L’evolució del paisatge en les hortes valencianes i les estratègies productives subjacents (segles xvi-xix)
DOI:
https://doi.org/10.7203/CGUV.108-9.23645Resumen
El paisatge de les hortes evolucionà força durant l’Antic Règim. De bon començament, la superfície
regada augmentà considerablement de resultes d’ampliar vells sistemes hidràulics medievals –donant com
resultat hortes més compactes– i crear-se’n de nous. El canvi més remarcable fou, però, la intensificació
agrícola aconseguida amb la difusió de conreus ja coneguts en època medieval (entre els quals sobresurten
la morera i l’arròs) o arribats d’Amèrica, com dacsa i fesols. Es configurà així un nou paisatge de vol i sòl,
que combinava un arbrat de moreres i fruiters espars o alineats en els llindes dels camps amb diverses
sembradures, entre les quals els cereals –blat, dacsa i arròs– sempre mantingueren un paper hegemònic
que no seria assenyat interpretar com símptoma d’endarreriment.
La consolidació d’unes rotacions diversificades i molt productives per superfície cal relacionar-la
amb: a) novetats en els mecanismes operatius fets servir per prorratejar cabal i d’altres canvis que experimentaren
les entitats que agrupaven als regants; b) les estratègies productives i reproductives aplicades
en les petites explotacions camperoles.
Aquestes unitats familiars cada vegada estigueren més orientades cap a la intensificació i la diversificació,
aconseguides gràcies a poder regar amb regularitat. Ambdós components –rotacions intensives
i diversificació productiva– atenuaren l’impacte dels riscs naturals i els efectes negatius de l’especulació
comercial i les subdivisions hereditàries. Propiciaren la supervivència d’explotacions agrícoles cada cop
més menudes en les quals la comercialització de collites i l’arrendament de terres acompliren un paper
cada vegada més rellevant.
Descargas
Descargas
Publicado
Cómo citar
-
Resumen218
-
PDF (Català)127
Número
Sección
Licencia
Los autores y autoras ceden a la revista Cuadernos de Geografía de la Universitat de València los derechos de reproducción en revistas científicas de los textos publicados. Asimismo, permiten al equipo de CGUV distribuir estos contenidos, además de en el sitio electrónico de CGUV, en todas aquellas bases de datos científicas en la que se encuentre indexada ésta, siempre con el objetivo de asegurar una amplia distribución de los contenidos cedidos por los autores.
Apostando por un firme compromiso con las políticas de contenidos en abierto e intentando garantizar la máxima difusión de los trabajos publicados, las personas autoras mantienen todos los derechos de copyright. Podrán reproducir y distribuir sus obras en otras publicaciones. No obstante, se recomienda mencionar en el nuevo texto que este ha sido previamente publicado en CGUV, adjuntando una cita completa al mismo.
Los textos publicados en esta revista están –si no se indica lo contrario– bajo una licencia de Creative Commons: Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional. La licencia completa se puede consultar en Creative Commons