Aproximación terminológica a una parcela de la física renacentista

Resum

La física té com a objectiu descriure els fenòmens naturals i estudiar les propietats de la matèria i energia. El nostre treball parteix d'una selecció terminològica extreta d'un elenc de textos científics renaixentistes integrats en el corpus del Diccionari de la Ciència i de la Tècnica del Renaixement (DICTER), d'índole matemàtica, que designa la composició i funcionament d'un instrument emprat per efectuar mesuraments de masses, la balança, però s'estén a aplicacions empíriques en l'artilleria i en l'enginyeria. Assenyalem els vocables que tenen com a referents les parts constituents, o merònims: cap, braços, balances, fidel o fil, adreça; algunes característiques i propietats del seu funcionament: equilibra, equilibri, equilibrar, equilibritat, igual, igualtat i els antònims desigual, desigualtat; destaquem la presència de determinades unitats pluriverbals amb funció nominal classificadora: pes de creu, balança d'un pes, balança d'equilibri; fil de l'aire; fil d'equilibri; línia d'adreça, línia d'igualtat, punt d'igualtat, lloc d'igualtat, etc., així com algunes locucions: estar en fidel; en balança, en equilibra, etc. Procedim a un estudi de l'etimologia i origen d'aquestes veus, així com a oferir les variants que presenten en els textos i detalls de la seva datació i cronologia, posant l'accent en els aspectes *neológicos. Així mateix, fem aflorar diferents sentits o accepcions, contrastats amb els proporcionats per diferents repertoris lexicogràfics, sincrònics i diacrònics, que verifiquem mitjançant els corresponents exemples. De tot això extraiem les pertinents conclusions que llancen alguna llum sobre aquest concret camp científic en l'època renaixentista.