S’Albufereta de Pollença (Mallorca): una introducció a la seva geomorfologia i l’evolució sedimentària recent
DOI:
https://doi.org/10.7203/CGUV.112.28843Palabras clave:
albufera, restinga, gola, marjal, rebliment, holocèResumen
S’Albufereta de Pollença es troba situada al nord de l’illa de Mallorca, a l’extrem més meridional de la badia de Pollença. Es tracta d’una zona humida, amb una extensió de 400 ha que estructuralment ocupa una depressió postmiocena resultat de l’extensió distensiva, que tingué lloc després de la formació de la serra de Tramuntana a finals de l’oligocè-miocè inferior. Una campanya de sondeigs mecànics, juntament amb les tasques de cartografia geomorfològica, permeten fer una descripció dels elements morfològics i dels diferents subambients sedimentaris presents al registre holocènic i avançar una evolució sedimentària de la zona. S’Albufereta consisteix en una zona d’estanys i d’aiguamolls solcats per una sèrie de canals, separats de la mar per una restinga arenosa, que actualment connecta amb una única gola amb el mar i que en alguns sectors presenta indicis de recessió. En referència amb el rebliment sedimentari més recent, l’holocènic, no adquireix una potència destacable, de 3 a 5 m de potència, descansant sobre el basament juràssic o les margues del miocè. Hi predominen les fàcies llimoses detrítiques, parcialment arenoses i amb aportacions puntuals de graves, de coloracions rogenques; la qual cosa indica que el rebliment de l’àrea es deu principalment a les aportacions al·luvials associades als torrents. La naturalesa i la potència del registre indica que la transgressió holocena no sembla que hagi superat el metre d’altura respecte al nivell actual de la mar i que, en aquesta àrea, la subsidència no sigui molt important. Tot apunta que durant la transgressió holocena es reomple la paleotopografia heretada del darrer període glacial.
Descargas
Citas
Blázquez, A.M., López-Belzunce, M., Rodríguez-Pérez, A-E., Guillem, J., Ferrer, C., Nieto, M., Torres, T. & Ortiz, J.E. (2024). The role of the Holocene transgression in the environmental changes of lagoons and marshes of the Mediterranean coast. Marine Geology, 47,: 107286.
Cantallops, M. (2019). La Reserva Natural Especial de s’Albufereta (Mallorca): evolució des de la seva declaració (2001-2018). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 62, 109-134.
Cooper, J.A.G. (1994). Lagoons and microtidal coasts. In: Carter, R.W.G. & Woodroffe, D.D. (Eds.). Coastal Evolution: 219-265. Cambridge University Press, Cambridge.
Fornós, J.J. & Forteza, V. (1987). Estudi biosedimentològic de l’Estany de sa Barcassa de l’Albufereta de Pollença (Mallorca). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 31, 123-142.
Giaime, M., Morhange, C., Cau-Ontiveros, M.A., Fornós, J.J., Vacchi, M. & Marrinier, N. (2017). In search of Pollentia’s Southern harbour: Geoarcheological evidence from the Bay of Alcúdia (Mallorca, Spain). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 466, 184-201.
Gelabert, B. (1996). Funcionamiento hidrogeológico del sector oriental de la Serra de Tramutana de Mallorca. 30 Curso Internacional de Hidrología Subterránea. Fundación Centro Internacional de Hidrología Subterránea. 26 p.
Gelabert, B., Sàbat, F. & Rodríguez-Perea, A. (1991). Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 34, 85-94.
Gelabert, B., Sàbat, F. & RodrÍguez-Perea, A. (1992). A structural outline of the Serra de Tramuntana of Mallorca (Balearic Islands). Tectonophysics, 203, 167-183.
Gómez-Pujol, L., Balaguer, P. & Fornós, J.J. (2007). El litoral de Mallorca: Síntesi geomórfica. In: Fornós, J.J., Ginés, J. & Gómez-Pujol, L. (Eds.). Geomorfología litoral: Migjorn y Llevant de Mallorca: 39-59. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma.
Grootaert, P. & Brice, D. (2023). Description of a new Chersodromia Walker (Diptera: Hybotidae, Tachydromiinae) from salt marshland at the Reserva natural de s’ Albufereta, Mallorca, Spain. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 66, 157-165.
Herrero, C. & Vicens, P. (2009). Efectos de 10 años de protección de s’ Albufereta y consecuencias de la gestión sobre la población de aves acuáticas en invierno en s’ Albufereta y s’ Albufera de Mallorca. Anuari Ornitològic de les Balears, 24, 27-36.
Hesp, P.A.& Short, A.D. (1999). Barrier morphodynamics. In: Short, A.D. (Ed.). Handbook of beach and shoreface morphodynamics: 307-333. Wiley, Chichester.
López-García, J.M. (2000). Cartografía geològica y estructuración tectònica del sector comprendido entre Pollença y la Bahía de Pollença (Mallorca). Boletín Geológico y Minero, 111(5), 19-32.
Luque, P., Gómez-Pujol, L., Marcos, M. & Orfila, A. (2021). Coastal Flooding in the Balearic Islands During the Twenty-First Century Caused by Sea-Level Rise and Extreme Events. Frontiers in Marine Science, 8, 676452.
Mayol, J. (2010). Geografia i història dels espais naturals protegits a les Illes Balears. In: Mayol, J., Muntaner, L. i Rullan, O. (Eds.). Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geògraf: 637-654. Lleonard Muntaner Editor, Palma.
Morales-García, R. & Bolzzico, J. (1998). Estudio hidrogeológico del funcionamiento del manantial de s’Almadrava (Mallorca). 32 Curso Internacional de Hidrología Subterránea. Fundación Centro Internacional de Hidrología Subterránea. 22 p.
Oertel, G.F. (2005). Coastal lakes and lagoons. In: Schwartz, M.L. (Ed.). Encyclopedia of Coastal Science: 263-265 Springer, Dordrecht.
Pacheco, P., Pons, G.X., Sintes, E. & Fornós, J.J. (1996). Geomorphology and biosedimentological characterization of a lagoon System in a microtidal western Meiterranean embaymant (Albufereta de Pollença, Balearic Islands). Zeichrift für Geomorphology N.F., 40(1), 117-130.
Perelló, P. (2015). La presència anglesa a la Gran Albufera del Nord de Mallorca (1863-1896). Llibres 5, Inca.
Pirazzoli, P.A. (1993). Les littoraux. Leur evólution. Nathan Université, Luçon. 189 pp.
Rebassa, M. (1993). Nova localitat de cria de l'arpella (Circus aeroginosus) a Mallorca. Anuari Ornitològic de les Balears, 8, 48-50.
Rodríguez-Perea, A. (1984). El Mioceno de la serra Nord de Mallorca (Estratigrafía, Sedimentología e Implicaciones estructurales). Tesi Doctoral. Universitat de les Illes Balears, 533 pp.
Rosselló, V.M. (1993). Albuferas mediterráneas. Cuadernos de Geografía, 53: 35-64.
Sanjaume, E. & Pardo, J.E. (2000). Albuferes litorales: estado de la cuestión. In: De Andrés, J.R. & Gracia, F.J. (Eds.). Geomorfología litoral. Procesos Activos: 115-140. ITGME, Madrid.
Sanz, E. (2007). Brackish springs in coastal aqüífers and the role of calcite dissolution by mixing waters. PhD Thesis. Institute of Erath Sciences “Jaume Almera”, CSIC. 133 pp.
Sanz, E., Custodio, E., Carrera, J., Ayora, C., Barón, A. & González, C. (2002). Modelling coastal salty springs: First approach in carbonate media (sAlmadrava, Mallorca, Spain). 17th Salt Water Intrusion Meeting, Delft, The Netherlands. P. 195-203.
Siquier, J. L., Pintos, À., Salom, J. C. & Planas, J. (2022). Aportació al coneixement de la funga de la reserva natural de s' Albufereta (Mallorca, Illes Balears). Revista Catalana de Micologia, 42, 19-36.
Ward, L.G. & Ashley, G.M. (1989). Introduction: Coastal Lagoons Systems. Marine Geology, 88, 181-185.
Descargas
Publicado
Cómo citar
-
Resumen11
-
PDF (Català)5
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2024 Cuadernos de Geografía de la Universitat de València
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Los autores y autoras ceden a la revista Cuadernos de Geografía de la Universitat de València los derechos de reproducción en revistas científicas de los textos publicados. Asimismo, permiten al equipo de CGUV distribuir estos contenidos, además de en el sitio electrónico de CGUV, en todas aquellas bases de datos científicas en la que se encuentre indexada ésta, siempre con el objetivo de asegurar una amplia distribución de los contenidos cedidos por los autores.
Apostando por un firme compromiso con las políticas de contenidos en abierto e intentando garantizar la máxima difusión de los trabajos publicados, las personas autoras mantienen todos los derechos de copyright. Podrán reproducir y distribuir sus obras en otras publicaciones. No obstante, se recomienda mencionar en el nuevo texto que este ha sido previamente publicado en CGUV, adjuntando una cita completa al mismo.
Los textos publicados en esta revista están –si no se indica lo contrario– bajo una licencia de Creative Commons: Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional. La licencia completa se puede consultar en Creative Commons