Tradició i innovació en la selecció de l’auxiliar de perfet a Curial e Güelfa

Abstract

Resum: Una de les característiques del català antic que no s’ha conservat, tret d’algunes restes dialectals, és la doble auxiliaritat dels temps de perfet, que es construïen amb haver o ésser (p. ex., ha parlat vs. és arribat). El primer ocorria en les construccions transitives i intransitives agentives, mentre que el segon era emprat en les estatives, esdevenimentals, resultatives de canvi d’estat i de lloc, intransitives pronominals, reflexives directes i passives. Tot i que la substitució de ésser per haver és un procés que es va desenvolupar sobretot durant l’edat moderna i que va culminar en la contemporània, en el català medieval ja se’n detecten indicis. En aquest article, partint del buidatge i de la classificació dels perfets del Curial, identifiquem les mostres en què haver ocorre en lloc de ésser, analitzem els factors que ho poden haver afavorit i els relacionem amb les vies d’entrada de haver assenyalades en treballs previs. Concloem que el Curial manté amb fermesa la doble auxiliaritat i que la innovació hi queda pràcticament restringida a les construccions impersonals relatives amb romandre, sobrar, venir, esdevenir i succeir, les quals contenen un datiu experimentador com a subjecte lògic.

Paraules clau: Curial e Güelfa, català antic, selecció de l’auxiliar, construccions impersonals relatives, datiu experimentador

Abstract: One of the characteristics of Old Catalan that has not been preserved, except for some dialectal remains, is double auxiliary of perfect tenses, which were built with haver ‘have’ or ésser ‘be’ (e.g. ha parlat vs. és arribat). Haver occurred in transitive and agentive intransitive constructions, while ésser was used in statives, eventives, resultatives of change of state and change of location, pronominal intransitives, direct reflexives and passives. Although the substitution of ésser for haver is a process developed mainly during Modern Age and culminated in contemporary times, signs of it can already be detected in Medieval Catalan. In this paper, starting from the extraction and classification of perfects in Curial e Güelfa, we identify the samples in which haver occurs instead of ésser, we analyze the factors that may have favored it and we relate them to the entry routes of haver indicated in previous works. We conclude that Curial e Güelfa firmly maintains double auxiliary, innovation being practically restricted to the relative impersonal constructions with romandre ‘remain’, sobrar ‘be left over’, venir ‘come’, esdevenir ‘become’ and succeir ‘happen’, which contain a dative experiencer as a logical subject.

Keywords: Curial e Güelfa, Old Catalan, auxiliary selection, relative impersonal constructions, dative experiencer