Discours scientifique et diversité linguistique en sciences humaines et sociales
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.6.4552Paraules clau:
revues scientifiques, monolinguisme, sciences humaines et sociales, anglais académiqueResum
Une question qui se pose aujourd’hui avec acuité est de savoir si le monolinguisme – dans la pratique il s’agit de l’anglais académique – est propice à la production des connaissances en sciences humaines et sociales. Pour assurer leur carrière, les chercheurs aspirent à faire connaître leurs travaux en publiant dans des revues internationales très normées, les plus prestigieuses. Mais on ne doit pas ignorer les limites qu’impose le fonctionnement de ces revues à la production de connaissances innovantes, susceptibles de mettre en cause les routines intellectuelles. On peut soutenir l’idée qu’en sciences humaines et sociales la préservation d’une pluralité d’espaces de production scientifiques fondés sur une pluralité de langues favorise davantage la créativité qu’un espace unique et homogène, qui tend vers un plus grand conformisme.
Descàrregues
Referències
Perec, G. (1991). Cantatix sopranica L. et autres écrits scientifiques. Paris: Seuil.
Sokal, A. (1996). Transgressing the boundaries: Towards a transformative hermeneutics of quantum gravity. Social Text, 46/47, 217–252. doi: 10.2307/466856
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum904
-
PDF 347
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.