Multidisciplinarietat artística i influència de l'estètica a les Festes de Moros i Cristians

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/efimere.1.26060

Resum

La festa de Moros i Cristians s'alça etnològicament en una de les representacions de la reconquesta que comencen a aparéixer al voltant del segle XVIII. Des de l'inici i durant l'evolució d'aquesta tradició, l'art ha estat una peça fonamental, començant per la música, el disseny de vestuari, la gastronomia i les arts plàstiques, que s'han incorporat sobretot en personalitat pròpia a partir de la segona meitat del segle XX. Les arts plàstiques es manifesten nodrint les desfilades d'escenografies, cromatisme, les disposicions espacials i l'ordenació dels seguicis dels diferents personatges protagonistes de les festes, sense deixar de banda les diferents maneres de desfilar de cadascuna de les filaes (o comparses) i de poble. En aquest treball pretenem mostrar com n'és d'indispensable l'art en general, i en particular les Belles Arts, com a motor de l'evolució d'aquestes festes, i com, al revés, la indústria lligada a la festa manté oficis que estan en procés d'extinció. La part principal de la investigació que presentem és intentar enclavar en un marc sistematitzat l'art lligat a aquesta festa. La innovació de l'art va lligada íntimament a l'evolució de la festa. Les festes de moros i cristians marquen la identitat d?un poble i la lliga amb la cultura i les tradicions a través de les Arts Visuals, que valoren els trets identitaris, la idiosincràsia del poble.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Moises José Gil Igual, Universitat Politècnica de València

DEPARTAMENT D'ESCULTURA,  CATEDRÀTIC D'UNIVERSITAT

Referències

Agustí, D. (2003) Los Almogávares. la expansión mediterránea de la Corona de Aragón. Ed. Silox.

Biedermann, H. (1993). Diccionario de símbolos. Paidós. 

Bolea, C. Almogávares en Bizancio, Súbditos de Aragón, vasallos de nadie. Desperta Ferro, 22, 44-52. 

Botella, A. M. (2015). La música de Moros y Cristianos. Evolución de un género original para banda. Revista de Fiestas de Moros y Cristianos de Ontinyent, 316.

Boya, Á. (2014). La Compañía de Almogávares en Grecia. Liber Factory. 

Castelló, A. (2022). La devoción a San Jorge de Miguel Gironés. Documento electrónico. [consulta: 26/11/2022] 

Cirlot, J. E. (2006). Diccionario de símbolos. Siruela.

Domene, J. F. (2018). Las Fiestas de Moros y Cristianos en Villena. Universidad de Alicante. Tesis Doctoral.

Gregori, M. D. (2005). El diseño de la indumentaria en las fiestas de moros y cristianos de Alcoy. Tesis. Universitat Politècnica de València.

De Moncada, F. (2016). Los catalanes y aragoneses que conquistaron oriente. Almogávares.  Guadarramistas.

Mallol, J. (2000). La estampida. Final de la guerra civil en el puerto de Alicante. J. Mallol.

Moreno, F. (1999). La represión en la posguerra. En Juliá, S. (Coord). Víctimas de la guerra civil. Temas de hoy. 

Pascual, J. R. (2001). La música de moros i cristians: història, vigència i defensa d'un gènere bandístic, en linea. (Ponència). Simposium de música festera de la vall d’albaida. https://pascualvilaplana.com/wp-content/uploads/2021/12/simposium.pdf [consulta 16/09/2022] 

Rubio, A. (2010). Almogavares: del reino de Aragon a Bizancio. Deslan. 

Ruiz, A. (2002) Los días de Gilgamesh. ARC ediciones.

Descàrregues

Publicades

2024-04-23

Com citar

Gil Igual, M. J. (2024). Multidisciplinarietat artística i influència de l’estètica a les Festes de Moros i Cristians. EFÍMERE, 1, 97–113. https://doi.org/10.7203/efimere.1.26060
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    95
  • PDF (Español)
    58

Metrics