El paisatge lingüístic del centre històric de València: sobre la presència del català

Abstract

El paisatge lingüístic (PL) és una disciplina lingüística que s’ha desenrotllat tant en l’àmbit internacional com enl’hispànic en els últims anys. El seu objecte d’estudi és «the visibility and salience of languages on public and comercial signs in a given territory or region» (Landry i Bourhis, 1997: 23).
En aquesta investigació hem volgut aplicar la base teòrica del PL per a comprovar la realitat lingüística dels signes presents al centre històric de la ciutat de València. Sobretot ens interessa observar la presència (o absència) del català en aquests signes, comprovar com es relacionen els resultats amb les disposicions legislatives en matèria de política lingüística i observar la rellevància que es dóna al català en els signes bilingües i multilingües.
Amb aquests objectius, vam analitzar 368 signes i els hem classificat en: institucionals o privats, d’una banda, i segons el nombre de llengües en què estaven escrits, de l’altra. Aquesta anàlisi ens permetrà arribar a la conclusió
que la llengua que predomina en els signes privats és el castellà, mentre que el català predomina als institucionals.