La Inquisició de València contra Vicent Navarro (1750-1757), Diego Ramírez (1742) i Pedro Navarro (1588), tres casos de bestialisme

Resum

Resum: La sodomia i el bestialisme han estat considerats al llarg de l’edat mitjana i moderna com un dels màxims exponents del pecat de luxúria. El «crim nefand», entés com una ofensa directa a Déu, va ser perseguit per diversos corpus jurídics arreu de l’Europa cristiana, i els autors del «crim contra natura» sovint eren condemnats a la foguera. Tanmateix, pel que fa als processos que ací presentem, les penes amb què els acusats van porgar els seus crims van ser més benèvoles. Aquest és el cas de Vicent Navarro, que va commutar la pena capital per la de galeres; o Pedro Navarro, que va haver de patir el desterrament. Desconeixem la sentència de Diego Ramírez, per bé que, a més de bestialisme, va ser acusat també d’hermafroditisme i sodomia. 

Paraules clau: bestialisme, sodomia, pecat nefand, crim contra natura, hermafroditisme

Abstract: Sodomy and bestiality have been considered throughout the Middle Ages and Modern Era as one of the greatest exponents of the sin of lust. The «ineffable crime», understood as a direct offense to God, was pursued by various judicial corpora throughout Christian Europe, and authors of the «crime against nature» were often condemned to the bonfire. However, regarding the processes we present here, the penalties the accused paid for their crimes became more benevolent than the death penalty. This is the case of Vicent Navarro, who exchanged capital punishment for galley penalty; or Pedro Navarro, who had to suffer from exile. We do not know the sentence of Diego Ramirez who, besides bestiality, was also accused of hermaphroditism and sodomy.

Keywords: bestiality, sodomy, ineffable sin, crime against nature, hermaphroditism