L’Ausiàs March barroc de l’hel·lenista Vicent Mariner (1633)

Abstract

Resum: El model de canonització de poetes en vulgar que instaura el Renaixement italià es va aplicar parcialment a Ausiàs March a partir de l’edició barcelonina de 1543, però un dels elements essencials d’aquest model, la vida de l’autor situada en els prolegòmens de la seva obra completa, no apareix, paradoxalment, fins a la publicació de la versió llatina del corpus poètic de March, a càrrec de l’hel·lenista valencià Vicent Mariner el 1633. Mariner és conscient que, procedint així, no solament aporta prestigi a March sinó que el canonitza i l’internacionalitza. Per fer-ho manté els patrons biogràfics que havien estat ben establerts al Renaixement italià i alguns dels paradigmes ja aplicats a March en els prolegòmens cinccentistes. Tanmateix, és rellevant que insereixi el paper del poeta i el sentit de la seva obra en un enfocament global vinculable ja al nou paradigma del Barroc, amb els conceptes d’enginy, agudesa i meravella com a elements centrals que expliquen la creativitat i la qualitat literària de March, com si d’un poeta coetani es tractés.
 
Paraules clau: Ausiàs March, canonització, enginy, meravella, Barroc

Abstract: The canonization model of Vernacular poets established by the Italian Renaissance was partially applied to Ausiàs March from the 1543 Barcelona edition, but one of the essential elements of this model, the life of the author located in the prolegomena of his complete work, does not appear, paradoxically, until the publication of the Latin version of March’s poetic corpus by the Valencian Hellenist Vicent Mariner in 1633. Mariner is aware that, by proceeding in this way, he does not only bring prestige to March but he canonizes and internationalizes the poet. To do this, he maintains the biographical patterns that had been well established in the Italian Renaissance and some of the paradigms already applied to March in the prolegomena of the 16th century. However, it is relevant that he inserts the role of the poet and the meaning of his work in a global approach that can already be linked to the new Baroque paradigm, with the concepts of ingenium, wit and wonder as central elements that explain March’s creativity and literary quality, as if it were a contemporary poet.

Keywords: Ausiàs March, Canonization, Ingenium, Wonder, Baroque