L’antòleg com a crític: Versions de l’anglès (1938), Poesia anglesa i nord-americana (1955), i El gran vent i les heures (1983) de Marià Manent

Resum

Marià Manent, conegut per ésser poeta, traductor, crític, memorialista, també fou antòleg,
una vessant generalment ignorada. Les seves antologies, a més de poder ser estudiades com a
col·leccions de traduccions, també mostren les preferències del crític quant a la selecció dels
materials. Tenint en compte que el triatge de quines obres seran considerades per a formar part
de l’antologia és un procés crític, la selecció d’obres en Manent obeeix a un principi clau en la
seva poètica, és a saber, la concepció de la literatura com a procés creatiu que participa en la
tradició, se’n beneficia i la transforma. El mètode comparatiu que tant valorà en les seves ressenyes
l’adoptà i el convertí en l’element clau del seu quefer crític. Així, la primera antologia que publicà de
traduccions al català Versions de l’anglès (1938) i la segona edició El gran vent i les heures (1983) atesten
la continuïtat, consistència i coherència d’aquest eix central de la seva poètica, especialment en la
representació de la imatgeria. L’antologia Poesia anglesa i nord-americana (1955) també es fa ressò de
les recurrents imatges en els poemes, però la labor crítica de Manent es fa més palesa en les notes
introductòries a cada autor. En aquestes, el crític-antòleg fa observacions en què destaquen les
valoracions comparatives i una implícita defensa de la tradició catòlica.
Paraules clau: Marià Manent, antologies, crítica literària, literatura comparada, Noucentisme