Construint identitats biomedicalitzades: la identitat agorafòbica en les comunitats virtuals d’atenció de Facebook

Autors/ores

  • Assumpta Jover Leal Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.7203/acs.44.29002

Paraules clau:

comunitats virtuals, discurs medic, identitats, resistències

Resum

En el present article s’analitzen les entrades produïdes en tres grups de la xarxa social Facebook que funcionen com a comunitats virtuals d’atenció, creats i utilitzats per persones diagnosticades d’agorafòbia. L’objectiu d’aquest article és el d’explicar com es construeix i significa la identitat biomedicalitzada agorafòbica en aquestes comunitats. Com a estratègia metodològica ens fem servir de la netnografia i de l’anàlisi de discursos de les entrades. Com a conclusió, podem dir que la identitat biomedicalitzada agorafòbica es construeix en aquestes comunitats: a) a partir de la identificació amb les persones agorafòbiques i l’alteritat respecte a aquelles no agorafòbiques; b) com una identitat essencialista però també posicional; c) com una identitat múltiple; i d) com una identitat discursivo-materialista. També s’observa com l’assumpció per part de les persones usuàries dels grups del discurs mèdic agorafòbic implica la repetició d’aquest en formes que escapen al mateix discurs.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

APA. (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (Fifth edition). Washington, APA.  

 

BEAULIEU, A. (2004). “Mediating ethnography : Objectivity and the making of ethnographies of the internet”, Social Epistemology, 18(2- 3):139-163.  

 

BONDER, G. (1988). “Género y subjetividad: Avatares de una relación no evidente”, Género y epistemología: Mujeres y disciplinas, 29-55.  

 

BOWKER, G.C. i STAR S.L. (2000). Sorting things out: Classification and its consequences. Cambridge-Massachusetts, MIT Press.  

 

BURROWS, R., NETTLETON, S., PLEACE, N., LOADER, B. i MUNCER, S. (2000). “Virtual community care? Social policy and the emergence of computer mediated social support”, Information, Communication & Society, 3(1):95-121.  

 

BUTLER, J. (2001). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona, Paidós.  

 

CANALS, J. (2003). El regreso de la reciprocidad. Grupos de ayuda mutua y asociaciones de personas afectadas en la crisis del Estado del Bienestar (Tesis Doctoral). Universitat Rovira i Virgili.  

 

CANGUILHEM, G. (1971). Lo normal y lo patológico. Buenos Aires, S XXI.  

 

CAPONI, S. (2016). “Between the government of self and others: A psychiatric self- hermeneutics”, Signos Filosóficos, 18(36):62–90.  

 

COMELLES, J.M. i MARTÍNEZ HENÁEZ, A. (1993). Enfermedad, cultura y sociedad: Un ensayo sobre las relaciones entre la antropología social y la medicina. Madrid, Eudema.  

 

CONDE, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.  

 

CONRAD, P i SCHNEIDER, J. (1980). “Looking at levels of medicalization: a comment on Strong’s critique of the thesis of medical imperialism”, Social Science & Medicine. Part A: Medical Psychology & Medical Sociology, 14(1):75-79.  

 

CONRAD, P. (1992). “Medicalization and social control”, Annual review of Sociology, 18(1):209-232.  

 

DÁVILO, B. (2018). “Michel Foucault y la genealogía del sujeto moderno: gobierno, libertad, verdad de sí”, Revista de historia de las ideas políticas, 21(1):91–108.  

 

DEL FRESNO, M. (2011). Netnografía. Investigación, análisis e intervención social online. Barcelona, UOC.  

 

FOUCAULT, M. (1977): Historia de la sexualidad/Vol. 1. La voluntad de saber. Madrid, S XXI.  

 

FOUCAULT, M. (2001). Los anormales: Curso del Collège de France (1974-1975). Buenos Aires, Fondo de cultura económica. 

 

FUSS, D. (1999). “Dentro/Fuera”, en N. Carbonell i M. Torras (Eds.). Feminismos literarios. Madrid, Arco Libros; pp.113-124.  

 

GOFFMAN, E. (1970). Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires, Amorrortu.  

 

GRAU-MUÑOZ, A. (2012). Relación pedagógica y configuraciones de la crianza en la Sociedad del Riesgo: La transmisión del cuidado en el Programa de Educación Maternal (Tesi Doctoral). Universitat de València.  

 

HACKING, I. (2002). Historical ontology. Cambridge, Harvard University Press. HALL, S. (2003). “¿Quién necesita “identidad”?”, en S. Hall i P. Du Gay (Comps.), Cuestiones de identidad cultural. Buenos Aires, Amorrortu; pp. 13–39.  

 

HINE, C. (2011). Etnografía virtual. Barcelona, UOC.  

 

HOFSTEE, W. (1980). De empirische discussie: Theorie van sociaal-wetenschappelijk onderzoek. Amsterdam, Boom.  

 

JOVER, A, i GRAU-MUÑOZ, A. (2021). “¿Alguien conectada? Las comunidades virtuales de personas agorafóbicas y la gestión y experiencia de los malestares”, INTERdisciplina, 9(24): 201- 227.  

 

JUTEL, A. (2011). Putting a name to it: Diagnosis in contemporary society. Baltimore, JHU Press.  

 

KOZINETS, R. (2002). “The field behind the screen: Using netnography for marketing research in online communities”, Journal of Marketing Research, 39:61-72.  

 

MARCÚS, J. (2011). “Apuntes sobre el concepto de identidad”, Intersticios. Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 5(1):107–114.  

 

MENÉNDEZ, E. (1994). “La enfermedad y la curación: ¿Qué es medicina tradicional?”, Alteridades, 4(7):71–83.  

 

MILLER, D. i SLATER, D. (2000). The Internet: An Ethnographic Approach. Oxford, Berg.  

 

MOL, A. i LAW, J. (2004). “Embodied action, enacted bodies. the example of hypoglycaemia”, The Body and Society, 10 (2–3):43–62.  

 

PICKERSGILL, M. (2014). “Debating DSM-5: Diagnosis and the sociology of critique”, Journal of Medical Ethics, 40(8):521-525.  

 

RABINOW, P i ROSE, N. (2006): “Biopower Today”, BioSocieties, 1(2):195–217.  

 

REUTER, S. (2006). “(Re)Gendering panic: Towards a critical sociology of agoraphobia”, Women’s Health and Urban Life, 5(1):45–74.  

 

SONTAG, S. (1990). Illness as metaphor. New York, Anchor books.  

 

WEEKS, J. (1993). El malestar de la sexualidad: Significados, mitos y sexualidades modernas. Madrid, Talusa. 

Descàrregues

Publicades

2024-06-11

Com citar

Jover Leal, A. (2024). Construint identitats biomedicalitzades: la identitat agorafòbica en les comunitats virtuals d’atenció de Facebook. Arxius De Ciències Socials, (44). https://doi.org/10.7203/acs.44.29002
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    31
  • PDF (Español)
    9

Número

No 44 (2021)

Secció

Mongràfic

Llicència

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Els autors i autores cedixen a la revista Arxius de Ciències Socials de la Universitat de València els drets de reproducció en revistes científiques dels textos publicats. Així mateix, permeten a l'equip d'ACS distribuir estos continguts en totes aquelles bases de dades científiques en la qual es trobe indexada esta, sempre que l'objectiu d'això siga el de contribuir a ampliar la difusió del coneixement científic.

Axius de Ciències Socials aposta fermament per polítiques de distribució de contingut en obert. Els textos publicats en esta revista estan –si no s'indica el contrari– sota una llicència de *Creative *Commons. Les persones autores podran reproduir els seus articles en altres publicacions, esmentant en el nou text que este ha sigut prèviament publicat en *CGUV, adjuntant una cita completa a este.

Metrics