Del crit del silenci al cant absolut. (Un recorregut per la poesia de Joan Vinyoli)

Resum

L’evolució del poeta Joan Vinyoli (1914-1984) després de la Guerra Civil espanyola s’analitza en aquest article. Ell va utilitzar la poesia per a protegir-se de la inseguretat i dels dubtes existencials. Així, va començar un procés de reflexió a la recerca d’un profund coneixement de la seua intimitat espiritual. D’aquesta forma el poeta escolta una nova veu, la “veu del silenci”, que Vinyoli intenta assolir als poemes. Tanmateix, aquest intent no sempre s’aconsegueix, i provoca un profund patiment. Esta circumstància es resol després de molts anys, quan el poeta s’adona que la poesia no és una forma de coneixement de si mateix, sinó un món autònom, pur i espiritual, independent de les dificultats i dels obstacles que havia trobat durant la seua vida poètica.