Los términos de enfermedades en el Livro d’Alveitaria de Mestre Giraldo

Resum

El nostre propòsit consisteix a analitzar els termes de albeitería utilitzats
en el Livro d’Alveitaria de Mestre Giraldo. Es tracta d'un tractat elaborat sota les ordres del rei portuguès D. Dinis per un físic seu. Va datat de 1318. Com el propi Mestre Giraldo ho indica, es tracta d'una compilació de coneixements de *albeitería que es podrien trobar, a l'època, en el tractat estranger del dominicà Theuderique, Cirurgia, escrit entre 1240 i 1250, i el de Jurdanus Ruffus, De medicina equorum, de 1250. La tasca de Mestre Giraldo va consistir, doncs, a compilar, ordenar i traduir al portuguès aquests coneixements.

L'anàlisi que ens proposem presentar té com a primer objectiu la descripció dels mecanismes derivacionals que estan en l'origen dels
termes que designen les malalties dels cavalls, utilitzats per Mestre Giraldo. Alguns d'aquests termes són, per exemple, travagem, mormo,
dessocamento, eslodroamento, etc. Així, destacarem els tipus de formació de paraules més trobats en la construcció dels termes tècnics, els afixos utilitzats i les significacions prototípiques construïdes a través d'aquests mecanismes.

El nostre segon objectiu consisteix a comparar aquests termes portuguesos amb els corresponents llatins. És que Mestre Giraldo té la cura d'oferir el terme llatí corresponent al terme portuguès. Amb aquesta comparació tractem de comprendre si els termes tècnics de la albeitería en portuguès resulten d'una adaptació culta dels termes llatins, o bé si es demostren com a etimològica i morfològicament independents d'aquells.

En cas de confirmació d'aquesta segona hipòtesi, s'observarà si el lèxic d'especialitat de la albeitería obeeix a paràmetres de formació típics del portuguès, o bé si s'arrela a tradicions culturals no romàniques, com per exemple la de la influència àrab.