La sacralització del territori en l’oratòria del barroc valencià

Abstract

Resum: El sermó barroc és una proposta de comprensió del món, el qual era considerat com un enigma a desxifrar. Per a donar explicació d’aquells enigmes, els predicadors desenvoluparan les homilies d’acord amb uns esquemes d’elaboració molt rígids que intenten donar resposta a la triple exigència que tenia la retòrica tradicional de docere, flectere et delectare, i que recolzen en tots els recursos literaris al seu abast. A partir de l’esforç d’explicar el món, l’orador àulic del barroc insistirà en la idea de sacralitzar els ambients vitals, tant el lloc com el temps. L’article dóna raó d’eixe intent sacralitzador de la vida, concretat, en aquest cas, a l’espai viscut.

Paraules clau: Oratòria sagrada, Sermons, Barroc, Sacralització del territori

Abstract: The baroque sermon is a way of comprehension of the world, which was considered to be a enigma to deciphering. To give an explanation of those enigmas, the preachers will develop the homilies following very rigid schemes trying to give response to the triple exigency that the traditional rhetoric had of docere, flectere te delectare, and that they make it rest on all the literary resources to their reach. From the effort to explain the world, the baroque aulic speaker will insist on the idea of sanctifying vital environments, both the place and the time. The article gives an account of this sanctified attempt of the life, embodied in this case, in the lived space.

Keywords: Sacred Oratory, Sermons, Baroque, Sanctify the territory