Els mitjans digitals en la intervenció amb famílies: un cas pràctic

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.28.21413

Paraules clau:

treball social, habilitats parentals, pràctiques digitals

Resum

Aquest article presenta les respostes que donaren els membres d’un equip de treball sobre formació i intervenció familiar en el període d’estat d’emergència a Portugal, la forma com van integrar activament els plans de contingència i els reptes plantejats a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el que aprengueren i el que es pogué haver fet millor. Els equips d’intervenció de formació familiar d’aquesta organització són multidisciplinaris i especialitzats i treballen en una perspectiva transdisciplinària amb l’objectiu de formar els membres de les famílies en matèria d’habilitats parentals, de manera que els xiquets i els joves tinguen garantits els seus drets. Aquests equips intervenen principalment en la llar, però amb l’estat d’emergència es van fer algunes adaptacions amb recursos digitals, visites a domicili i assistència només en casos urgents degudament justificats. El balanç d’aquesta experiència va ser molt positiu tant pel que fa a la relació amb les famílies i les parelles, com pel que fa a les habilitats que es van estudiar i la resistència que demostrà tothom.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Patricia Vegard,  

 

Helena Belchior-Rocha,  

 

Inês Casquilho-Martins,  

 

Referències

Ausloos, G. (2003). A Competência das famílias – tempo, caos, processo. Lisboa: Climepsi Editores.


Baginsky, M., & Manthorpe, J. (2021). The impact of COVID-19 on Children’s Social Care in England. Child Abuse and Neglect, 116(2). https://doi.org/10.1016/j.chiabu.2020.104739


Baker, S., Warburton, J., Hodgkin, S., & Pascal, J. (2014). Reimagining the Relationship between Social Work and Information Communication Technology in the Network Society. Australian Social Work, 67 (4), 467–478. https://doi.org/10.1080/0312407X.2014.928336


Barrera-Algarín, E., Sarasola-Sánchez-Serrano, J. L., & Sarasola-Fernández, A. (2021). Social work in the face of emerging technologies: A technological acceptance study in 13 countries. International Social Work. https://doi.org/10.1177/00208728211041672


Barros, J. P. (2020). Uma terceira via? – a aplicação simultânea de medida em meio natural de vida e em regime de colocação in Centro de Estudos Judiciários. In E. Taborda-Lopes & A. Caçapo (Eds.), A Criança em Perigo e a Proteção dos Seus Direitos; Multiplicidade na Intervenção (pp. 181–206). Lisboa: CEJ. Retrieved from http://www.cej.mj.pt/cej/ recursos/ebooks/familia/eb_CriancaEmPerigo2020.pdf


Bayle, F., & Martinet, S. (2008). Perturbações da Parentalidade. Lisboa: Climepsi.


Belchior-Rocha, H. (2018). Social Work Practices and the Ecological Sustainability of Socially Vulnerable Communities. Sustainability, 10(5), 1312–1312. https://doi.org/10.3390/ su10051312


Bennett, E. R., Snyder, S., Cusano, J., Mcmahon, S., Zijdel, M., Camerer, K., & Howley, C. (2021). Supporting survivors of campus dating and sexual violence during COVID-19: A social work perspective. Social Work in Health Care, 60(1), 106–116. https://doi.org/ 10.1080/00981389.2021.1885566


Cardoso, J., Vilar, D., & Casquilho-Martins, I. (2020). Relatório do estudo - Desafios ao Serviço Social no contexto da COVID-19. CLISSIS. CLISSIS. Online


Carvalho-Guerra, I. (2002).    Fundamentos e processos de uma sociologia de ação: o planeamento em Ciências Sociais. Cascais: Principia.


Casquilho-Martins, I. (2018). Modelos de proteção social em sociedades com programas de austeridade (Doctoral dissertation, Instituto Universitário de Lisboa, Lisboa). Retrieved from http://hdl.handle.net/10071/18785


CNPDPCJ. (2021). Relatório Anual de Avaliação da Atividade das CPCJ 2020. Lisboa: Comissão-Nacional-de-Promoção-dos-Direitos-e-Proteção-das-Crianças-e-Jovens (CNPDPCJ)


Collins, W. A., Madsen, S. D., & Susman-Stillman, A. (2002). Parenting during middle childhood. In M. H. Bornstein (Ed.), Handbook of parenting: Children and parenting (pp. 73–101). Lawrence Erlbaum Associates Publishers.


Cook, L. L., & Zschomler, D. (2020). Virtual Home Visits during the COVID-19 Pandemic: Social Workers’ Perspectives. Social Work in Action, 32(5), 401–408. https://doi.org/ 10.1080/09503153.2020.1836142


Correia, R. F. (2020). Policy Brief 2020 - Efeitos da Pandemia nas Famílias Portuguesas: Principais Impactos, Legislação e Medidas Governamentais entre Março e Agosto de 2020. Lisboa: ICS - Observatório das Famílias e das Políticas de Família. Retrieved from https://www.ics.ulisboa.pt/flipping/ofap2020_2/


Coutinho, C. P., Sousa, A., Dias, A., Bessa, F., Ferreira, M. J., & Vieira, S. (2009). Investigação- Acção: Metodologia preferencial nas práticaseducativas. Revista Psicologia, Educação e Cultura, XIII (2), 355–379. Retrieved from http://hdl.handle.net/1822/10148


Danese, A., & Smith, P. (2020). Debate: Recognising and responding to the mental health needs of young people in the era of COVID-19. Child and adolescent mental health, 25(3), 169–170. https://dx.doi.org/10.1111/camh.12414


Dominelli, L. (2021). A green social work perspective on social work during the time of COVID-19. International Journal of Social Welfare, 30(1), 7–16. https://doi.org/10.1111/ ijsw.12469


Kemmis, S., & Mctaggart, R. (1988). The action research planner. Victoria: Deakin University Press.


López-Peláez, A., Marcuello-Servós, C., De-Mesa, J. C., & Almaguer-Kalixto, P. (2020). The more you know, the less you fear: Reflexive social work practices in times of COVID- 19. International Social Work, 63(6), 746–752. https://doi.org/10.1177/0020872820959365


López-Peláez, A., Pérez-García, R., & Massó, M. V. A.-T. (2017). E-social work: building a new field of specialization in social work? European Journal of Social Work(6), 1–20. https://doi.org/10.1080/13691457.2017.1399256


Mayer, R., & Ouellet, F. (1991). Méthodologie de recherche pour les intervenants sociaux.Boucherville: Gaëtan Morin éditeur.


Mishna, F., Bogo, M., Root, J., & Fantus, S. (2014). Here to Stay: Cyber Communication as a Complement in Social Work Practice. Families in Society, 95(3), 179–186. https:// doi.org/10.1606/1044-3894.2014.95.23


Pascoe, K. M. (2021). Considerations for integrating technology into social work practice: A content analysis of nine professional social work associations’ Codes of Ethics.


International   Social   Work. https://doi.org/10.1177/0020872820980833
Peláez, A. L., & Marcuello-Servós, C. (2018). e-Social work and digital society: re- conceptualizing approaches, practices and technologies. European Journal of Social Work, 21(6), 801–803. https://doi.org/10.1080/13691457.2018.1520475


Picornell-Lucas, A. (2020a). As crianças e os adolescentes confinados e invisíveis. In T. Moreira, A. Picornell-Lucas, M. A. Barbieri-Gonçalves, & A. de Medeiros-Lima (Eds.), COVID-19, infância e adolescência: o novo mundo é um jardim ou uma cela? (pp. 11–18). Brasil: Editora Terra sem amos.


Picornell-Lucas, A. (2020b). ODS, COVID-19 e a proteção social de crianças e adolescentes: a experiência europea. In M. Conserva, E. Pereira, & H. Menezes (Eds.), Desenvolvimento sustentável, territórios e políticas públicas (pp. 201–219). João Pessoa, Brasil: Editora UFPB.


Pimentel, I. F. (1999). A Assistência Social e familiar do Estado Novo nos anos 30 e 40. 34(151-152), 477–508. Retrieved from https://www.jstor.org/stable/41011371

Pink, S., Ferguson, H., & Kelly, L. (2020). Child Protection Social Work in COVID-19. Anthropology in Action, 27 (3), 27–30. https://doi.org/10.3167/aia.2020.270306


Reamer, F. G. (2017). Evolving ethical standards in the digital age. Australian Social Work, 70(2), 148–159. https://psycnet.apa.org/doi/10.1080/0312407X.2016.1146314


Reamer, F. G. (2018). Ethical Standards for Social Workers’ Use of Technology: Emerging Consensus. Journal of Social Work Values & Ethics, 15(2), 71–80. Retrieved from https:// jswve.org/download/15-2/articles15-2/71-Use-of-technology-JSWVE-15-2-2018-Fall.pdf


Rodrigues, E.-S.-C. (2012). Teoria da informação e adaptabilidade na modelagem de distribuição de espécies (Doctoral dissertation, EPUSP, São Paulo). Retrieved from https://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/3/3141/tde-07052012-122345/publico/Tese_Elisangela_Silva_da_Cunha_Rodrigues.pdf


Saitadze, I., & Dvalishvili, D. (2021). Gaps between academia and practice: Perspectives on new graduates’ readiness for social work practice in Georgia. International Social Work. https://doi.org/10.1177/00208728211026361


Singer, J., & Brodzinsky, D. (2020). Virtual parent-child visitation in support of family reunification in the time of COVID-19. Developmental Child Welfare, 2(3), 153–171. https://doi.org/10.1177/2516103220960154


Sousa, L., Hespanha, P., Rodrigues, S., & Grilo, P. (2007). Famílias Pobres: Desafios à Intervenção Social. Lisboa: Climepsi Editores.


Wagner, M., Spiker, D., Linn, M. I., & Hernandez, F. (2003). Dimensions of Parental Engagement in Home Visiting Programs: Exploratory Study. Topics in Early Childhood Special Education, 23(4), 171–187. Retrieved from https://journals.sagepub.com/doi/pdf/ 10.1177/02711214030230040101


Wall, K. (2005). Famílias em Portugal: percursos, interacções, redes sociais. Lisboa: Imprensa de Ciências Sociais.

Descàrregues

Publicades

2022-01-15

Com citar

Vegard, P., Belchior-Rocha, H., & Casquilho-Martins, I. (2022). Els mitjans digitals en la intervenció amb famílies: un cas pràctic. Research in Education and Learning Innovation Archives, (28), 38–49. https://doi.org/10.7203/realia.28.21413
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1259
  • PDF
    620
  • EPUB
    340
  • HTML
    4583

Número

No 28 (2022)

Secció

MONOGRÀFIC

Llicència

Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:

1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.

2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).

La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:

  1. L’autor  conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
  2. El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
  3. Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.