L'anàfora de complement nul en espanyol a l'interfície gramàtica-discurs

Resum

L’estudi de l’anàfora de complement nul (null complement anaphora, NCA, en anglès) és rellevant en l’estudi de la interfície gramàtica-discurs, atès que sembla materialitzar alguns dels processos centrals d’altres fenòmens com ara la referència, l’anàfora, l’el·lipsi, la inferència, la prominència o l’acomodació. Tot i que l’NCA ha estat estudiada a bastament, encara és viu el debat sobre si es tracta d’un procés el·líptic o anafòric. Aquest article contribueix a la consideració de l’NCA com una anàfora profunda a partir d’evidències discursives en espanyol. Defensem que l’NCA és una anàfora que selecciona l’antecedent més prominent en estructures discursives jeràrquiques ben definides. La nostra anàlisi es basa, principalment, en la comparació entre els pronoms neutres i l’NCA en espanyol, i en la similitud del comportament manifestat per l’NCA i els pronoms en condicions d’inserció discursiva. Revisem explicacions anteriors de l’NCA (Depiante 2000, 2001; Williamson 2012), i tractem d’aplicar a l’NCA en espanyol una proposta d’anàlisi de l’el·lipsi de SV basada en relacions discursives (Hardt & Romero 2004).