La comunicación escrita en la Sociedad del Conocimiento. Formación universitaria y desempeño profesional

Resum

La reflexió que es planteja en aquest article s'estableix entorn de tres eixos: (i) el paper bàsic que exerceix el discurs, fonamentalment escrit, com a element bàsic de la Societat de la Informació i el Coneixement; (ii) la funció que ha de complir la Universitat com a garant de la formació experta d'una habilitat que s'ha convertit en imprescindible per a tot acompliment professional de la societat actual: la comunicació escrita; i (iii) quins són els reptes que la didàctica i, especialment, la lingüística tenen davant si per proposar models d'aprenentatge eficaços de comunicació escrita.

La societat i economia actuals han estat descrites com a Societat del Coneixement. En aquest context, resulta primordial advertir que és a través del discurs com circula el coneixement (Chiapello & Fairclough, 2002: 195). Per aquesta raó, esdevé objectiu prioritari de la formació universitària l'estudi de com ha d'elaborar-se el discurs perquè resulti eficaç per generar i difondre (i també vendre) coneixement.
En el context actual de sabers en contínua innovació, les organitzacions i els individus han d'adquirir noves habilitats per sobreviure i prosperar. La formació, doncs, ha de ser continuada i més enfocada al desenvolupament de capacitats d'aprenentatge (competències) que a la mera transmissió de coneixements (Homs, 2008: 209). D'acord amb els especialistes, entre les competències que ha de posseir un professional destaquen, d'una banda, la capacitat de manejar i interpretar grans quantitats d'informació i, per un altre, l'aptitud de comunicar missatges que s'ajustin a diferents tipus d'emissors i receptors.
En suma: les destreses comunicatives, essencialment les escrites, s'estan constituint en un saber necessari, crític, en l'acompliment professional (Surma, 2005); en una aptitud professional transversal per als diferents àmbits del saber (Montolío, 2006, 2007, 2008a i 2008b; Montolío i López Samaniego, 2010). D'aquí la necessitat que la universitat garanteixi als seus estudiants, futurs professionals, tals competències en el maneig de l'escriptura.
Al mateix temps, assistim a una transformació de l'escriptura en molt diversos nivells que cal recollir en els models pedagògics d'ensenyament de l'escriptura: respecte a les unitats i estils de lectura, els nous suports tecnològics, la creixent dimensió multimodal del text escrit, la contínua evolució i hibridació dels gèneres professionals, etc.