El Teatre de la Mort de Tadeusz Kantor com a espill del segle XX
DOI:
https://doi.org/10.7203/qdfed.24.16339Paraules clau:
Teatre de la Mort, Tadeusz Kantor, Història d'Europa, segle XXResum
El Teatre de la Mort va ser l'última etapa de creació de Tadeusz Kantor, des de l'inici marcada per l'interés dels morts. En els cinc espectacles, que es van estrenar des de 1975 fins a 1991, es poden traçar les grans fites del segle XX: en l'escenari apareixen els soldats, els seus generals, però també les víctimes dels tràgics esdeveniments de les dues guerres mundials. Tot això a través de la mirada personal de Kantor, que converteix el seu poble natal, Wielopole Skrzy?skie, en l'al·legoria d'Europa exposada a continus conflictes.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum2192
-
PDF (Español)2769
Número
Secció
Llicència
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors i/o institucions editores, i per tant, qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit d'aquests.
________
Authors who publish with this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of first publication with the work simultaneously licensed under a Creative Commons Attribution License that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as earlier and greater citation of published work (See The Effect of Open Access).