L’evolució del morfema de cinquena persona en català antic: de cantats a cantau

Abstract

L’evolució del morfema verbal de cinquena persona de ?tis > ?ts a ?u [w] (cant?tis > cantats > cantau) és un fenomen identificador de la llengua catalana, ja que es dona sistemàticament en totes les formes de cinquena persona de tots els verbs. La substitució de la forma ?ts per ?u s’inicia en català medieval i tarda bastant a consolidar-se gràficament. En aquest treball, analitzem, a partir d’un volum dels Sermons de sant Vicent Ferrer, quin és l’estadi evolutiu que presenta aquesta persona al començament del segle xv en els diversos temps verbals de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu. A més, analitzem si existeixen diferències significatives en l’adopció de les formes innovadores en -u entre els tres modes. Finalment, comparem els nostres resultats amb els recomptes de Wheeler (2012) per a establir si el gènere i l’estil de les obres afecta la distribució de les diferents variants.