Controvèrsia inquisitorial al segle XVIII entorn de la pintura d’una beata estigmatitzada

Abstract

Resum: L’any 1738, un frare del convent de Sant Domingo de Palma havia de defensar unes «Conclusions literàries» teològiques, dedicades a la beata dominica Llúcia de Narni. El full de propaganda de l’acte que s’havia repartit duia impresa una làmina de la beata, amb les llagues dels estigmes a les mans i al costat. El tribunal de la inquisició, arran d’una denúncia dels franciscans observants, va manar que se suspengués aquest acte acadèmic. Els dominics apel·laren a Madrid i a Roma. Aquest és un exemple més de com les dones -a més d’altres estigmatitzats- foren víctimes de l’actitud monopolista dels franciscans, així com una expressió dels enfrontaments crònics entre els ordes mendicants mallorquins.

Paraules clau: Estigmatitzats, Dominics, Franciscans, Mallorca

Abstract: In 1738, in the church of the convent at Santo Domingo at Palma, a friar offers some theological ‘literal conclusions’ which he dedicates to the Blessed dominican Lucía de Narni.  The Propaganda Act is written on a sheet, and having been distributed, mentions the stigmata on the hands and side of the blessed.  The Inquisition, influenced by the Franciscans, denounces and orders the suspension of the designated academic ceremony. The Dominicans appeal to Madrid and Rome. This is another example of women, along with other stigmatized, that were victims of the monopolistic attitude of the Franciscans. It is also an expression of the chronic confrontations between the two mendicants orders in Mallorca.

Keywords: Stigmatized, Dominican, Franciscan, Mallorca