El macro-modelat de la costa carbonàtica de Victòria (Austràlia): paral·lelismes i diferències amb les cales baleàriques
DOI:
https://doi.org/10.7203/CGUV.102.14323Palabras clave:
cala, carst litoral, heretatge geològic, Austràlia, Illes Balears
Resumen
Les cales són penetracions marines, preferentment a un litoral carbonatat de caràcter tabular, arran de la inundació eustàtica d’un antic curs fluvial en la morfogènesi de les quals, de més a més del paper de la fracturació distensiva i la carstificació, també hi participen els mecanismes de col·lapse i la dinàmica litoral així com les variacions glacio-eustàtiques del nivell marí, especialment durant el Quaternari. El present treball aborda la tipologia i característiques dels elements del macro-modelat de la costa rocosa de Victòria (sud d’Austràlia) i les compara amb els antecedents i el coneixement obtingut en l’estudi de les cales de la Mediterrància occidental, principalment les de les Illes Balears. Els resultats posen de manifest que, de més a més del control estructural, les components fluvials i càrstiques o del retoc associat a l’erosió marina –tot incorporant les fluctuacions del nivell marí– hi ha altres factors que ajuden a explicar la diferència i el grau de maduresa en l’evolució morfològica del macro-meso modelat de les costes rocoses carbonatades. Resulta important considerar el paper dels heretatges geològics en el sentit que, esdeveniments de gran transcendència, com per exemple la crisi de salinitat del Messinià a la Mediterrània, poden deixar una empremta que condicioni i governi el desenvolupament i característiques de les cales i així es puguin explicar les diferències entre planells carbonàtics relativament semblants. Així doncs, un altre factor ha de considerar-se entre els controls-components agents que governen la forma de les cales: els heretatges geològics.
Descargas
Biografía del autor/a
Lluís Gómez-Pujol, Universitat de les Illes Balears
Citas
Ambert, M. (1978): Le littoral de l’Istrie: Premières observations géomorphologiques. Méditerranée 1-2, 47-56.
Baker, G. (1943): Features of a Victorian limestone coastline. Journal of Geology, 51, 359-386.
Berard, L. (1927): La morphologie côtière de Marseille à Toulon et l’origine des calanques. Annales de Géographie, 36, 67-70.
Bertroni, C. i Cartwrigth, J.A. (2007): Major erosion at the end of the Messinian Salinity Crisis: evident from the Levant Basin, Eastern Mediterranean. Basin Research, 19, 1-18.
Bezore, R., Kennedy, D.M. i Ierodiaconou, D. (2016): The drowned Apostles: the longevity of sea stacks over eustatic cycles. Journal of Coastal Research, SI75, 592-596.
Bird, E.C.F. (1993): The coast of Victoria: the shaping of scenery. Melbourne University Press, Carlton, 312 pp.
Bird, E.C.F. (1994): Cliff Hazards and Coastal Management. Journal of Coastal Research, SI12, 229-309.
Bird, E.C.F. (2008): Coastal Geomorphology. An introduction. 2nd edition. Wiley, Chichester, pp. 411.
Blanchard, R. (1911): La côte de Provence. La Géographie, 24, 201-224.
Bock, P.E. i Glenie, R.C. (1965): Late Cretaceous and Tertiary depositional cycles in southwestern Victoria. Proceedings of the Royal Society of Victoria, 79, 153-163.
Brooke, B.P., Nichol, S.K., Huang, Z., i Beaman, R.J. (2017): Palaeoshorelines on the Australian continental shelf: Morphology, sea-level relationship and applications to environmental management and archaeology. Continental Shelf Research, 134, 26-38.
Bureau of Meteorology (2017): Tide predictions for Australia, South Pacific and Antarctica: Port Campbell, VIC. Bureau of Meteorology, Australian Government. http://www.bom.gov.au/australia/tides/#!/vic-port-campbell consultada a 25.10.18.
Butzer, K.W. (1962): Coastal Geomorphology of Mallorca. Annals of the Association of American Geographers, 52, 191-212.
Camoin, G.F., Webster, J.M. 2015. Coral reef response to Quaternary sea-level and environmental changes: state of the science. Sedimentology, 62,
-428.
Chardonnet, J. (1948): Les calanques provençales. Origine et divers types. Annales de Géographie, 57, 2889-297.
Chardonnet, J. (1950): La côte française de Marseille à Menton. Bulletin Société Royale Géographique Egypte, 23, 185-261.
Corbel, J. (1956): Un karst Méditerranéen de basse altitude : le Massif des Calanques et a formation de son relief. Revue de Géographie Lyon, 29, 1-28
Denizot, G. (1934): Description des massifs de Marseilleveyre et de Puget. Annales Musée Historie Naturelle Marseille, 26, 1-237.
Dorale, J.A., Onac, B.P., Fornós, J.J., Ginés, J., Ginés, A., Tuccimei, P. i Peate, D.W. 2010. Sea-level highstand 81,000 years ago in Mallorca. Science, 327, 860-863.
Drossos, S. (1989): The sedimentology and structure of the Early Cretaceous Moonlight Head Member, Moonlight Head region, southwest Victoria. BSc Thesis, Latrobe University. Melbourne.
Flocard, F., Ierodiaconou, D. i Coghlan, I.R. (2016): Multi-criteria evaluation of wave energy projects on the south-east Australian coast. Renewable Energy, 99, 80-94.
Ford, D. i Williams, P. (2007): Karst hydrogeology and Geomorphology. Wiley, Chichester, 562 pp.
Fornós, J.J. (2002): Phreatic overgrowths on speleothems: a useful tool in structural geology in littoral karstic landscapes. The example of eastern Mallorca (Balearic Islands). Geodinamica Acta, 15, 113-125.
Fornós, J.J. (2004): Morfologia costanera i processos litorals: el paper de la fracturació i el carst. In Fornós, J.J., Obrador, A. i Rosselló, V.M. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 11, 201-212. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Fornós, J.J. i Gelabert, B. (2011): Condicionants litològics i estructurals del carst a les Illes Balears. Endins, 35/ Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 17, 37-52. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Fornós, J.J., Fumanal, M.P., Pons, G.X., Barón, A., Fornés, A., Pardo, J.E., Rodríguez-Perea, A., Rosselló, V.M., Segura, F. i Servera, J. (1998): Rebliment holocènic a la vall incisa del barranc d’Algendar (Cala Galdana, sud de Menorca, Mediterrània Occidental). Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 41, 173-189.
Fornós, J.J., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Riquelme, J. i Rosselló, V.M. (2007): Descripció geomòrfica des Màrmols fins as Balç (Santanyí): un segment modèlic del litoral marinenc a Mallorca. In Pons, G.X. i Vicens, D. (eds.). Geomorfologia Litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 14, 259-286. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Fornós, J.J. i Segura, F. (2004): El rebliment holocènic dels barrancs del Migjorn. In: Fornós, J.J., Obrador, A., Rosselló, V.M. (eds.), Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Monografies de la Societat d’Història Natural de Balears, 11: 169-200. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Fratesi B. (2013). Hydrology and geochemistry of the freshwater lens in coastal karst. En Lace M.J. y Mylroie, J.E. (eds.). Coastal Karst Landforms. Coastal Research Library 5, 59-75. Berlin, Springer.
Froget, G. (1963). La morphologie et les mécanismes d’érosion du littoral rocheux de la Provence occidentale. Recueil Travaux de la Station Marine d’Endoume, 30, 165-243.
Furlani, S., Pappalardo, M., Gómez-Pujol, L. i Chelli, A. (2014). The rock coast of the Mediterranean and Black seas. In Kennedy, D., Stephenson, W.J. i Naylor, L. (Eds.) Rock Coast Geomorphology: A Global Synthesis: 89-123. The Geological Society, London.
Gelabert, B., Fornós, J.J., Pardo, J.E., Rosselló, V.M. i Segura, F. (2005): Structurally controlled drainage basin development in the south of Menorca (Western Mediterranean, Spain). Geomorphology, 65, 139-155.
George, T.N. (1948): Quelques formes karstiques de la Croatie occidentale et de la Slovénie méridionale (Yougoslavie). Annales de Géographie, 57, 298-307.
Gill, E.D. i Anim, B.S. (1975): Interpretation of 7.5 and 4 metre last interglacial shore platforms in southeast Australia. Search, 6, 394-396.
Ginés, J., Ginés, A. i Fornós, J.J. (2011): Dades sobre el paleocarst i espeleocronologia de les Illes Balears. Endins 35 / Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 17: 213-226. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Gómez-Pujol, L., Gelabert, B., Fornós, J.J., Pardo-Pascual, J.E., Rosselló, V.M., Segura, F. Onac, B.P. (2013): Structural control on the presence and character of cales: observations from Balearic Islands limestone rock coasts macroforms. Geomorphology, 194: 1-15.
Gómez-Pujol, L., Pérez-Alberti, A., Blanco-Chao, R., Costa, S., Neves, M. i Del Río, L. (2014): The rock coast of continental Europe in the Atlantic. In Kennedy, D., Stephenson, W.J. i Naylor, L. (Eds.) Rock Coast Geomorphology: A Global Synthesis, 77-88. The Geological Society, London.
Goudie, A. (2018): Rias: Global Distribution and causes. Earth-Science Reviews, 177,425-435.
Gracia, F., Clamor, N., Gamundí, P., Fornós, J.J., i Vicens, D. (2011): Relació genètica i hidrològica entre coves, cales i altres entrants al Migjorn de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 54, 161-176.
Grant, K.M., Rohling, E.J., Bronk, C., Cheng, H., Edwards, R.L., Florindo, F., Heslop, D., Marra, F., Roberts, A.P., Tamisiea, M.E. i Williams, F. (2014): Sea-level variability over five glacial cycles. Nature Communications, 5, 5076. Doi: 10.1038/ncomms6076.
Grimes, K.G. (1998): Sand speleothems: An Australian exemple. Helictite, 3, 11-16.
Hills, E.S. (1940): The Physiography of Victoria. Whithcombe and Tombs, Melbourne.
Ierodiaconou, D., Laurenson, K., Burq, S. i Reston, M. 2007. Marine benthic habitat mapping using multibeam data, georeferenced video and image classification techniques in Victoria, Australia, Journal of Spatial Science, 52, 94-104.
Jeknin, J.J. (1988): Flaxmans Hill to Prince town. Quaternary. In Douglas, J.G. i Ferguson, A. (eds.), Geology of Victoria: 380-382. Geological Society of Australia, Melbourne.
Jenkin, J.J. (1991): Geomorphology. In Cochrane. G.W., Quick, G.W. i Spencer-Jones, D. (1991): Introducing Victorian Geology, 57-96. Geological Society of Australia, Melbourne.
Jennings, J.N. (1985): Karst Geomorphology. Basil Blackwell, Oxford, 293 pp.
Jennings, J.N. i Mabbutt, J.A. (1986): Physiographic outlines and regions. In Jeans, D.N. (ed.). The Natural environment, 80-96. Sydney University Press, Sydney.
Just, J., Hübscher, C., Betzler, C., Lüdmann, T. i Reicherter, K. (2011). Erosion of continental margins in the Western Mediterranean due to sea-level stagnancy during the Messinian Salinity Crisis. Geo-Marine Letters, 31, 51-64.
Kelletat, D. i Scheffers, A. (2009): Europe, coastal geomorphology. In Schwartz, M.L (ed.). Encyclopedia of Coastal Sciences, 452-462. Springer. Berlin.
Loget, N., Davy, P. i Van Den Driesssche, J. (2006). Mesoscale fluvial erosion parameters deduced from modelling the Mediterranean sea level drop during the Messinian (late Miocene). Journal of Gephyisical Research, 111. F03005. Doi: 10.1019/2005JF000387.
Magri, O. (2006): A geological and geomorphological review of the Maltese Islands with special reference to the coastal zone. Territoris, 6, 7-26.
Mas, G. (2018): Quan la Mediterrània es va evaporar. Evidències de la crisi de salinitat messiniana a l’illa de Mallorca. Palma, Edicions UIB. 86 pp.
Meiher, P.T. i Krijgsman, W. (2005): A quantitative analysis of the desiccation and re-filling of the Mediterranean during the Messinian Salinity Crisis. Earth and Planetary Science Letters, 240, 510-520.
Mylroie, J.E. (2013): Coastal karst development in carbonate rocks. In: Lace M.J. y MylroieJ.E. (eds.), Coastal Karst Landforms. Coastal Research Library 5, 77-109. Springer, Berlin.
Nicod, J. (1951): Le problème de la classification des ‘calanques’ parmi les formes de côtes de submersion. Revue de Géomorphologie Dynamique, 2, 120-127.
Pan, T.Y., Murray-Wallace, C.V., Dosseto, A. i Bourman, R.P. 2018. The last interglacial (MIS5e) sea level highstand from a tectonically stable far-field setting, York Peninsula, Southern Australia. Marine Geology, 398, 126-136.
Paskoff, R. i Sanlaville, P. (1978): Observations géomorphologiques sur les côtes de l’archipel Maltais. Zeitschrift fur Geomorphologie N.F. 22, 310-328
Penck, A. (1894): Morphologie der Erdoberflächen. Engelhorn. Stuttgart.
Rosselló, V.M. (1964): Mallorca. El Sur y Sureste. Cámara Oficial de Comercio, Indústria y Navegación, Palma, 588 pp.
Rosselló, V.M. (1995): Les cales, un fet geomòrfic epònim de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38, 167-180.
Rosselló, V.M. (2004): El litoral i les cales. In Fornós, J.J., Obrador, A. i Rosselló, V.M. (eds). Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 11, 177-200. Palma, Societat d’Història Natural de les Balears.
Rosselló, V.M. (2005): Cala, una mesoforma litoral: concepte, models i aproximació morfomètrica. Cuadernos de Geografía, 77, 1-18.
Rosselló, V.M. (2007): Cales, torrents, fractures i carst a Mondragó (com a pretext). In Pons, G.X. i Vicens, D. (eds). Geomorfologia Litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 14, 287-298. Palma, Societat d’Història Natural de les Balears.
Rosselló, V.M., Fornós, J.J., Fumanal, P., Pardo-Pascual, J.E. i Rodríguez-Perea, A. (1997): Elementos morfogenéticos de cales y barrancos del sur de Menorca. In: Dinámica litoral-interior. Actas XV Congreso de Geógrafos Españoles (Santiago, 15-19 septiembre 1997), 245-255. Santiago de Compostela, Asociación de Geógrafos Españoles.
Rosselló, V.M., Fornós, J.J., Gelabert, B., Giménez, J., Ginés, J., Pardo, J. i Segura, F. (2002): El papel del karst en el macromodelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas Baleares. In Carrasco, F., Durán, J.J. i Andreo, B. (eds). Karst and Environment, 329-335. Nerja, Fundación Cueva de Nerja.
Rullan, O. (2016): El archiduque Luis Salvador Habsburgo-Lorena (1847-1915), Geógrafo. In: Vera, J.F., Olcina, J. i Hernández, M. (eds.), Paisaje, cultura territorial y vivencia de la Geografía. Libro homenaje al profesor Alfredo Morales Gil, 895-920. Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante.
Segura, F.S., Pardo-Pascual, J.E., Rosselló, V.M., Fornós, J.J. i Gelabert, B. (2007): Morphometric indices as indicators of tectonic, fluvial and karst processes in calcareous drainage basins, South Menorca Island, Spain. Earth Surface Processes and Landforms, 32, 1928-2946.
Smart, P.L.; Dawans, J.M. i Whitaker, F. (1988): Carbonate dissolution in a modern mixing zone. Nature, 335, 811-813.
Tickell, S.J., Edwards, J. i Abele, C. (1992): Port Campbell Embayment. Geological Survey Report, 95. Department of Energy and Minerals. Government of Victoria, Melbourne, 97 pp.
Trenhaile, A.S. (1987): The Geomorphology of Rock Coast. Clarendon Press, London, pp. 384.
Trenhaile, AS., Pérez-Alberti, A., Martínez-Cortizas, A., Costa-Casais, M. i Blanco-Chao, R. (1999): Rock coast inheritance: an example from Galicia North-western Spain. Earth Surface Processes and Landforms, 24, 605-621.
Vicens, D., Gràcia, F. & Ginés, A. 2012. Quaternary beach deposits in Mallorca: paleontological and geomorphological data. In Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac. B.P., Fornós, J.J. (eds.), Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18, 55-84. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Woodroffe, C. (2003): Coasts. Form, Process and Evolution. Cambridge University Press, Cambridge. 617 pp.
Descargas
Publicado
Cómo citar
-
Resumen468
-
PDF (Català)228
Número
Sección
Licencia
Los autores y autoras ceden a la revista Cuadernos de Geografía de la Universitat de València los derechos de reproducción en revistas científicas de los textos publicados. Asimismo, permiten al equipo de CGUV distribuir estos contenidos, además de en el sitio electrónico de CGUV, en todas aquellas bases de datos científicas en la que se encuentre indexada ésta, siempre con el objetivo de asegurar una amplia distribución de los contenidos cedidos por los autores.
Apostando por un firme compromiso con las políticas de contenidos en abierto e intentando garantizar la máxima difusión de los trabajos publicados, las personas autoras mantienen todos los derechos de copyright. Podrán reproducir y distribuir sus obras en otras publicaciones. No obstante, se recomienda mencionar en el nuevo texto que este ha sido previamente publicado en CGUV, adjuntando una cita completa al mismo.
Los textos publicados en esta revista están –si no se indica lo contrario– bajo una licencia de Creative Commons: Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional. La licencia completa se puede consultar en Creative Commons
Artículos similares
Artículos más leídos del mismo autor/a
Enviar un artículo
Idioma
Información
Palabras clave
