El régimen mixto como solución a las crisis políticas en la Antigüedad. Tres ejemplos: Aristóteles, Polibio y Cicerón

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/SPhV.23.20702

Resum

Esta forma de Estado hunde sus raíces en la tradición de pensamiento político grecorromano. Solón realizó una reforma política e instauró una constitución política en la que los diferentes estamentos sociales estaban representados y todos pudieran participar en el gobierno de Atenas. 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Esta forma de Estado hunde sus raíces en la tradición de pensamiento político grecorromano. Solón realizó una reforma política e instauró una constitución política en la que los diferentes estamentos sociales estaban representados y todos pudieran participar en el gobierno de Atenas. Su propuesta fue fruto de un detallado análisis de las causas de la crisis económica, política y social que amenazó la existencia de pólis ateniense. La reforma tuvo su fundamento en las virtudes de los gobernantes, en la participación activa de los ciudadanos en el gobierno de la comunidad y en un sistema jurídico que garantizaba el correcto desempeño de las responsabilidades políticas de todos con independencia de su posición social.

Descàrregues

Publicades

30-03-2022

Com citar

Rus Rufino, S., & Fernández García, E. (2022). El régimen mixto como solución a las crisis políticas en la Antigüedad. Tres ejemplos: Aristóteles, Polibio y Cicerón. Studia Philologica Valentina, (23), 127–152. https://doi.org/10.7203/SPhV.23.20702
##plugins.generic.simpleStatistics.headline##
##plugins.generic.simpleStatistics.infotext##
  • Resum
    395
  • PDF (Español)
    216

Número

No 23 (2021)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que tinguen publicacions amb aquesta revista accepten els termes següents: 

a. Els autors conservaran els seus drets d’autor i garantiran a la revista el dret de primera publicació de la seua obra, la qual estarà simultàniament subjecta a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l’obra sempre que s’indique el seu autor i la seua primera publicació en aquesta revista. 

b. Els autors podran adoptar altres acords de llicència no exclusiva de distribució de la versió de l’obra publicada (per exemple: dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s’indique la publicació inicial en aquesta revista. 

c. Es permet i es recomana als autors difondre la seua obra a través d’Internet (per exemple: en arxius telemàtics institucionals o en la seua pàgina web) abans i durant el procés d’enviament, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l’obra publicada. (Veure L’efecte de l’accés obert).

##plugins.generic.badges.manager.settings.showBlockTitle##