Una nota sobre l'aprenentatge i l’amistat

Resumen

Fa dos mil cinc-cents anys, tant a les riberes de la Mediterrània com a l’Orient llunyà esdevingué allò que Karl Jaspers anomenà l’època axial: el sorgiment de sistemes filosòfics, val a dir, d’argumentacions centrades en l’amor a la saviesa. L’última gran obra de Jürgen Habermas, Encara una història de la filosofia, es pot entendre com una magna revisió de la tesi de Jaspers. Doncs bé, aquest amor a la saviesa està inscrit al cor simbòlic de la Universitat de València: el Paranimf està presidit per la inscripció: «Ameu saviesa e bon saber aprés déu», manllevada del llibre dotzé de Lo Crestià, una magna enciclopèdia redactada per Francesc Eiximenis en el segle XIV. La cita del Paranimf continua elogiant els mestres i els llibres, coses que no tenen preu, segons el frare franciscà, i on està tancat tot el tresor i riquea i noblesa d’aquest món (llib. XII, cap. XIV). Doncs bé, en el marc de les possibles reflexions sobre l’amor i el saber, a continuació hi ha algunes reflexions sobre un assumpte més limitat: la relació entre l’aprenentatge i l’amistat.