Jacint Verdaguer, un poeta teresià fora vol
DOI:
https://doi.org/10.7203/scripta.6.7830Resum
Resum: Aquestes pàgines fan una anàlisi de les veus poètiques –a través de les tres veus gramaticals– que parlen en una dotzena de poemes de Jacint Verdaguer dedicats a Teresa de Jesús. El resultat aporta llum sobre una original relació de devoció religiosa que el poeta li professava i, de més a més, revela que la monja carmelita va convertir-se en el seu model d’aspiració a tenir una vivència, com ella, mística.
Paraules clau: Veu poètica, desig místic, lèxic significatiu
Abstract: These pages make an analysis of the poetic voices -through the three gramatical voices- that speak, in a dozen of poems of Jacint Verdaguer, dedicated to Teresa of Jesus. The result sheds light about an original relationship of religious devotion that the poet professed to her, and also it reveals that the Carmelite nun became his aspiring model to have, as she had, a mystique experience.
Keywords: Poetical voice, mystical desire, significant lexicon
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum515
-
PDF546
Número
Secció
Llicència
Tots els treballs publicats en SCRIPTA. Revista de literatura i cultura medieval i moderna es troben sota una llicència Creative Commons del tipus Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada 4.0.