Voices of the novel The joy club luck (1998) by Amy Tan

Resum

Amy Tan (1952) és una escriptora d' origen xinès l'obra de la qual explora la relació mare-filla. Usa les veus de la història i el mite de la seva mare i de la seva àvia provinents de la classe alta per explorar les veus de les mares i les filles d'ascendència xinesa. Les setze històries de set narradors il·luminen la multiplicitat d'experiències de les dones xineses que lluiten per tenir una veu per a elles en una cultura on les dones estan condemnades a estar callades. El personatge Jing-mei “June” Woo, alter ego de Tan, proporciona el marc narratiu per a tot el llibre i juga un paper significant connectant tots els relats, en la seva interessant forma de narrar històries, examina diversos elements, com el complicat tòpic de la identitat, l'experiència de l'emigrant, la família, l'amor i el fer carrera. Els capítols permeten a cada personatge explicar la seva història en primera persona, excepte la de Suyuan, mare de Jing-mei “June” Woo, el relat de la qual és comptat amb la veu de Jingmei.

Les veus dels personatges mares relaten la seva vida a Xina des de la seva infància fins a l'edat adulta, així com les seves experiències com a emigrants a Estats Units. Els relats de les filles reflecteixen les seves lluites durant la seva infància contra el seu origen i les expectacions dels seus pares, juntament amb els tòpics de les seves pròpies vides. La novel·la aquesta organitzada al voltant d'un guió comú d'usar i explicar històries per guanyar una identitat pròpia, ja que en algun sentit cada història en la novel·la és una *metanarrativa, en la qual gairebé cada història emmarca o conté una altra història, un mise en abyme.

En la seva ficció Tan rares vegades utilitza una narració lineal des del moment en què el passat i el present estan entrellaçats en una estructura intricada. El Club del Bon Estel abasta un lapse de temps que va des de 1920 fins als anys vuitanta, a més dels diferents llocs geogràfics a Xina (Kweilin, Chungking, Xangai, Wushi, Taiyuan i uns altres) i Estats Units (San Francisco), on les quatre famílies viuen en el present de la narració. Els relats interactuen a través de la seva superestructural disposició dins d'una narrativa que accentua la importància de tornar al passat per progressar cap al futur; a causa d'això, Tan associa Xina amb el passat i Amèrica amb el present, l'autora implica que aquesta progressió policromada pot resoldre les contradiccions temporalitzades de la identitat femenina xinesa nord-americana.

Aquesta novel·la promociona un esquema essencial poc aprofundit de la
identitat ètnica en la qual les dones xineses americanes han de trobar
legitimació davant una versió fortament *orientalizada de la seva herència xinesa.