«Fent una reixa ofici de vicari». La paradoxa de la reixa en la poesia de Vicent Garcia i Francesc Fontanella

Abstract

Resum: El present article parteix de la comparació entre el tòpic de l’amor de lluny (o amor absent), referit a aquella mena de textos en què el jo poètic es troba separat de la dama que estima, i el que es proposa d’anomenar ‘amor de reixa’, que s’esdevé en la poesia d’amors mongívols quan una monja i el seu pretendent es troben separats únicament per la distància mínima però insalvable de la reixa d’un locutori. El treball analitza els paral·lelismes i les divergències entre els dos tòpics i els il·lustra amb l’anàlisi d’un romanç de Francesc Fontanella i tres sonets de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. També s’identifica un cas de relació intertextual entre els dos autors que no havia estat detectat fins ara.

Paraules clau: poesia barroca, literatura satírica, Francesc Fontanella, Francesc Vicent Garcia, amor de lluny.


Abstract: The present article starts from the comparison between the cliché of love from afar (or absent love), referred to that kind of texts in which the poetic self is separated from the lady he loves, and what is proposed to be called ‘grilled love’, which happens in the poetry of monastic love when a nun and her suitor are separated only by the minimal but insurmountable distance of the grill of a locutory. The work analyzes the parallels and divergences between the two clichés and illustrates them with the analysis of a romance by Francesc Fontanella and three sonnets by Francesc Vicent Garcia, Rector of Vallfogona. Also, it is pointed out a case of intertextual relationship between the two authors that had not been detected until now.


Keywords: baroque poetry, satirical literature, Francesc Fontanella, Francesc Vicent Garcia, love from afar.