La Revolución olvidada: aspectos lingüísticos de una pérdida y recuperación. Reflexiones sobre un ensayo de Lucio Russo

Resum

Aquest article proposa algunes reflexions sobre la dimensió lingüística del coneixement científic, a partir de la lectura de l'assaig estimulant de Lucio Russo "“La rivoluzione dimenticata”, quasi desconegut a Espanya, malgrat el seu ja llarg recorregut editorial i les recensions en varios països, tant en revistes de ciència i història com de filosofia i cultura clàssica. La tesi que l'assaig planteja és que aquesta singularitat que coneixem com a ciència moderna no va succeir per primera vegada en la història amb Copèrnic, Galileu, Kepler o Newton als segles XVI i XVII, sinó que es va originar entre els segles IV a II a. de C., a Alexandria i altres ciutats orientals.

El desenvolupament científic i tecnològic hel·lenístic, no sempre reconegut per la historiografia, és exposat exhaustivament per Russo, replantejant la visió d'aquest període en la seva relació amb la revolució científica, més similar al procés d'aparició i desenvolupament de l'humanisme del que estem acostumats a pensar. Russo concedeix especial atenció a les distorsions sofertes per la ciència hel·lenística en la seva transmissió i, com a revers de la moneda, a la dificultat de reconstrucció d'aquestes idees a partir de les fonts clàssiques, en un esforç d'apropiació que contribueix decisivament a configurar una identitat de fons entre “antics” i “moderns”. Sota aquesta perspectiva, el coneixement científic s'entrelluca més fràgil del que l'enlluernador progrés tecnològic deixa suposar, i es planteja de forma apressant el problema de la responsabilitat d'educadors i divulgadors.