La revista EFÍMERE inicia la seua crida de treballs per al Volum 2, que es publicarà al llarg de 2025 en mode de publicació contínua. És a dir, els treballs es publiquen en funció de com van arribant i són revisats i aprovats. També està oberta la recepció per a la resta de seccions fora de la proposta monogràfica.

 

 

 

En el pròxim monogràfic de la revista EFíMERE, proposem a persones investigadores que escriguen i reflexionen sobre les relacions que, des de l'art, les pràctiques artístiques i visuals i l'educació artística existeix entre allò que anomenem ficció, o poètiques de ficció, enfront del que pretén presentar-se com a registre de veritat i amaga en realitat mil mentides. 

 

La nostra revista està situada a València, que l'octubre de 2024 ha patit una devastadora catàstrofe d'inundacions, provocada per la crisi climàtica imparable, de la qual la ciència fa anys que adverteix. La DANA ha deixat centenars de morts i una responsabilitat política clara del govern de la Generalitat Valenciana, per la falta d'actuacions en la prevenció adequada del risc imminent. Però també existeix una responsabilitat política general mundial, en la inacció per a mitigar els efectes del canvi climàtic. I una responsabilitat dels negacionistes de la veritat que prefereixen creure, en la imatge fictícia d'un món que no existeix, per a evitar veure alterada la seua falsa seguretat i agarrar-se a una imatge registral, no d'un món fictici, sinó fals, mentider, que ja s'ha esvaït. Una imatge que pretén continuar construint-se amb el suport del suposat valor certificador de la imatge, per a crear una mentida acceptable que encobrisca la veritat.

 

Aquesta tragèdia ha suposat l'emergència, entre les restes del fang, de les rates de la mentida, en un món, on el valor d'eixes falsedats es construeix i aferma per la necessitat de moltes persones al no poder afrontar la veritat. Així, una plaga de “creadors de contingut”, bàsicament, creadors d'imatges necrològiques emmascarades en una veritat inexistent, és a dir, en una fal·làcia. Però també mitjans tradicionals, s'han abocat a tractar d'enfortir la quimera que la crisi climàtica no existeix, amb arguments desficaciats, però construïts amb suport dels mitjans registrals als quals s'atribueix el paper de certificació, que associem a la veritat.

 

Per contra, no sols els milers d'estudis científics, sinó especialment l'art, la fotografia artística, el cinema, les sèries de ficció i nombrosos projectes artístics des d'instal·lacions o exposicions a performances, ens estan mostrant la veritat, des d'una narrativa de ficció, que és necessàriament educativa.

 

 

Una problemàtica vinculada a l'Antropocé, els efectes multiplicadors del qual parteixen de l'humà i les seues accions, però van més enllà de les afeccions a l'ésser humà, incloent-hi el mal a altres espècies vegetals i animals, als objectes i el matèric. Una situació que ens sembla irreversible i que produeix fastig, rendiment, deixadesa, indefensió i submissió, fins i tot abans si més no d'haver intentat iniciar la lluita. Un sotmetiment generalitzat en societats maleducades per a sobreviure sotmeses al poder alié, que s'enriqueix a costa d'un extractivisme voraç, al seu torn alimentat per un consum desmesurat d'eixes mateixes massa autòmats les consciències dels quals han sigut retorçades i alienades per a tal fi lucrativa.

 

Una ceguesa satisfeta d'imaginaris rabents, voraços, immediats, produïts i reproduïts en bucle, cuinats i fagocitats per a ser vomitats o regurgitats en una fam insaciable de més visualitats que ensopeix les ments i cures mentre la vida passa a un costat. Un temps de suposada abundància i al seu torn màxim deute, que permet una aparença de riquesa sostinguda com a aparador i que amaga una pobresa màxima, especialment en valors.

 

Una era tecnologitzada, dominada per l'aparició de la Intel·ligència Artificial que bé podria ser reemplaçada a temps per una era ecoètica en la qual les pràctiques artístiques i educatives inspiraren a la societat a valorar i protegir els ecosistemes com a part de la seua identitat cultural, connectant humanitat amb naturalesa i tecnologia. L'art i l'educació tenen la capacitat de promoure la sostenibilitat, el respecte i l'observació atenta de l'entorn, poden transformar profundament les mentalitats, però especialment tenen la capacitat d'alterar les pràctiques en favor d'un equilibri ambiental i social. Un ressò que ha de reverberar en referència no sols a l'ecologia sinó a l'economia i ètica integrada en relació amb els ecosistemes que habitem.

 

La DANA, eixa Depressió Aïllada en Nivells Alts, arriba a València com un torrent indomable, un pols de cel i aigua que agrana el terreny, trenca barreres, arranca les arrels i, finalment, transforma el paisatge. Eixa força imparable és la necessària per a una educació artística transformadora que es dissolga en llits improvisats, que faça cedir les muralles del quotidià, que torne vulnerables a les mentides davant la força impredictible de la seua tempesta crítica. Que el corrent de consciència es desplegue en la societat amb la força d'una tempesta erosionadora i modeladora. Que aquesta altra DANA, l'educativa i artística, dissolga les capes superficials de mentides i deixe veure les capes ocultes, revelant estructures invisibles, enfrontant els mitjans de comunicació que usen les estratègies visuals i audiovisuals, les nostres pròpies armes artístiques, eixes de les quals s'ha desproveït a la societat mitjançant un analfabetisme audiovisual premeditat.

 

Busquem investigacions que se centren en l'anàlisi del paper de les ficcions visuals com a font de veritat, enfront de les mentides visuals com a font de suposada veritat, que genera un ús de les imatges, retorçat i perniciós; sobre el qual el paper de l'educació artística ha de construir un mur de contenció i defensa, mitjançant l'anàlisi seriosa i rigorosa, però especialment mitjançant el disseny d'accions que permeten la construcció i l'ús conscient de les imatges, des del que habitualment s'associa al que anomenem ficció. Aprendre a usar i a crear les imatges i el valor de veritat que aquestes pràctiques artístiques tenen en essència, és un repte pedagògic fonamental i urgent. Permet, no sols, previndre el fals discurs de la mentida de les imatges necrològiques registrals, sinó capacitar a les persones a aprofundir en el seu pensament i en la cerca de la veritat a través del pensament visual poètic. Això permet ser capaços de comprendre que a la veritat no s'arriba a través d'una suposada mirada registral, com queda demostrat una i mil vegades gràcies a l'art, sinó en l'aprofundiment d'un pensament complex com el que s'articula a través de les arts.

 

Es proposen, entre altres possibles, els següents enfocaments i temes d'investigació:

 

- La imatge poètica com a veritat.

- El paper de les arts en la construcció de la veritat visual, social i cultural.

- Accions i pràctiques per al desenvolupament dels mitjans artístics com a forma de construcció de la veritat.

- L'anàlisi de contingut visual i artístic promotor de consciències sensibles.

- Les narratives de ficció educatives.

- La imatge registral com a mentida.

- El paper de les arts en la crítica de les mentides visuals, socials i culturals.

- Accions i pràctiques per al desenvolupament dels mitjans artístics com a manera de revelar les mentides.

- L'anàlisi de contingut visual i audiovisual perniciós i manipulador.

- Les narratives pseudoreals doctrinàries.

- Experiències artístic-pedagògiques i accions artístic-educatives per a la sensibilització social cap a les problemàtiques de l'Antropocé.

- Experiències artístic-pedagògiques i accions artístic-educatives per a una era ecoètica.

- Etc.