Aprenentatge per descobriment en l’educació gramatical: un estudi sobre els pronoms
DOI:
https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24639Paraules clau:
pronoms anafòrics, aprenentatge per descobriment, laboratori de gramàtica, coneixement explícit de la llenguaResum
En les darreres dècades, en el context educatiu portuguès, com en altres països, la gramàtica ha estat un tema central de debat en l’educació L1. L’any 2001, amb la publicació del Currículum Nacional d’Educació Bàsica, la gramàtica, que es va anomenar «coneixement explícit de la llengua», es va considerar un dels components bàsics del currículum de L1 portuguès. Des d’aquesta perspectiva, inspirada en les propostes del moviment anglosaxó de consciència lingüística, l’objectiu principal de l’educació gramatical és desenvolupar els coneixements implícits que els infants ja tenen i utilitzen en un coneixement cada cop més reflexiu i explícit. En aquesta concepció, en què se suposa que «la majoria de les dades necessàries per ensenyar gramàtica són al cap dels nens» (Hudson 1992), els enfocaments d’aprenentatge per descobriment semblen ser especialment adequats. Fundat per Bruner i introduït en l’educació gramatical per Hudson, aquest enfocament d’aprenentatge dona a l’estudiant un paper central i la reflexió sobre el llenguatge s’estimula mitjançant el raonament científic. En aquest article ens referirem a un estudi sobre la comprensió dels pronoms anafòrics en el qual es va utilitzar un enfocament d’aprenentatge per descobriment, el «laboratori de gramàtica», amb 20 alumnes de 4t proposat per Duarte (1992, 2008) a partir de Hudson (1992) i compartint característiques amb altres enfocaments (per exemple, la «investigació lingüística» d’O’Neil i els seus col·legues), el laboratori de gramàtica permet als estudiants utilitzar els seus coneixements intuïtius i els guia per observar dades lingüístiques, per comprovar i validar hipòtesis sobre el llenguatge. En el nostre estudi, que investiga les relacions entre el coneixement explícit i la lectura, els estudiants van ser guiats per reflexionar sobre les diferents propietats dels pronoms anafòrics per tal de desenvolupar estratègies per identificar els antecedents dels pronoms en una tasca de lectura. Es presentaran alguns dels materials utilitzats i es comentaran els principals resultats obtinguts, que mostren els efectes positius d’aquest enfocament en l’educació gramatical.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum357
-
PDF 554
Número
Secció
Llicència
L’autor o autora que adrece un treball a la redacció de Caplletra perquè siga publicat ha de ser la persona titular legítima dels drets d'explotació. La legitimació per a la publicació del treball ha d’incloure també les imatges, les taules, els gràfics i altres materials que puguen complementar el text, amb independència de si n'és l'autor o autora.
Copyright. Quan publica el treball en la revista, l'autor o autora cedeix a Caplletra. Revista Internacional de Filologia els drets d'explotació (reproducció, distribució i comunicació pública), tant per a l'edició impresa en paper com per a la versió electrònica, que serà accessible mitjançant la xarxa Internet.
Tots els treballs publicats en Caplletra es troben sota una llicència Creative Commons del tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
RESPONSABILITAT
Caplletra. Revista Internacional de Filologia no s'identifica necessàriament amb els punts de vista mantinguts en els treballs que publica.
Caplletra. Revista Internacional de Filologia declina tota responsabilitat derivada de qualsevol vulneració eventual dels drets de propietat intel·lectual que poguera ser duta a terme pels autors o autores.