La comunicación escrita en la Sociedad del Conocimiento. Formación universitaria y desempeño profesional
DOI:
https://doi.org/10.7203/qfilologia.16.3936Paraules clau:
escriptura experta, Societat de la Informació i el Conèixement, comunicación escrita en àmbits professionals, escriptura i tecnología, escriptura i nous suports, textos-TI, formación universitària en comunicación escritaResum
La reflexió que es planteja en aquest article s'estableix entorn de tres eixos: (i) el paper bàsic que exerceix el discurs, fonamentalment escrit, com a element bàsic de la Societat de la Informació i el Coneixement; (ii) la funció que ha de complir la Universitat com a garant de la formació experta d'una habilitat que s'ha convertit en imprescindible per a tot acompliment professional de la societat actual: la comunicació escrita; i (iii) quins són els reptes que la didàctica i, especialment, la lingüística tenen davant si per proposar models d'aprenentatge eficaços de comunicació escrita.
La societat i economia actuals han estat descrites com a Societat del Coneixement. En aquest context, resulta primordial advertir que és a través del discurs com circula el coneixement (Chiapello & Fairclough, 2002: 195). Per aquesta raó, esdevé objectiu prioritari de la formació universitària l'estudi de com ha d'elaborar-se el discurs perquè resulti eficaç per generar i difondre (i també vendre) coneixement.
En el context actual de sabers en contínua innovació, les organitzacions i els individus han d'adquirir noves habilitats per sobreviure i prosperar. La formació, doncs, ha de ser continuada i més enfocada al desenvolupament de capacitats d'aprenentatge (competències) que a la mera transmissió de coneixements (Homs, 2008: 209). D'acord amb els especialistes, entre les competències que ha de posseir un professional destaquen, d'una banda, la capacitat de manejar i interpretar grans quantitats d'informació i, per un altre, l'aptitud de comunicar missatges que s'ajustin a diferents tipus d'emissors i receptors.
En suma: les destreses comunicatives, essencialment les escrites, s'estan constituint en un saber necessari, crític, en l'acompliment professional (Surma, 2005); en una aptitud professional transversal per als diferents àmbits del saber (Montolío, 2006, 2007, 2008a i 2008b; Montolío i López Samaniego, 2010). D'aquí la necessitat que la universitat garanteixi als seus estudiants, futurs professionals, tals competències en el maneig de l'escriptura.
Al mateix temps, assistim a una transformació de l'escriptura en molt diversos nivells que cal recollir en els models pedagògics d'ensenyament de l'escriptura: respecte a les unitats i estils de lectura, els nous suports tecnològics, la creixent dimensió multimodal del text escrit, la contínua evolució i hibridació dels gèneres professionals, etc.
Descàrregues
Descàrregues
Com citar
-
Resum1751
-
PDF (Español)1276
Número
Secció
Llicència
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors i/o institucions editores, i per tant, qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit d'aquests.
Authors who publish with this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of first publication with the work simultaneously licensed under a Creative Commons Attribution License that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as earlier and greater citation of published work (See The Effect of Open Access).