Marcatge diferencial d’objecte en els dialectes de la Itàlia meridional: una panoràmica

Resum

Aquest article presenta una visió general descriptiva de la variació en la distribució i legitimació del marcatge diferencial d’objecte en un ampli ventall de dialectes del sud d’Itàlia. Es mostra com la variació en aquesta àrea no és aleatòria, sinó que segueix patrons de variació estructurada que es poden modelar de manera escalar a partir de quatre divisions àmplies basades en la persona gramatical i en les oposicions pronominal-nominal, nuclear-sintagmàtic i animacitat/especificitat. Aquestes quatre dimensions àmplies de variació, al seu torn, s’ha demostrat que amaguen una sèrie de diferències més subtils de naturalesa microvariacional. Se suggereix que aquesta microvariació es pot llegir no només horitzontalment com a variació sincrònica entre els dialectes, sinó també verticalment per proporcionar algunes idees clau sobre el desenvolupament diacrònic del MDO (italo-)romànic.