Fotografia científica i astronomia: La tecnologia aplicada al coneixement de l’univers

Autors/ores

  • Fernando Abalos Vazquez Complex Astronòmic AstroCamp (Nerpio, Albacete, Espanya).
  • Javier Ábalos Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.14.24625

Paraules clau:

astronomia, fotografia digital, llum, tecnologia, univers

Resum

El 1925 Edwin Hubble va fer el primer pas per expandir en diversos ordres de magnitud la mida de l’univers conegut utilitzant els precaris mètodes fotogràfics disponibles: plaques de vidre amb emulsions fotosensibles. A través del registre de les fluctuacions periòdiques a la brillantor de certes estrelles (cefeides) mitjançant fotografies, Hubble va demostrar que la distància entre Andròmeda i la Terra era molt més gran del que es creia en aquella època. Andròmeda, fins aleshores considerada una nebulosa, devia ser en realitat una altra galàxia molt diferent de la nostra. De sobte, la mida estimada de l’univers va passar de centenars de milers d’anys llum a uns quants milers de milions d’anys llum. Des de llavors, la sinergia entre tecnologia fotogràfica i astronomia no ha deixat d’augmentar.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Fernando Abalos Vazquez, Complex Astronòmic AstroCamp (Nerpio, Albacete, Espanya).

Enginyer i cap d’operacions al Complex Astronòmic AstroCamp (Nerpio, Albacete, Espanya), un projecte cientificotècnic fundat el 2011 amb l’objectiu de facilitar l’accés a unes condicions òptimes per a l’astrofotografia a través de l’ús de telescopis en remot.

Javier Ábalos, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya).

Investigador postdoctoral del Laboratori d’Etologia. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya). La seua investigació se centra en l’estudi de la coloració i el comportament dels animals, tot i que els seus interessos científics són amplis.

Referències

Benneke, B., Wong, I., Piaulet, C., Knutson, H. A., Lothringer, J., Morley, C. V, Crossfield, I. J. M., Gao, P., Greene, T. P., Dressing, C., Dragomir, D., Howard, A. W., McCullough, P. R., Kempton, E. M. R., Fortney, J., & Fraine, J. (2019). Water vapor and clouds on the habitable-zone sub-Neptune exoplanet K2-18b. The Astrophysical Journal Letters, 887(1), L14. https://doi.org/10.3847/2041-8213/ab59dc

Böker, T., Arribas, S., Lützgendorf, N., Alves de Oliveira, C., Beck, T. L., Birkmann, S., Bunker, A. J., Charlot, S., de Marchi, G., Ferruit, P., Giardino, G., Jakobsen, P., Kumari, N., López-Caniego, M., Maiolino, R., Manjavacas, E., Marston, A., Moseley, S. H., Muzerolle, J., … Zeidler, P. (2022). The near-infrared spectrograph (NIRSpec) on the James Webb Space Telescope. III. Integral-field spectroscopy. Astronomy & Astrophysics, 661, A82. https://doi.org/10.1051/0004-6361/202142589

Bryson, S., Kunimoto, M., Kopparapu, R. K., Coughlin, J. L., Borucki, W. J., Koch, D., Aguirre, V. S., Allen, C., Barentsen, G., Batalha, N. M., Berger, T., Boss, A., Buchhave, L. A., Burke, C. J., Caldwell, D. A., Campbell, J. R., Catanzarite, J., Chandrasekaran, H., Chaplin, W. J., … Zamudio, K. A. (2021). The occurrence of rocky habitable-zone planets around solar-like stars from Kepler data. The Astronomical Journal, 161(1), 36. https://doi.org/10.3847/1538-3881/abc418

Bunn, E. F., & Hogg, D. W. (2009). The kinematic origin of the cosmological redshift. American Journal of Physics, 77(8), 688–694. https://doi.org/10.1119/1.3129103

Cassinello Espinosa, A. (2019). La medida del cielo: Momentos estelares en las ciencias del cosmos. Escolar y Mayo Editores S. L.

Gardner, J. P., Mather, J. C., Clampin, M., Doyon, R., Greenhouse, M. A., Hammel, H. B., Hutchings, J. B., Jakobsen, P., Lilly, S. J., Long, K. S., Lunine, J. I., Mccaugherean, M. J., Mountain, M., Nella, J., Rieke, G. H., Rieke, M. J., Rix, H., Smith, E. P., Sonneborn, G., … Wright, G. S. (2006). The James Webb space telescope. Space Science Reviews, 123(4), 485–606. https://doi.org/10.1007/s11214-006-8315-7

Harrison, E. (1993). The redshift-distance and velocity-distance laws. The Astrophysical Journal, 403, 28–31.

Henden, A. A., Welch, D. L., Terrell, D., & Levine, S. E. (2009). The AAVSO photometric all-sky survey (APASS). American Astronomical Society Meeting Abstracts, 214, 402–407.

Hubble, E. (1929). A relation between distance and radial velocity among extra-galactic nebulae. Proceedings of the National Academy of Sciences, 15(3), 168–173. https://doi.org/10.1073/pnas.15.3.168

Hubble, E., & Humason, M. L. (1931). The velocity-distance relation among extra-galactic nebulae. The Astrophysical Journal, 74, 43–80. https://doi.org/10.1086/143323

Huggins, W., & Miller, W. A. (1864). On the spectra of some fixed stars. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 154, 413–445. https://doi.org/10.1098/rstl.1864.0012

Leavitt, H. S., & Pickering, E. C. (1912). Periods of 25 variable stars in the Small Magellanic Cloud. Harvard College Observatory Circular, 173, 1–3.

Libby-Roberts, J. E., Berta-Thompson, Z. K., Désert, J.-M., Masuda, K., Morley, C. V., Lopez, E. D., Deck, K. M., Fabrycky, D., Fortney, J. J., Line, M. R., Sanchis-Ojeda, R., & Winn, J. N. (2020). The featureless transmission spectra of two super-puff planets. The Astronomical Journal, 159(2), 57. https://doi.org/10.3847/1538-3881/ab5d36

Mayor, M., & Queloz, D. (1995). A Jupiter-mass companion to a solar-type star. Nature, 378(6555), 355–359. https://doi.org/10.1038/378355a0

Petigura, E. A., Howard, A. W., & Marcy, G. W. (2013). Prevalence of Earth-size planets orbiting Sun-like stars. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 110(48), 19273–19278. https://doi.org/10.1073/pnas.1319909110

Rossiter, M. W. (1980). “Women’s work” in science, 1880-1910. ISIS, 71(3), 381–398. https://doi.org/10.1086/352540

Shapley, H., & Curtis, H. D. (1921). The scale of the universe. Bulletin of the National Research Council, 2(11), 171–217. https://archive.org/details/scaleofuniverse00shap

Slipher, V. M. (1915). Spectrographic observations of nebulae. Popular Astronomy, 23, 21–24.

Taton, R., & Curtis, W. (1995). Planetary astronomy from the Renaissance to the rise of Astrophysics: Part B: The Eighteenth and Nineteenth centuries. Cambridge University Press.

Descàrregues

Publicades

2024-01-11

Com citar

Abalos Vazquez, F., & Ábalos, J. (2024). Fotografia científica i astronomia: La tecnologia aplicada al coneixement de l’univers. Metode Science Studies Jornal, (14), 41–49. https://doi.org/10.7203/metode.14.24625
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    938
  • PDF
    146

Número

Pieces of science (vol. 14, 2024)

Secció

Moments of science. Photography and the understanding of nature

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

<< < 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.