Mobiliari de forns ceràmics: suports i separadors. L’exemple de la terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès, Catalunya) s. V-IV aC.
DOI:
https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.56.27797
Resum
Estudi de mobiliari de forns del complex terrisser de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès)
Descàrregues
Biografia de l'autor/a
Ramon Cardona Colell
Referències
BARRIL, M. (2007): La denominada Vivienda 3 del Castro de Las Cogotas, Cuadernos abulenses Nº 36, 53-103.
BLANCO, J.F. (1998): Las producciones cerámicas del Alfar Vacceo de Cauca (Coca, Segovia), EN Madrider Mitteilungen, Nº 39, 121-140.
BONET, H.; MATA, C. (1995): Testimonios de apicultura en época ibérica”, Verdolay 7, Murcia, 277-285.
BONET, H.; MATA, C. (2002): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Trabajos Varios del Servicio de Investigación Prehistórica 99, València.
BRONCANO, S.; COLL, J. (1988): Horno de cerámico ibérico de la Casa Grande, Alcalá de Júcar (Albacete), Noticiario arqueológico hispánico Nº 30, 187-228.
BRONCANO, S. (1989): El depósito votivo ibérico de El Amarejo: Bonete (Albacete) Volum 156 de Excavaciones arqueológicas en España: E.A.E vol.156, Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales.
CARDONA, R. (2011): Memòria de neteja i dibuix arqueològic de l'estructura fornària de les Valls de Foix/Casalots (Torrelles de Foix) a la comarca de l'Alt Penedès, Memòries d’Intervenció Arqueològica núm. 10071, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
CARDONA, R.; HERMS, J. (2018): Memòria de la campanya programada d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Font dels Igols (Pontons), Memòries d’Intervenció Arqueològica [8161] http://hdl.handle.net/10687/440798, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
CARDONA, R. (2009): Els cinc genis malèfics dels forns ceràmics. Estudi sobre els centres terrissers en època ibèrica a Catalunya, Revista d’arqueologia de Ponent 19, 139-158
CARDONA, R. (2020): Híbrids color de foc. Avenços i solucions tecnològiques en forns ceràmics protohistòrics a l’àrea ibèrica catalana (segles IV-II aC), Revista d'arqueologia de Ponent 29, 45-67
CARDONA, R.; ASENSIO, D.; JORNET, R.; HERMS, J.; MORER, J.; POU, J. (2019): La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penèdes). Un centre productor de ceràmica ibèrica s. IV-III aC, Tribuna d’arqueologia 2016-2017, 240-272.
CARDONA, R. (2021): Fins que es podreixi el fang. Complexos terrisseres d’època ibèrica a l’àrea catalana, SAGVNTVM (P.L.A.V.) 53, 103-130 online: 2174-517X DOI: 10.7203/SAGVNTVM.53.20469
CEBRIÀ, A.; RIBÉ, S.; SENABRE, M.R. (1991): Carta arqueològica de l’Alt Penedès, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura del Servei d’Arqueologia
CELA, X.(1994): La cerámica ibérica a torno en el Penedès, Pyrenae 25, 151-180. https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/165091.
CODEX S.C.C.L. (1992): Excavacions a l'A-19, variant de Mataró: Camí de la Vista Alegre (N. Puerta, C. Puerta, C. Llobet, X. Fabregas, A. Rich, A. Rigo), MEPA-A19, 157-163.
CRACOLICI, V. (2003): I Sostegni di Fornace dal Kerameikos di Metaponto, Beni Archeologici-Conoscenza e Tecnologie 3, Bari, Edipuglia.
CUOMO DI CAPRIO, N. (1992): Les ateliers de potiers en Grande Grèce: quelques aspectes techniques, Les ateliers de potiers dans le monde grec aux époques geométriques, archaiques et classiques, Actes de la taula rodona celebrada per l’Escola Francesa d’Atenes entre els dies 2 i 3 d’octubre de 1987 (Ed. F. Blondé i J. Perreault), Butlletin de Correspondance Héllenique supp. XXIII, 69-85.
DELL’AGLIO, A. (1996): L’argilla. Taranto, EN E. Lippolis (ed.), I Greci in Occidente. Arte e artigianato in Magna Grecia, Milán, Electa, 51-67
ESCUDERO, Z; SANZ, C. (1993): Un centro alfarero de época vaccea: el Horno 2 de Carralaceña (Padilla/Pesquera de Duero, Valladolid), En F. Romero Romero Carnicero, Fernando, Sanz Mínguez, Carlos, Escudero Navarro, Zoa (eds.) Arqueología Vaccea. Estudios sobre el mundo prerromano en la cuenca media del Duero, Valladolid : Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo, 471-492.
FUENTES, M. M.; HURTADO, T.; MORENO, A. (2004): Nuevas aportaciones al estudio de la apicultura en época ibèrica, Recerques del Museu d’Alcoi Núm. 13, 181-200, https://raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/view/175391.
GIRÓ, P. (1964-65): Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares-III, Ampurias, Barcelona, vols. XXVI-XXVII, 1964-1, 272-273
GUTIÉRREZ, J.M.; SÁEZ, A.M.; REINOSO, M.C. (2013): Consideraciones sobre el origen, evolución y difusión peninsular de los prismas cerámicos: a propósito de algunos elementos de tecnología alfarera del asentamiento tartésico y turdetano de Torrevieja (Villamartín, Cádiz), I Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios sobre la Cerámica Antigua en Hispania. Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, Universidad de Cádiz (3-5 de marzo de 2011), Cádiz, Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania, 83- 112.
GUTIÉRREZ, J. M.; SÁEZ, A. M.; REINOSO, M. C. (2013): La tecnología alfarera como herramienta de análisis histórico: reflexiones sobre los denominados “prismas cerámicos, SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (22), 61–100 DOI: 10.12795/spal.2013.i22.04.
GUTIÉRREZ, E.; MUÑOZ, E.; MORLOTE, J. M.; MONTES, R. (2007): El horno de La Alberquilla, un centro productor de cerámica carpetana en Toledo , Zona Arqueológica 10 (2), 303-323.
JUBIER-GALINIER, C.; LAURENS, A.; TSINGARIDA, A. (2004): Los talleres de ceraminstas en el Ática. De la idea al objeto, EN: P. Cabrera-R. Rouillard -A. Verbanck-Piérard (eds.), El vaso griego y sus destinos (Madrid 2004), 27–44.
KALOGEROPOULOU, A. (1970): From the techniques of pottery, Athens Annals of Archaeology III, 429-434
LÓPEZ, A.; FIERRO , X. (1992): Materials per a una classificació de la ceràmica ibèrica al torn produïda a Darró (Vilanova i la Geltrú), Miscel·lània penedesenca 16, 7-96.
https://raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59397.
LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; CASTELLANO, A.; CAIXAL, À. (1992): La primera Vilanova: l'establiment ibèric i la vil·la romana d'Arró, Darró o Adarró de Vilanova i la Geltrú: síntesi dels resultats de les darreres recerques arqueològiques i històriques, Institut d'Estudis Penedesencs, 67.
LÓPEZ, E. (1995): El alfar ibérico de El Arsenal (Elche, Alicante), Actas del XXII Congreso Nacional de Arqueología, Vigo, v. II, 231-234.
LLOPÍS J.; ALONSO, A.M. (2020): Nuevos aportes al conocimiento de la alfarería ibérica en la Contestania central, Quadern d’investigació del Centre d'Estudis Contestans – Alberri, vol. 30, 79-113.
LUZÓN, J. M. (1974): Excavaciones en Itálica. Estratigrafía en el Pajar de Artillo, Exc. Arq. en Esp. 78, Madrid.
MASCIONE, C.; APROSIO, M. (2003): Elementi strutturali delle fornaci e distanziatori, EN G. Pucci y C. Mascione (eds.), Manifattura ceràmica etrusco-romana a Chiusi. Il complesso produttivo di Marcianella, Bari, Edipuglia, 263-270.
MATA, C.; BONET, H. (1992): La cerámica ibérica: ensayo de tipologia, Trabajos Varios del Servicio de Investigación Prehistórica, 89, 117-173.
MATA, C.; BONET, H. (1992): La cerámica ibérica: ensayo de tipologia, En Estudios de Arqueología Ibérica y Romana: Homenaje a Enrique Pla Ballester, Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 89), 117-174.
Maza, G.; Saison, A.; Vallet, C.; Becker, Chr. (2002): Dépotoir d’atelier de potiers du ier siècle de notre ère dans la cour des Subsistance à Lyon , En : Recueil des ateliers de potiers et d’artisanat de la terre cuite : provinces de Gaule et de Germanie, Actes du congrès de la SFECAG, Bayeux, 275-330.
MORATALLA, J. (2004): Organización del territorio y modelos de poblamiento en la Contestania Ibérica, Tesis Doctoral Universidad de Alicante.
RECIO, A. (2016): Alfar ibérico de Arroyo Hondo (Álora, Málaga). Treinta años después. Isla de Arriarán, Revista cultural y científica Nº. 42-43, 2015-2016, 395-434.
NADAL, J.; SENABRE, M.R.; VARGAS, A. (1995): Memòria de l’excavació d’urgència al jaciment de les Hortes de cal Pons/Corral Nou (Pontons, Alt Penedès), Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Inèdit.
PÉREZ, M. (2004): Excavación arqueológica de urgencia en el solar de avenida Juan Carlos I, nº 79 con Carril de Caldereros s/n de Lorca”, XV Jornadas de Patrimonio Histórico y Arqueología de la Región de Murcia, Murcia, 33-36.
PACHÓN, J. A. (2010): Espuela de bronce en el Cerro de Las Agujetas de Pinos Puente, Granada: un vestigio artístico de la toréutica aplicada a la implementa de los caballeros en el mundo ibérico, Antiquitas (Priego de Córdoba), Museu Histórico Municipal, 57-75.
PADILLA, J. J. (2017): El artesanado alfarero en Iberia a finales de la edad del Hierro y inicio de la conquista romana: calidad vs. Cantidad, Zephyrus LXXX, julio diciembre 93-112
DOI: http://dx.doi.org/10.14201/zephyrus20178093112.
PASTOR, L. (2010): Les ateliers de potiers de la Meuse au Rhin à La Tène finale et durant l'époque gallo-romaine, Strasbourg, 2010. https://publication-theses.unistra.fr/public/theses_doctorat/2010/PASTOR_Line_2010_1.pdf.
POU, J. (2013): Memòria de neteja i dibuix arqueològic de l'estructura forneria de les valls de Foix/Casalots (Torrelles de Foix) a la comarca de l'Alt Penedès, Núm. Mem. 13150, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
RAFEL, N.; MESTRES, J. (1984): Forn ibèric de torrelles de Foix. Núm. Mem. 2315, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
PONS, E. (1983): Acerca de unos hornos ibéricos en la Riera de Sant Simó (Mataró), Laietania 2-3, 185-200
SÁNCHEZ, E.; GONZÁLVEZ, L. M.; ,MORER, J. (1995): Dos assentaments rurals indígenes arran del camí de Parpers Lauro: revista del Museu de Granollers Núm. 10, 3.
https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48218.
PAPADOPOULOS, J.K. (1992): Λασανα, tuyères and kiln firing supports, Hesperia LXI, 203-221.
PAPADOPOULOS, J.K. (2003): Ceramicus Redivivus. The Early Iron Age Potters’ Field in the Area of the Classical Athenian Agora, Hesperia Supplement 31, Princeton, American School of Classical Studies at Athens Publications.
PAPANIKOLA-BAKIRTZIS D. (1986): Τριποδίσκοι ψησίματος των βυζαντινών και μεταβυζαντινών αγγείων, Αμητός, Thessaloniki, 641-648.
PERDIGUERO-ASENSI, P. (2019): Elementos auxiliares en la producción alfarera protohistórica: El caso del alfar de la Illeta dels Banyets (El Campello), Recerques del Museu d’Alcoi Vol. 1, Núm. 28, 101-114.
https://raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/view/363668.
PUIG, A.M. (2006): Els forns. Estructura i funcionament”, EN A. M. Puig y A. Martín (coords), La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà), Serie Monográfica 23, Girona, Museo de Arqueología de Cataluña-Girona, 513-544.
RAMON, J. (1991): Las ánforas púnicas de Ibiza , Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 23, Ibiza.
ROSSER, P.; FUENTES, C. (2007): Tossal de les Basses. Seis mil años de historia de Alicante, Catálogo de la Exposición, Ayto. de Alicante.
SÁEZ, J. (2019): La ceràmica celtibèrica de Bergasa (La Rioja, España): primeras intervenciones en el Cerro de El Cortijo ArkeoGazte, Revista de arqueología - Arkelogia aldizkaria, Nº 9 (Ejemplar dedicado a: Arqueología y trabajo), Universidad de La Rioja, 199-239.
SAIZ, M.ª E. (2005): Propuesta De Estudio a Aplicar En Los Alfares celtibéricos Del Sistema Ibérico Central, Salduie, n.º 5 (diciembre):113-30.
https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.200556506.
SAIZ Mª E.; GÓMEZ, S. (2008-2009): Avance al estudio de la alfarería celtibérica en La Oruña (Vera de Moncayo-Trasmoz, Zaragoza), Tvriaso XIX (Tarazona, 2008-2009), 35-62
SANMARTÍ, J.; BRUGUERA, R.; MIÑARRO, M. (2004): Las ánforas ibéricas de la costa de Cataluña, Documents d’Archéologie Méridionale 27, Lattes, 379-403.
TORRES, T.; FERNÁNDEZ, D.; VÉLEZ, J.; PICAZO, LL.; PÉREZ, J. J. (2016): Soportes de ánforas y tinajas protohistóricos, del Cerro de las Cabezas. En Amphorae ex Hispania : paisajes de producción y consumo: III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) - Ex Officina Hispana (Tarragona, 10-13 de diciembre de 2014) / coord. por Ramón Járrega Domínguez; Piero Berni Millet (aut.), 665-673
JUAN TOVAR, L. C. (1985): Los alfares de cerámica sigillata en la Península Ibérica (y II), Revista de Arqueología 45, 32-45
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum13
-
PDF (Español)8
Número
Secció
Llicència
Licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Amb la publicació impresa dels treballs, els/les autors/es accepten que el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València pugui permetre la difusió i el lliure accés a través de les adreces electròniques i enllaços de l'editor.
El contingut dels treballs és responsabilitat dels autors/es signants i no expressa la posició ni l'opinió del Consell de Redacció.
Les obres que es publiquen en aquesta revista estan subjectes als següents termes:
1. Els/Les autors/es conservan els drets patrimonials (copyright) de les obres publicades, i afavoreixen i permeten la reutilització de les mateixes sota la llicència indicada en el punt 2.
2. Les obres es publiquen en l'edició electrònica de la revista sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya. Es poden copiar, usar, difondre, transmetre i exposar públicament, sempre que es citi la autoria, la url, i la revista, i no es facin servir per a fins comercials.
3. Els/Les autors/es estan d'acord amb la llicència d'ús utilitzada per la revista, amb les condicions d'auto-arxiu i amb la política d'accés obert.
4. En cas de reutilització de les obres publicades cal esmentar la existència i especificacions de la llicència d'ús a més d'esmentar l'autoria i font original de la publicació.
5. La política editorial de la revista permet que els/les autors/es puguin utilitzar les versions preprint (versió enviada per l'autor), postprint (versió revisada i acceptada) i postprint publicada.
Articles més llegits del mateix autor/a
Fer una tramesa
Llengua
Informació
Paraules clau
