Discurs culinari, diàspora i maternitat en Meatless Days de Sara Suleri

Resum

Malgrat el significat literal del seu títol, els dies de Sara Suleri tal com aparacen en la seua autobiografia estan lluny de ser meatless. De fet, Meatless Days (1989) està tot enfocat al voltant del tema del menjar, amb imatges de carn, o de menjar en general, emprats en sentit tant literal — com part de tradicions religioses — com metafòric — en connexió amb la nutrició del cos matern. Aquest article examina el recurs al tropo culinari amb fi de qüestionar i desestabilitzar assumptes d'identitat nacional i de gènere (com per exemple la identificació de la dona amb el seu paper de cuidadora), pertinença (com el nexe entre els migrants i els seus llocs d'origen) i herència postcolonial (així com la idea del menjar com la depositària de la memòria històrica). La funció del menjar en el text no és només de mediadora amb els records culinaris de l'experiència pre-migrant de l'autora, sinó (i sobretot) un significant fluid per a la desconstrucció de les oposicions binàries, i en particular les entre el colonitzador i el colonitzat, el nadiu i el senar-nadiu, la mare i la dona infecunda.