Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català "esmar", des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

Autors/ores

  • Josep Martines Universitat d'Alacant

DOI:

https://doi.org/10.7203/caplletra.59.6909

Paraules clau:

semàntica diacrònica, inferència, subjectivació, evidencialitat, pragmàtica, canvi semàntic

Resum

Resum: L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *ADAESTIMARE, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

Paraules clau: semàntica diacrònica, inferència, subjectivació, evidencialitat, pragmàtica, canvi semàntic.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

20.10.2015

Com citar

Martines, J. (2015). Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català "esmar", des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà. Caplletra. Revista Internacional De Filologia, (59), 221–248. https://doi.org/10.7203/caplletra.59.6909
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    651
  • PDF
    399

Número

Secció

ARTICLES MONOGRÀFIC

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.

Articles més llegits del mateix autor/a