Les paradoxes i la filosofia: tres visions contemporànies

Resum

Habitualment les paradoxes són caracteritzades com a enunciats aparentment falsos recolzats per arguments aparentment bons que parteixen de premisses que la majoria de la gent consideraria trivialment vertaderes. Aquest article ofereix una visió panoràmica de tres perspectives contemporànies de les paradoxes. Segons la concepció epistèmica, les paradoxes juguen un paper crucial en el desenvolupament de la ciència i mai no constitueixen proves correctes d’enunciats falsos. D’acord amb la concepció dialetheista, la conclusió d’alguns raonaments paradoxals és alhora vertadera i falsa, havent-hi, per tant, algunes contradiccions vertaderes (i falses). Finalment, la concepció mística entén les paradoxes recalcitrants (antinòmies) com a problemes irresolubles que mostren els límits del pensament humà. La darrera secció de l’article discuteix les paradoxes d’autoreferència, una família de paradoxes que comparteixen certs trets estructurals i que han tingut un impacte profund en el desenvolupament de la ciència al llarg del segle xx.

Paraules clau: paradoxa, paradoxa verídica, paradoxa falsídica, antinòmia, dialetheisme, autoreferència, circularitat, inclosure.