Educació i pandèmia: formació a distància i relació escola-família

Autors/ores

  • Giorgio Crescenza Universidad de Alicante y Università di Roma Tre
  • Massimiliano Fiorucci Roma Tre University, Department of Education
  • Maria Concetta Rossiello Foggia University, Department of Economy, Management and Territory
  • Lisa Stillo Roma Tre University, Department of Education,

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.26.18078

Paraules clau:

, col legi, COVID-19, aprenentatge a distància, investigació quanti-qualitativa, ciutada- nia, habilitats socials

Resum

Aquest assaig exposa un primer reconeixement d’una enquesta dirigida a estudiants, pro- fessors i famílies del territori italià, que té com a objectiu detectar les condicions de totes aquestes assignatures en el moment de CoViD-19 en el món escolar. Els objectius d’aquest treball són inves- tigar les noves habilitats de ciutadania del professorat i les habilitats relacionals de les famílies per tal de crear un nou acord escola-família, que siga adequat no només a les lliçons en viu, sinó també a l’ensenyament a distància, incloses les noves competències de participació per part de tots. Per dur a terme aquesta investigació, s’han elaborat qüestionaris en format semiestructurat adreçats a professors, famílies i estudiants per a un total de 2.000 respostes rebudes de cada part d’Itàlia. La investigació de la primera fase exploratòria va posar de manifest la gran revolució de l’aprenentatge a distància adoptada per més del 90% dels sistemes educatius. No obstant això, havia creat grans dificultats en els aspectes emocionals i relacionals. La personalització i la individualitat del procés d’aprenentatge s’ha deixat de banda sobretot per a aquells que tenen discapacitats. Les conclusions pretenen obrir-se a projectes sociopedagògics factibles que responguen a les necessitats educatives, digitals i socials extretes d’aquesta investigació, que anuncia que la pandèmia ens ha portat a una nova era educativa.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Giorgio Crescenza, Universidad de Alicante y Università di Roma Tre

Departamento de Ciencias de la Educación- Universitad de Alicante y Università di Roma TRE. Profesor de Letras en secundaria superior, se doctoró en Pedagogía de Ciencias de la Salud y ahora está realizando un Doctorado en la Universidad de Alicante en cotutela internacional con la Universidad de “Roma Tre”, en Transferencias Interculturales e Históricas en la Europa Medieval Mediterránea

Massimiliano Fiorucci, Roma Tre University, Department of Education

Profesor Titular en el Sector Científico-Disciplinario M-PED / 01 en el Departamento de Ciencias de la Educación de la Universidad de Roma Tre donde enseña Pedagogía Social e Intercultural y donde también es Coordinador Científico de CREIFOS (Centro di Ricerca sull’Educazione Interculturale e sulla Formazione allo Sviluppo (www.creifos.org). Participó en la primera ronda (2012) de la Calificación Científica Nacional y obtuvo, en diciembre de 2013, la calificación como profesor de primer nivel en el Sector de Competencia 11 / D1 - Pedagogía e Historia de la Pedagogía (sector científico-disciplinario M-PED / 01 - Pedagogía general y social). En la misma universidad es coordinador del curso de licenciatura en ciencias de la educación y director del Máster de primer nivel en "Educación intercultural", mientras que de 2007 a 2013 fue coordinador del doctorado en pedagogía. De 2006 a 2013 fue Secretario de la Sociedad Pedagógica Italiana (SIPED). Sus intereses de investigación se centran principalmente en la pedagogía intercultural, con especial atención al tema de la mediación intercultural, también con referencia a la literatura migrante. También se ocupa de la pedagogía social, la educación y formación de adultos, el análisis de las necesidades de formación, la calidad de la educación y la formación en las organizaciones.

Maria Concetta Rossiello, Foggia University, Department of Economy, Management and Territory

Investigadora y Profesora de Pedagogia Especial

Lisa Stillo, Roma Tre University, Department of Education,

Invetigadora

Referències

Save-the-Children. (2020). L’impatto del coronavirus sulla povertà educativa. Retrieved from https://s3.savethechildren.it/public/files/uploads/pubblicazioni/limpatto-del-coronavirus-sulla-poverta-educativa_0.pdf

Bailey, K. D. (1994). Methods of Social Research (fourth edition). New York: The Free Press. Baldacci, M. (2014a). La realtà educativa e la ricerca-azione in pedagogia. Educational, Cultural and Psicological Studies(9). https://doi.org/10.7358/ecps-2014-009-bald

Baldacci, M. (2014b). Per un’idea di scuola. Istruzione, lavoro e democrazia. Milano: Franco Angeli.

Baldacci, M. (2020). La pandemia e il fallimento della scuola-azienda. Micro-Mega(4), 121– 130.

Benvenuto, G. (2015). Stili e metodi della ricerca educativa. Roma: Carocci.

Bruzzone, D. (2016). L’esercizio dei sensi. Fenomenologia ed estetica della relazione educativa.

MIlano: Franco Angeli.

Calvani, A. (2017). Manuale di tecnologia dell’educazione. Pisa: Edizioni ETS. Calvani, A. (2019). Che cos’è la tecnologia dell’educazione. Roma: Carocci.

Cambi, F. (2006). Le pedagogie del Novecento. Roma-Bari: Editori Laterza.

Carruba, M. C. (2014). Tecnologia e Disabilità. Pedagogia speciale e tecnologie per un’inclusione possibile. Lecce: Pensa Multimedia.

Chiosso, G. (2011). Alfabeti d’Italia. La lotta contro l’ignoranza nell’Italia unita. Torino: Società Editrice Internazionale.

Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2007). Research Methods in Education. Sixth edition.

Oxon: Routledge.

Corbetta, P. (2003). La ricerca sociale: metodologia e tecniche. Bologna: il Mulino.

Covato, C. (1996). Un’identità divisa. Diventare maestre in Italia fra Otto e Novecento. Roma: Archivio Guido Izzi.

Creswell, J. W. (2014). Qualitative inquiry & research design. Choosing Among Five Approaches.Second Edition. London: Sage.

Dewey, J. (1915). The School and Society. Chicago: The University of Chicago Press. Doniti, P. (2015). L’enigma della relazione. Bologna: Edizioni Mimesis. 

Ferrante, A., Passerini, M. B. G., & Palmieri, C. (2020). L’educazione e i margini. Temi, esperienze e prospettive per una pedagogia dell’inclusione sociale. Milano: Guerini.

Ferrari, M. (2020). L’educazione esclusiva. Pedagogia della distinzione sociale tra XV e XXI secolo. Brescia: Scholé.

Frabboni, F. (2009). Sognando una scuola normale. Palermo: Sellerio.

Franco, G. D. (2010). Il campionamento nelle scienze umane. Teoria e pratica. Milano: Franco Angeli.

Margiotta, U. (2018). La formazione dei talenti. Tutti i bambini sono un dono, il talento non è un dono. Milano: Franco Angeli.

Milani, L. (2014). Competenza pedagogica e progettualità educativa. Brescia: La Scuola. Montessori, M. (2000). L’autoeducazione. Milano: Garzanti-Elefanti.

Pati, L. (2008). La corresponsabilità educativa tra docenti e genitori. Milano: Pedagogia e Vita. Raja, D. S. (2016). Bridging the disability divide through digital technologies. Background Paper for the 2016 World Development Report: Digital Dividends. World Bank Group. 

Rivoltella, P. C. (2020). Superare facili contrapposizioni. In presenza o a distanza la didattica merita di più (Vol. 27). Retrieved from https://www.glonaabot.it/articoli-correlati/ superare-facili-contrapposizioni-in-presenza-o-a-distanza-la-didattica-merita-di-piu

Roncaglia, G. (2020). Cosa succede a settembre? Scuola e didattica a distanza ai tempi del COVID-19. Roma-Bari: Laterza.

Unterhalter, E. S., & North, A. (2017). Education, Poverty and Global Goals for Gender Equality: How People Make Policy Happen. Abingdon: Routledge.

Volpicella, A. M. (2017). Una bussola per la scuola. Nuove strategie pedagogiche e didattiche per gli studenti di oggi (A. M. Volpicella & G. Crescenza, Eds.). Roma: Edizioni Conoscenza.

Volpicella, A. M. (2020a). Apprendere a insegnare. Competenze e sensibilità della professione docente (A. M. Volpicella & G. Crescenza, Eds.). Roma: Edizioni Conoscenza.

Volpicella, A. M. (2020b). Sapere. Fare. Essere. Nella scuola di oggi. In A. M. Volpicella & G. Crescenza (Eds.), Apprendere a insegnare. Competenze e sensibilità della professione docente (pp. 25–70). Roma: Edizioni Conoscenza.

Publicades

2021-01-20

Com citar

Crescenza, G., Fiorucci, M., Rossiello, M. C., & Stillo, L. (2021). Educació i pandèmia: formació a distància i relació escola-família. Research in Education and Learning Innovation Archives, (26), 73–85. https://doi.org/10.7203/realia.26.18078
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    3338
  • PDF
    1760
  • EPUB
    263
  • HTML
    253
  • XML
    191

Número

Secció

ARTICLES

Metrics