’ecologia dels mitjans s’uneix a la ciència ciutadana. Metode Science Studies Jornal, (12), 41–45. https://doi.org/10.7203/metode.12.17642
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1563
  • PDF
    661

Número

Secció

Ciència ciutadana: La societat entra a escena

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.