La recepció de «Tirant lo Blanch» a la València dels segles XIX i XX

Resumen

Durant la segona meitat del segle XIX els intel·lectuals valencians manifestaren un notable interés per les principals
obres del Quatre-cents, entre les quals la novel·la Tirant lo Blanch, que, en no haver sigut editada en català durant
l’Edat Moderna, fins a 1873 pràcticament només fou accessible per a bibliotecaris i erudits. Així, l’article repassa els
esforços d’aproximació, divulgació i estudi que, amb la inestimable ajuda del mallorquí Marià Aguiló, entre 1866 i
1928 realitzaren els escriptors valencians vinculats al moviment de la Renaixença per tal de valorar i reivindicar l’obra
de Joanot Martorell; i els situa com el primer pas d’un llarg procés de recuperació que s’estengué al llarg de tot el
segle XX.