La teoría lexicográfica de la Academia en los siglos XVIII y XIX a través de las Reglas

Resum

Les Regles són uns documents interns que s'elaboraven en la Real Acadèmia Espanyola per ser distribuïts entre els redactors del Diccionari. No obstant això, pel seu propi caràcter de document de treball, han tingut poca divulgació i no han estat objecte d'un estudi de conjunt, a pesar que en ells es tanca la teoria lexicogràfica de la Real Acadèmia. Es coneixen deu opuscles elaborats entre 1713 i 1997. En aquest treball s'analitzen els que pertanyen als segles XVIII i XIX.
De la seva anàlisi es desprenen dos moments fonamentals en la teoria lexicogràfica de l'Acadèmia: el que va des de la publicació d'Autoritats (1739) fins a la seva segona edició (1770) i la publicació del Diccionari Vulgar en un tom (1780), i el de la gran reforma que es realitza després de la 11ª ed. del Diccionari (1869) i que dóna com resultat la innovadora edició de 1884.
En les Regles es troben els criteris que han de regir l'acceptació de noves veus, així com els aspectes més importants que han de recollir-se en la microestructura, i es perceben els vaivens que la teoria lexicogràfica acadèmica ha experimentat al llarg dels segles XVIII i XIX, i que són fonamentals per explicar la lexicografia espanyola actual.