Revisió del concepte de cohesió lèxica. Una anàlisi de corpus i sistemicofuncional combinada

Resum

En aquest capítol proposem una reorientació de l’aproximació clàssica de la lingüística sistèmica funcional (LSF) a la cohesió lèxica. En primer lloc, es presenta un panorama global de la bibliografia en el qual s’examinen els principis bàsics i les categories amb què es relaciona. A més, s’aborda la relació entre la cohesió i la coherència discursiva, i es fa una descripció de l’ampli espectre d’aplicacions que té la cohesió en camps com ara els estudis de gènere, l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, la psicolingüística i la lingüística computacional, entre altres. Es revisen els models centrals de cohesió de la LSF amb la intenció de proposar una taxonomia modificada de la cohesió lèxica que inclou cinc classes diferents (repetició, sinonímia, oposició, inclusió i associació) que es tornen a classificar creuant-les amb quatre tipus de relacions basades en la distància (immediata, immediata-mediata, remota i remota-mediata). A continuació, el model se posa a prova tenint en compte les seccions de l’International Corpus of English-Great Britain corresponents als gèneres conversa telefònica i debat de radiodifusió. L’anàlisi de 10.042 relacions cohesives posa de manifest que la repetició i l’associació són les estratègies de cohesió més utilitzades en els dos gèneres. Es produeixen profusament en els torns de paraula dels parlants i en les relacions remotes-mediates. Així mateix, els resultats mostren que els patrons lèxics afavoreixen la gestió del tema discursiu, la posada en escena i les estratègies de presa de torn.