Tot allò que no diuen els qüestionaris sociolingüístics: llengua i emoció, dos tabús a la frontera
DOI:
https://doi.org/10.7203/efit.1.16437Resum
Fins a quin punt són fiables els qüestionaris sociolingüístics? Com s’ha de fer per no condicionar les respostes dels parlants? I perquè no modifiquin la seua conducta davant de la persona que els està fent l’enquesta? El treball de camp és sempre una feina àrdua i complicada, però pot esdevenir fins i tot delicada quan ens acostem a la frontera administrativa entre Aragó i Catalunya i demanem als habitants de diverses poblacions que s’expressin lliurement sobre els sentiments que associen al seu parlar i, en últim terme, sobre la relació que troben entre la llengua i la seua identitat nacional. El nostre objectiu no consisteix a cercar xifres i percentatges, sinó que més aviat es tracta de conèixer de primera mà allò que no diuen els qüestionaris sociolingüístics. Renecs i llàgrimes, enuig i agraïments confusió i confrontació són algunes de les reaccions que provoca el català a la Franja.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum348
-
PDF223
Número
Secció
Llicència
Aquesta obra està sota llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SsenseObraDerivada 4.0 Internacional.
La nostra revista, en tindre un codi international d'identificació en qualitat de publicació seriada, posseirà copyright. En conseqüència, pretenem respectar el dret que té l'autor sobre tots i cadascun dels treballs que publique; això li permetrà decidir-ne les condicions de reproducció i distribució.