Els camins-barrancs de la Plana de Castelló: l’ús dels llits dels barrancs com a elements de xarxa viària històrica

Sergio Badenes Placencia

doi:10.7203/CGUV.112.28580

Autores/as

Sergio Badenes Placencia Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) - Institut Català d'Arqueologia Clàssica https://orcid.org/0000-0003-2863-0779

DOI:

https://doi.org/10.7203/CGUV.112.28580

Palabras clave:

arqueologia del paisatge, arqueomorfologia, barranc, Plana de Castelló, xarxa viària

Resumen

La utilització de les zones més favorables per al pas i la circulació al llarg de la geografia ha sigut una
constant durant la història. Des de temps passats, els llocs amb major facilitat d’accés són emprats per a
una connexió entre dos espais i per al desplaçament de persones, mercaderies o idees. Ports de muntanya
o colls, valls i guals naturals en els rius són els llocs per excel·lència per al pas entre diferents espais
geogràfics. Aquest fet ha sigut aprofitat en diferents èpoques per a construir-hi els camins i carreteres,
sent el motiu principal per a fer una via o descartar el seu traçat fins no fa tantes dècades. En el present
cas i, en les següents pàgines, ens centrarem en la utilització dels barrancs de la Plana de Castelló com
a camins històrics i la seua inserció dins de xarxes viàries més grans. Aquests llits secs han condicionat
aquestes xarxes, però també a l’inrevés, a través d’un procés d’antropització dels recursos hídrics.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Sergio Badenes Placencia, Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) - Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Investigador predoctoral adscrit

Citas

Arasa i Gil, F. (2019). Abans de Jaume I. Castelló de la Plana des de la Prehistòria fins al període andalusí. Castelló de la Plana.

Arasa i Gil, F. (2022). Els parcel·laris medievals del secà al terme municipal de Castelló de la Plana (la Plana Alta). Cuadernos de Geografía - Universidad de Valencia, 108-9, 315-333. https://doi.org/10.7203/cguv.108-9.23817

Ariño, E., Gurt, J. M., i Palet, J. M. (1994). El estudio de los catastros rurales: una interpretación estratigráfica del paisaje. Zephyrus, XLVIII, 189-217.

Ariño, E., Gurt, J. M., I Palet, J. M. (2004). El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Salamanca-Barcelona.

Badenes-Placencia, S. (2021). Estudi arqueomorfològic i territorial de la Plana de Castelló: aproximació a la xarxa viària romana [Treball de Fi de Màster, Repositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgili]. https://repositori.urv.cat/fourrepopublic/search/item/TFM%3A1114.

Badenes-Placencia, S. (2023). El paisaje romano de la Plana de Castelló: las posibles centuriaciones y su estado de la cuestión. A actes de les XIV Jornadas de Jovens em Investigação Arqueológica.

Berger, J.F. (2001). Les fossés bordiers historiques et l’histoire agraire rhodanienne. Études Rurales, 59-90.

Chouquer, G., i Favory, F. (1991). Les paysages de l’Antiqueté. Terres et cadastres de l’Occident Romain (IVe s. Avant JC./IIIe s. après JC.). Errance, Collection des Hesperides. París.

Chouquer, G., Clavel-Lévêque, M., Favory, F., i Vallat, J.P. (1987). Structures agraires en Italie centre-méridionale. Cadastres et paysage ruraux. Collection de l’École Française de Roma. CÉFR, 100. Roma.

Clavel-Lévêque, M., i Orejas, A. (2002). Atlas Historique des Cadastres d’Europe, Action Cost G2. Paysages anciens et structures rurales. Brussel·les.

Dupré, M., Pérez-Obiol, R., i Roure, J. M. (1994). Análisis polínico del sondeo TU de la turbera de Torreblanca (Castellón, España). Actas del X Simposio de Palinología, 165-174. València.

Esquilache, F., i Baydal, V. (2023). La (re)construcción del paisaje agrario del señorío del castillo de Nules entre 1251 y 1320. A V. Baydal, i F. Esquilache (Eds.) La herencia reconstruida. Crecimiento agrario y transformaciones del paisaje tras las conquistas de al-andalus (siglos XII-XVI), (pp. 187-240). Col·lecció humanitats 70, UJI.

Flórez, M., i Palet, J. M. (2012). Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria (s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X). Archivo Español de Arqueología, 85, 167-192.

González Villaescusa, R. (2002). Las formas de los paisajes mediterráneos: ensayos sobre las formas, funciones y epistemología parcelarias: estudios comparativos en medios mediterráneos entre la antigüedad y época moderna. Jaén.

Guinot, E., i Selma, S. (2012). La construcción del paisaje en una huerta feudal: la Séquia Major de Vila-real (siglos XIII-XV). A J. Torró, i E. Guinot (Eds.) Hidráulica Agraria y Sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios, (pp. 103-145). PUV. València.

Járrega, R. (2013). Nuevos datos para el estudio de una posible centuriación en la Plana en época romana. Millars, XXXVI, 207-257. Castelló.

Leveau, Ph. (2000). Le paysage aux époques historiques. Un document archéologique. Annales. Histoire, Sciences Sociales, 3, 555-582.

López Gómez, A. (1974). Posibles centuriaciones en Castellón de la Plana. Estudios sobre centuriaciones romanas en España, 129-136. Madrid.

Ortega, M. J. (2020). Origen y evolución del paisaje histórico de la llanura de València. Estudio de la estructuración y ocupación del territorio entre las épocas ibérica y feudal (siglos V a.C. – XIII d.C.). Servei d’investigació prehistòrica del museu de Prehistòria de València. Serie de trabajos viarios número 125.

Palet, J. M. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època iberoromana i l’altmedieval. Segles II-I a.C. – X-XI d.C. Estudis i Memòries d’Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d’Arqueologia de la Ciutat, Institut de Cultura. Barcelona.

Palet, J. M. (2001). Dinàmica territorial de l’antiguitat a l’edat mitjana a Catalunya: arqueomorfologia i estudi de casos. A J. Bolòs i Masclans, i J. J. Busqueta i Riu, (Eds.). Territori i Societat a l’Edat Mitjana. Història, Arqueologia, Documentació, III, (pp. 75-110). Lleida.

Palet, J. M. (2005). L’estructuració dels espais agraris en època romana a Catalunya: aportacions de l’estudi arqueomorfològic del territori. Cota Zero, 20, 53-55.Vic.

Palet, J. M., Orengo, H. A., i Riera, S. (2011). Centuriación del territorio y modelación del paisaje en los llanos litorales de Barcino (Barcelona) y Tarraco (Tarragona): una investigación interdisciplinar a través de la integración de datos arqueomorfológicos y paleoambientales. Agri Centuriati, 7, 113-129.

Palet, J. M., Fiz, I., i Orengo, H. A. (2009). Centuriació i estructuració de l’ager de la colònia Barcino. Anàlisi arqueomorfològica i modelació del paisatge. Quarhis, 5, 103-126.

Palet, J.M., i Orengo, H.A. (2011). The Roman centuriated landscape: conception, genesis and development as inferred from the ager tarraconensis case. American Journal of Archaeology, 115 (3), 383-402.

Palet, J.M., i Riera, S. (2009). Modelació antròpica del paisatge i activitats agropecuàries en el territori de la colònia de Barcino: Aproximació des de l’arqueomorfologia i la palinologia. A C. Carreras,. i J. Guitat, (Eds.) Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona (pp. 131-140). Corpus international des timbres amphoriques 15. Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Barcelona.

Palet, J.M., Garcia, A., Rodrigo, E., Orengo, H.A., i Ortega, M.J. (2021). Structuration et occupation de la plaine littorale d’Empúries dans l’Antiquité: espaces agraires et réseaux centuriés. Méditerranée: Journal of Mediterranean Geography, 133, 27-41. http://doi.org/10.4000/mediterranee.13085

Palet, J.M., i Orengo, H.A. (2021). Paisajes centuriados, nuevas perspectivas desde la arqueología del paisaje: concepción e implantación territorial en el nordeste de la Hispania Citerior. A V. Mayoral, I. Grau, i J. P. Bellón, (Eds.). Arqueología y Sociedad de los espacios agrarios. En busca de la gente invisible a través de la materialidad del paisaje (pp. 215-238). Anejos de AEspA XCI. CSIC. Madrid.

Parra, I. (1985). Propuesta de zonación polínica para el sector Casablanca (Almenara) –Torreblanca, provincia de Castellón. Anuario de la Asociación de Palinología de Lengua Española, 2, 347-352. Madrid.

Pérez Cueva, A. (1994). Atlas climático de la Comunidad Valenciana. València.

Riera, S. (2003). Evolució vegetal al sector de Vilanova-Cubelles (Garraf) en els darrers 3000 anys: Processos naturals i transformacions antròpiques d’una plana litoral mediterrània. A J. Guitart, J. M. Palet, i M. Prevosti, (Eds.). Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: Actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès (pp. 303-312). Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Riera, S., Currás, A., Palet, J.M., Ejarque, A., Orengo, H.A, Julià, R., i Miras, Y. (2009). Variabilité climatique, occupation du sol et gestion de l’eau en Espagne de l’âge du fer à l’époque médiévale: Intégration des données paléoenvironnementales et de l’archéologie du paysage. A E. Hermon (Ed.) Société et climats dans l’Empire romain: Pour une perspective historique et systémique de la gestion des ressources en eau dans l’Empire romain (pp. 251-280). Editoriale Scientifica. Nàpols.

Riera, S., i Palet J. M. (2008). Una aproximación multidisciplinar a la historia del paisaje mediterráneo: La evolución de los sistemas de terrazas con muros de piedra seca en la Sierra de Marina (Badalona, Llano de Barcelona). A R. Garrabou, i J. M. Naredo (Eds.) El paisaje en perspectiva histórica: Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo (pp. 47-90). Monografías de historia rural 6. Prensas Universitarias de Zaragoza. Saragossa.

Riera, S., Miras, Y., Giralt, S., i Servera, G. (2010). Evolució del paisatge vegetal al Camp de Tarragona: Estudi pol·línic de la seqüència sedimentològica procedent de l’aiguamoll de la Séquia Major (La Pineda, Vila-seca). A M. Prevosti, i J. Guitart, (Eds.) Ager Tarraconensis. Vol. 1. Aspectes històrics i marc natural: (pp.163-173). Documenta 16. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona.

Ruiz, J. M., i Carmona, P. (2009). Cambios geomorfológicos y ambientales en el litoral de Torre la Sal durante el holoceno. A E. Flors (Ed.). Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo (pp. 21-41). Monografies de prehistòria i arqueologia castellonenques, 8. Castelló de la Plana.

Sanjaume, E. i Pardo, J. (1991). Evolución de la albufera de Els Estanys de Almenara. Medios sedimentarios, cambios ambientales y hábitat humano. VIII Reunión Nacional sobre Cuaternario, 11-13. València.

Segura Beltrán, F. (1987). Las ramblas valencianas. València.

Segura Beltrán, F. (2006). Las inundaciones de la Plana de Castelló. Cuadernos de Geografía, 79, 75-100. València.

Els camins-barrancs de la Plana de Castelló: l’ús dels llits dels barrancs com a elements de xarxa viària històrica

Autores/as

DOI:

Palabras clave:

Resumen

Descargas

Biografía del autor/a

Sergio Badenes Placencia, Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) - Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Citas

Descargas

Publicado

Cómo citar

Número

Sección

Licencia

Métrica

Artículos similares

Enviar un artículo

Idioma

Información

Palabras clave