Maintenant ou jamais: la verve des romancieres contemporaines italiennes

Resum

El moviment social i polític “Se non ora quando” (Si no ara, quan),
que usa el títol d'un famós treball de Primer Levi, ha reunit recentment
a milers d'homes i dones que han denunciat una trista realitat: Itàlia
“no és un país per a dones”. És solament una coincidència Paral·lelament i com a contrapunt, en l'última dècada, les novel·listes italianes han establert una segona branca creativa en la literatura contemporània. Ja siguin nous talents literaris o altres consagrats, la ficció de M. Agus, M. Mazzatinti, M. Mazzuco o S. Avallone són ressò, amb les seves veus individuals, de el “poder” de les dones italianes. Amb diferents estils, exigències i tons, les seves paraules murmuren juntes per formar una veu que molesta, deplora, denúncia i lamenta la condició actual del homo italicus. Suggerim l'engegada d'una cerca d'aquesta abundant producció literària, mentre organitzem la nostra reflexió al voltant del que podria ser un comú denominador: “La
urgència de dir”.