Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual

Resum

Resum: Se sol assumir que les construccions absolutes manifesten les mateixes propietats sintàctiques i interpretatives que les subordinades adverbials però, en contrast amb aquestes, no disposen d’un subordinant explícit. En aquest article argumentarem en contra d’aquesta idea. Partint de l’anàlisi de la dislocació del subjecte en el català primitiu i en l’actual, justificarem que les CA encapçalades per una vegada i un cop en català tenen un subordinant format composicionalment per dues porcions discontinues: d’una banda, una preposició incorporada en l’estructura sublèxica del participi, seguint la proposta de Gallego & Hernanz (2012) i, de l’altra, una expressió temporal (una vegada, un cop) que codifica gramaticalment un valor d’anterioritat respecte dels fets que s’esdevenen en l’oració principal.

Paraules clau: construcció absoluta, ordre de paraules, perifèria esquerra, tòpic, gramaticalització, subordinació adverbial.